La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat aprova la Declaració de Montcada i Reixac per uns espais naturals propers als entorns urbans, sostenibles, saludables i resilients
15/06/2022
Imatge de grup amb els membres assistents a l'Assemblea. Foto: Diputació de Barcelona / Judit Contreras
Amb l’aprovació de la Declaració de Montcada i Reixac, els membres de la Xarxa acorden avançar cap a ciutats i pobles més connectats amb la natura i promoure la naturalització i el verd urbà per millorar el benestar de les persones
L’Assemblea general de la Xarxa també s’ha adherit a la Declaració del segon Congrés Nacional d’Educació Ambiental i ha aprovat la incorporació de sis nous membres a l’organització: l’Ajuntament de les Masies de Roda, l’Ajuntament de Palafrugell, l’Ajuntament de Sant Martí d'Albars, l’Ajuntament de Sant Sadurní d'Osomort, l’Ajuntament de Santa Cecília de Voltregà i l’EMD de Valldoreix. Amb aquestes noves adhesions, la Xarxa arriba als 317 ens locals associats
La trobada anual ha recuperat el format presencial i s’ha celebrat al Teatre Municipal de Montcada i Reixac. El municipi vallesà havia d’acollir l’esdeveniment el 2020 però a causa de la COVID-19 es va haver de desenvolupar virtualment
La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, la plataforma d’intercanvi i cooperació del món local en l’àmbit del medi ambient i desenvolupament sostenible, ha aprovat aquest dimecres, 15 de juny, en assemblea general la Declaració de Montcada i Reixac per uns espais naturals propers als entorns urbans, sostenibles, saludables i resilients, un text que posa en valor aquests indrets per la seva funció social, de lleure i de salut. “Uns espais sobre els quals, i arran de la pandèmia i el confinament, hem canviat la nostra visió i l’ús que en fa la ciutadania; uns espais fonamentals”, ha subratllat el president de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i diputat de l’Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar.
El diputat Xesco Gomar, a la inauguració. Foto: Diputació de Barcelona / Judit Contreras
Amb la seva rúbrica, els membres de la Xarxa han acordat, entre altres, avançar cap a models de ciutats i pobles més connectats amb la natura, protegir els espais naturals, potenciar els itineraris saludables i augmentar i millorar les infraestructures verda i blava urbana i periurbana. Per protegir aquests indrets, el regidor de Transició Ecològica, Oriol Serratusell, ha destacat, entre altres, la importància de tenir un pla de gestió, el treball transversal i la col·laboració entre administracions i empreses.
D’altra banda, l’Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat s’ha adherit a la Declaració del segon Congrés Nacional d’Educació Ambiental, el document que marca el full de ruta a seguir en educació ambiental per a un canvi de model en la relació de la societat amb el medi i poder fer front a crisis globals com la climàtica. Actualment, la Declaració compta amb 180 adhesions, entre elles la de la Diputació de Barcelona.
Pla de treball
L’Assemblea ha repassat l’activitat de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat des de la darrera trobada, a l’octubre de 2021. En els darrers nou mesos, s’han organitzat o coorganitzat 42 activitats que han aplegat 4.440 participants.
L’Assemblea general ha aprovat per unanimitat la proposta de treball fins a la propera trobada assembleària, que se celebrarà al febrer de 2023 a Mataró. El pla preveu assolir els objectius estratègics previstos per a aquest mandat amb espais monogràfics d’intercanvi d’experiències, que es desenvoluparan en els sis grups de treball ja existents: transició energètica local; adaptació al canvi climàtic; aire, soroll i mobilitat sostenible; educació ambiental; economia circular; i polítiques alimentàries sostenibles.
Paral·lelament a les activitats dels grups de treball, la Xarxa seguirà oferint suport a iniciatives d’àmbit supralocal, com la Setmana Europea per a la Prevenció de Residus o la Setmana Europea de la Mobilitat. D’altra banda, des de la Xarxa es continuarà oferint als municipis membres l’Agenda Escolar del Medi Ambient i Desenvolupament, un recurs d’educació ambiental per a estudiants de secundària. Enguany, se n’han editat 74.000 unitats i té com a temàtica central la qualitat de l’aire.
Noves incorporacions a la Xarxa
L’Assemblea general també ha aprovat la incorporació a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de l’Ajuntament de les Masies de Roda, l’Ajuntament de Palafrugell, l’Ajuntament de Sant Martí d'Albars, l’Ajuntament de Sant Sadurní d'Osomort, l’Ajuntament de Santa Cecília de Voltregà i l’EMD de Valldoreix. Amb aquestes noves adhesions, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat arriba als 317 membres.
D’altra banda, la jornada d’aquest dimecres ha comptat amb dos espais d’intercanvi d’experiències sobre transició energètica i residus i economia circular, on ens locals han compartit bones pràctiques en gestió municipal mediambiental i desenvolupament sostenible. Les persones assistents també han pogut visitar la Casa de les Aigües de Montcada i Reixac, una central d’extracció que va funcionar 100 anys, fins al 1978, convertida en un museu de referència sobre l’aigua.
La 22a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles s’ha celebrat al Teatre Municipal de Montcada i Reixac. El municipi vallesà havia d’acollir l’esdeveniment el 2020 però a causa de la COVID-19 es va haver de realitzar virtualment. “És l’Assemblea del retrobament, un espai per compartir experiències i poder replicar-les al territori”, ha subratllat el diputat Xesco Gomar. Per la seva banda, l’alcaldessa de Montcada i Reixac, Laura Campos, s’ha mostrat molt satisfeta que la localitat hagi estat amfitriona de l’esdeveniment, un municipi “de cultura, patrimoni i entorns naturals”.
La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat és una associació de municipis compromesos amb el medi ambient i el desenvolupament sostenible. Va ser creada el 1997 i constitueix una plataforma de cooperació i intercanvi on les localitats troben un marc adequat per debatre les seves inquietuds, necessitats i experiències i per promoure projectes d'interès comú.
