Fotografia estereoscòpica
Tècnica fotogràfica que permet la recreació d’una imatge en tres dimensions. A partir de la visió binocular dels ulls, cadascun dels quals obté un punt de vista de la realitat lleugerament diferent, el cervell barreja les dues imatges en una de tridimensional. Aquesta tècnica es va utilitzar a mitjans del segle XIX gairebé en paral·lel a la invenció de la fotografia, tot i que durant el primer terç del segle XX es van fer molt populars les vistes estereoscòpiques sobre paper, que s’observaven a través d’un aparell anomenat estereoscopi. A l’Arxiu General conservem col·leccions de fotografia estereoscòpica rellevants, com les d’Antoni Gallardo i Garriga, Frederic Juandó Alegret o Emili Juncadella Vidal.
Fons i autoria: Emili Juncadella Vidal. (CAT AGDB R.882)
