«Cal apostar per la formació continuada dels professionals del tèxtil»
La Núria Collado va arribar a l’escola de Teixits el curs 1988 - 1989, buscant uns estudis que li permetessin desenvolupar el seu interès pel disseny i el dibuix. Aquesta barcelonina va prendre la decisió de deixar la ciutat a partir d’un assessorament que oferia el Departament d’Ensenyament de la Generalitat als joves havien d’escollir estudis universitaris. “L’enginyeria que es feia a Canet era molt tècnica, però també comptava amb una part creativa que era el que em cridava l’atenció”. El primer any dels estudis era comú a totes les enginyeries i, per aquest motiu, tenia un elevat nombre d’estudiants, molts dels quals a segon marxaven per cursar una altra especialitat. Això comportava que les classes es reduïen a poc més de vint alumnes, “això conferia a la carrera un ambient familiar, de col·laboració, s’establia un vincle molt proper entre alumnes i professors”, explica.
Tan bon punt va acabar la carrera, la Núria Collado va trobar feina. Primer a Mataró, en màquines de teixit circular, encarregant-se del control de qualitat, compres de matèria primera, càlcul de necessitats i escandalls. “Hi vaig estar un any i mig, però pagaven molt poc i de seguida em va sortir una altra empresa més a prop de casa, a Santa Coloma”. Aquesta segona experiència va durar dos anys en els quals la Núria va ampliar coneixements, “a banda de circular també portava tricot i la compra de fornitures i teixits de calada per fer tota la col·lecció de la temporada. Vaig aprendre moltíssim”. El bagatge aconseguit li va donar l’embranzida necessària per associar-se amb uns amics i muntar una petita empresa de tricot. “Va ser una època de molta feina i moltes il·lusions i molt aprenentatge en àmbits que no havia tocat com el comercial”.
L’aventura empresarial es va acabar, “per qüestions personals m’interessava tenir un sou fix, en lloc de ser autònoma i vaig començar a treballar en una empresa fent de controladora i organitzadora de producció i expedicions, portant tota la part logística”. Paral·lelament, la Núria va cursar un màster en logística. Aviat li va arribar una oferta de Mango, “m’agradava molt, perquè era una feina vinculada al món de la moda, però hi vaig estar poc temps perquè l’anterior empresa em va contactar amb una oferta de més responsabilitat, es tractava de portar la part comercial i de producció d’una divisió de cortines de bany. Aquesta nova etapa va durar onze anys, la més llarga de la seva carrera professional, que es va aturar per l’arribada d’una crisi econòmica. “L’empresa volia tancar la meva divisió i ho vaig aprofitar per arribar a un acord, preparar-me per ser docent i fer el salt a l’educació”.
Ara ja fa deu anys que és professora , durant aquest temps, ha passat per diversos instituts de Terrassa, Mollet i, des de fa tres anys, el Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar. “M’agrada ensenyar. La docència té l’avantatge que el feedback és instantani, això no passa quan treballes en el món de la moda”, considera, tot i que admet que a l’empresa “m’ho he passat molt bé”.
Però, tot i que la Núria gaudeix de la docència, no s’està d’assenyalar les dificultats amb què es troba en el seu tracte amb els alumnes. “Les generacions actuals tenen aspectes positius que nosaltres no teníem, però al mateix temps, l'educació cap a l’esforç i la constància ha canviat molt. No hi ha capacitat de sacrifici”. Explica que l’equip docent intenta impartir els aprenentatges a partir de l’experiència i la manipulació, “però per molt lúdic que sigui el plantejament, hi ha una part d’hores d’entrenament que ha de posar l’alumne. Un no neix sabent manipular un teixit, o tallar correctament, i aquest entrenament requereix dedicar-hi hores extres de les quals es dediquen al centre. Molts alumnes no accepten la necessitat d’aquest esforç afegit i això els perjudica”.
Des de la seva experiència en el món empresarial i, posteriorment, en la docència, Núria Collado defensa que la formació ha de continuar al llarg de tota la vida professional. “Hauríem de ser centres formadors, independentment dels cicles formatius que oferim. Obrir-nos a la formació continuada d’adults amb cursos d’especialització i formació continuada, no només per gent que està a l’atur, sinó per gent que està treballant i que vol seguir formant-se”, conclou.