«He estudiat tota la vida per por a no fer bé les coses»
Jaume Sauleda (Sant Pol, 1933) va arribar al món del tèxtil per casualitat, però s'hi va apassionar tant, que després de dedicar-hi tota la vida professional encara avui, als seus vuitanta-nou anys, rep trucades d'empresaris que li fan consultes.
Fill d'una extensíssima família de tretze germans, el seu camí escolar havia de seguir el ritme de la tradició, primer a l'escola de primària de Sant Pol i, després, el batxillerat als jesuïtes de Sarrià. Però el jove Jaume no va encaixar a l'escola barcelonina, "em vaig trobar amb un mestre que no era bon pedagog, a més, m'hi trobava tancat. M'estimava més tornar a Sant Pol on podia fer esport i ajudar a casa". Però el seu pare maldava perquè en Jaume tingués formació i no quedés relegat a ser mosso de magatzem. Afortunadament, aconsellat per l'antic mestre de primària, el pare Sauleda va inscriure el noi a l'escola de Teixits de Canet de Mar. En Jaume va veure la llum amb aquella oportunitat, ja que li permetia anar a la universitat sense haver d'estar intern lluny de casa.
De seguida a can Sauleda van adonar-se que la decisió havia estat un gran encert. En Jaume gaudia amb totes les assignatures i, a mesura que avançava en els estudis l'interès també anava creixent, fins que van aparèixer al seu davant les tricotoses. "Recordo arribar a casa i dir al pare: Pare, ho he trobat! Això és el que vull fer!". El que l'havia enamorat eren les circulars de gran diàmetre, encarregades del gènere de punt d'ordit. "És el més difícil, el més complicat d'entendre i, al mateix temps, el més apassionant".
L'encaix amb els estudis, sumat a la colla d'amics que va fer, les estones jugant a la platja o a futbol quan no hi havia professor, converteixen els anys viscuts a l'Escola de Teixits de Canet en una etapa de plenitud i felicitat. Acabada la carrera i completat el servei militar, la il·lusió i la joventut el van empènyer a intentar un projecte empresarial propi. Acompanyat d'en Pere, un germà més jove que també havia estudiat a Canet, va comprar una Kettel per fer blondes que venien a Barcelona i Mataró. També va idear un tipus de camisa que no necessitava planxa i que va aconseguir vendre a Furest, donat que l'amo de la firma estiuejava a Sant Pol. Però la carrera empresarial va estroncar-se de forma abrupta amb l'arribada d'una crisi, els anys seixanta. Els impagaments dels clients ens van deixar sense fons per comprar fil. Van haver de tancar i vendre les màquines. Però l'experiència adquirida era enorme i els seus proveïdors ho sabien.
Els contactes establerts en aquella etapa com a emprenedor li van proporcionar el primer encàrrec. Els responsables de la Tintoreria Castelló de Sabadell, on ell havia portat les seves camises, li van demanar que fes formació als seus treballadors. Aquelles classes van permetre a l'empresa millorar el seu rendiment i li van obrir al Jaume la porta a un món que no havia contemplat, el de l'assessoria empresarial. A partir d'aquí va començar a investigar i estudia, i va consolidar una actitud davant la feina que confessa que l'ha acompanyat durant tota la seva trajectòria: "Sempre ho he estudiat tot i més, per pot de fer el ridícul davant d'un client que confiava en mi".
Després de la de Sabadell, el va reclamar una altra fàbrica, aquest cop a Terrassa. I així, va anar encadenant encàrrecs i va arribar a assessorar més de trenta empreses, de Catalunya, Espanya, Portugal i Itàlia. Admet que ha fet molts quilòmetres, però que s'ha guanyat bé la vida. "M'he creat la feina, l'he gaudida. Ningú m'ha condicionat", confessa. I tanta passió ha resultat encomanadissa, un dels seus fills ha seguit els seus passos. Així i tot, ha sentit més d'un empresari lamentant la seva jubilació. De fet, ha vist com la mancança actual d'estudis universitaris sobre el tèxtil aboquen moltes empreses a tenir serioses dificultats per trobar professionals.
Per tot plegat encara continua investigant i conserva un petit laboratori a casa on fa els seus experiments amb mostres que li arriben. I és que en Jaume continuar obert a tot i sempre amb ganes d'aprendre i plantejar-se repte. Un dels més sorprenents, va iniciar-se al surf de vela a 48 anys i encara el practica, "quan em deixen els meus fills".