De Miquel Soler a Miquel Soler

Miquel Soler treballa en un despatx ampli, franquejat per les fotografies de tots els directors de l’Escola de Teixits de Punt de Canet que l’han precedit. De fet, per arribar a la seva pròpia trajectòria, en Miquel Soler primer ressegueix la de l’escola. No és sobrer, la història de la indústria tèxtil i de l’escola universitària de Canet ha travessat la de moltes famílies del Maresme, i de Canet en particular. “La Mancomunitat va adonar-se que calien tècnics per portar les empreses, ja que qui tenia el domini de la màquina era el rei. Però en aquell moment regnava l’hermetisme tecnològic: els encarregats de les fàbriques no badaven boca a l’hora d’explicar com funcionaven les màquines, no fos cas que el teixidor els fotés la feina”. En aquell context l’empresariat reclamava formació i Canet es va postular, per davant d’Arenys i Mataró, per allotjar el nou centre.

Miquel Soler en la seva època d'estudiantI durant anys l’escola de Teixits de Punt de Canet va anar formant enginyers tèxtils, entre els quals el pare d’en Miquel Soler, també Miquel Soler, que al cap d’un temps també va ser professor del centre alhora que dirigia la seva pròpia fàbrica. “En l’època del meu pare la docència estava molt mal pagada i els professors havien de compaginar-ho treballant a la indústria. Ara això és impensable”.

El pare de Miquel Soler va iniciar el seu periple professional a la fàbrica coneguda com a Ca l’Eusebi, a tocar de l’Escola de Teixits. Després va anar a can Rafael, on feien les samarretes imperi La Artesana, primer a Mataró i més tard a Barcelona, al carrer Urgell. I d’allà va anar a treballar com a gerent a una empresa moda femenina. En aquest punt, el pare Soler va viure el xoc entre la irrupció de la tecnologia i la nova cultura sindical que arribava amb la democràcia. “Els canvis tecnològics començaven a guanyar terreny a la mà d’obra, però no hi van ser a temps, encara agafaven les comandes amb un full i un bolígraf. Van introduir l’ordinador, però ja era tard. A banda, els sindicats mantenien posicions maximalistes, si haguessin permès adaptacions graduals s’haurien salvat més empreses”.

En aquell moment, el pare de Miquel Soler torna a Canet mantenint-se només amb la docència. “Es rebotia per les parets! Necessitava fer alguna cosa més i va comprar una màquina vella de fer mitjons i la va instal·lar al taller mecànic de l’avi. Després en va comprar una altra a Estats Units, transformada per fer mitjons de ris, després dues més... Totes al garatge, al costat dels cotxes”.

I la casualitat va fer que un antic amic d’estudis, l’empresari Armand Basi propietari de Lacoste, es quedés sense fabricant de mitjons de ris. “El seu proveïdor també havia caigut amb la crisi i no tothom tenia la tecnologia necessària per fer aquell producte”. D’allà en va néixer un acord empresarial que va permetre al pare de Miquel Soler passar de quatre màquines a vuit i comprar la petita fàbrica de Can Cartanyà, al carrer Xaró Alt de Canet.

Les vuit màquines van passar a ser vint i, coincidint amb aquella expansió empresarial familiar, en Miquel Soler fill va haver de prendre la decisió de cap a on encaminava el seu futur professional. “Jo estava entre enginyeria o INEF, però el meu pare em va empènyer a decantar-me per la primera, tot i que la mecànica sempre m’havia agradat”.

Estudiar enginyeria tèxtil i tenir una fàbrica familiar volia dir passar-se el dia entre fils. “Al principi em donaven mil pessetes per netejar les màquines els dissabtes a la tarda, però ajudava en tot, girar mitjons, ajudar-los a cosir... L’empresa es deia Rosa Luque, el nom de la mare, després la vam anomenar Calcetines LOP SL. La vam tancar el 96, quan la mare es va jubilar”. En aquell moment Miquel Soler era nomenat cap del departament tecnològic de l’escola de Teixits, ja feia anys que estava vinculat al centre com a docent, l’any 90 havia opositat per la plaça que havia deixat vacant el seu pare després de jubilar-se.

La seva implicació amb el projecte va anar augmentant fins a assumir la direcció del centre l’any 2004. Des d’aquell moment la seva lluita s’ha focalitzat en assegurar la supervivència de l’escola, veient com aquesta perdia el cognom “universitària” i passava a convertir-se en un centre d’investigació i recerca. A partir del 2008, arran de la col·laboració amb CETEMSA, el centre passa a dedicar-se plenament a la I+D. La irrupció dels cicles formatius, també han permès al nou CRTTT de Canet, esdevenir un agent generador de nous professionals per nodrir un sector tèxtil en constant transformació.