Realitzat un estudi per conèixer la història del castell de Rocafort
05/04/2023
Aquesta investigació històrica permet fer un avanç important en el coneixement de la història d’aquest monument, tant per a futures excavacions arqueològiques o altres actuacions, com per a la seva difusió.
La Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament del Pont de Vilomara i Rocafort l’estudi històric del castell de Rocafort catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
L’estudi, dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) s’ha fet amb l’objectiu de recollir i interpretar la trajectòria històrica del castell de Rocafort des del segle X, per mitjà d’una exhaustiva recerca bibliogràfica i arxivística sobre aquest monument i el seu context històric. En aquest sentit, s’han consultat el fons de l’abadia de Sant Benet de Bages, a més de dues col·leccions de pergamins locals, procedents de la parròquia de Santa Maria de Rocafort i de Mas Prat i altres documents, com el llibre notarial particular de Pere II de Sitjar i Guillemona Nerell, senyors del castell entre 1318 i 1377, de l’Arxiu Comarcal del Bages.
A través d’aquest estudi també s’han pogut conèixer amb més detall els personatges de les diferents famílies que van posseir la fortificació, des de Riculf de Rocafort, que comprà les terres on es troba al comte de Barcelona, Borrell II el 976. Guillemona Nerell, que va morir el 1377, deixà el castell al monestir de Sant Benet de Bages perquè s’hi instal·lés una casa de vida monacal. Això no va succeir i aquest fet comportà l’abandonament del castell. Durant l’època moderna, l’entorn del castell va ser cedit per a horts i les pedres d’aquest van ser aprofitades per construir les cases dels pagesos que van treballar aquestes terres.
La primera notícia documental del castell, que està, data de l’any 1023, quan funcionava com a centre del senyoriu del llinatge Rocafort. Estaria format per una torre circular i una cisterna, descobertes el 2020, i que apareixen citades en un document notarial de 1318. Una fortificació que va ser ampliada a finals del segle XIII per mitjà d’un edifici amb una gran sala per als senyors del castell, i possiblement amb un celler al nivell inferior, del qual només es conserva un mur dempeus.
També s’han pogut documentar les restes del temple de Sant Vicenç en l’any 1066, que era la capella privada dels Rocafort. A més, s’han trobat documents sobre l’existència de cases amb horts, de com a mínim quatre carrers, i també, dels noms d’alguns dels pobladors de la zona dels peus del turó del castell anomenada la Sagrera, en època medieval.
Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 8 “Treball digne i creixement econòmic” i 11 “Ciutats i comunitats sostenibles”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
