$community_name

Els processos de depuració de funcionaris es van realitzar bàsicament, a l'empara de tres disposicions legals:

• Ley de 9 de febrero de 1939 de Responsabilidades Políticas que, en essència, el que va fer va ser: tipificar el corpus essencial de conductes punibles (sense cap aparença de respectar el principi de tipicitat, en tant que era punible qualsevol conducta concreta o passivitat greu contrària al “Movimiento”), les quals donaven lloc a responsabilitats polítiques i podien implicar sancions limitatives d'activitat, de llibertat de residència o econòmiques; establir bases dels procediments per a l'exigència de responsabilitats polítiques (fixant un procediment de tipus inquisitiu, en el sentit processal del terme, així com peça separada per a les responsabilitats econòmiques); i finalment, establir una estructura jurisdiccional i administrativa perquè es poguessin aplicar els processos, amb el Tribunal Nacional de responsabilitats polítiques, dependent de la vicepresidència del govern, com a màxim responsable, i el qual proposava a la vicepresidència la creació de jutjats instructors regionals i provincials.

• Ley de 10 de febrero de 1939 fijando normas para la depuración de funcionarios públicos, la qual concretava les conductes i sancions anteriorment citades i definia el procediment, el qual responia a l’esquema següent: sol·licitud de reintegrament sobre la base d'una declaració jurada, instrucció encaminada a determinar la conducta dels funcionaris, proposta d'admissió sense sanció o incoació d'expedient sancionador, elevació i possible intervenció del Cap del Servei Nacional per a sol·licitar diligències addicionals (especialment en els casos en els quals es proposava que la persona fos admesa sense sanció), audiència de l'inculpat, plec de càrrecs, contestació de l'interessat i resolució de l'expedient pel ministre respectiu, possibilitat de revisió.                                
• Orden de 12 de marzo de 1939 sobre depuración de funcionarios de la Administración Local en relación con el Movimiento Nacional, que, tot culminant aquesta estructura en cascada, concretava aquests procediments en l'àmbit local. Com a singularitats, val a dir que: era aplicable a tots els funcionaris (no sols els de les zones “alliberades”) l'instructor podia ser un gestor de la corporació o un funcionari (fins i tot de l'Estat) amb autorització de Cap de la Dependència en la qual prestés serveis, la corporació podia ordenar la pràctica de noves diligències i també era la corporació la que resolia l'expedient, sense perjudici de la possibilitat de recurs davant el Ministeri de Governació (que s'interposava davant el Govern Civil de la Província).

En el marc de la Diputació de Barcelona, des del punt de vista orgànic, els processos van tenir una naturalesa híbrida/mixta, en tant que de la instrucció i proposta de resolució es va encarregar un jutjat instructor especial (a càrrec d'un jutge nomenat per acord de l'auditor de guerra de la IV Regió Militar el setembre de 1939), i de la resolució de l'expedient s'ocupava la mateixa corporació (en aquell moment una Comissió Gestora nomenada per decret del ministre de governació, Ramon Serrano Suñer, i presidida per Antoni M. Simarro). Això justifica que els expedients estiguin a l’arxiu de la Diputació de Barcelona, i no en els arxius judicials o militars.

Finalment, cal fer esment a d’altres normes complementàries de les tres anteriorment esmentades, en el marc dels processos de depuració, tals com:

• Orden de 27 de febrero de 1939 sobre abono de haberes a funcionarios interinos de Administración Local movilizados.
• Orden de 28 de febrero de 1939 sobre depuración de funcionarios y empleados de entidades benéficas. Aquesta ordre incloïa a tot el personal ja fos administratiu, facultatiu, tècnic, eclesiàstic, subaltern o d'un altre ordre.
• Orden de 20 abril de 1939, por la que se determina cuantía de haberes a percibir por los funcionarios civiles sometidos a depuración.
• Orden de 2 de junio de 1939 aclarando la de 29 de abril último sobre percibo de haberes por los funcionarios sujetos a depuración.
• Circular de 22 julio de 1939, sobre duración de las informaciones de los expedientes de depuración de funcionarios.
• Decreto de 25 de agosto de 1939 disponiendo que los funcionarios del Estado destituidos por el Gobierno rojo tendrán derecho al percibo de sus sueldos.
• Circular de 19 de octubre de 1939, encareciendo a los Gobernadores Civiles que exciten el celo de las Corporaciones locales de sus provincias para que impriman la mayor actividad a los expedientes de depuración de sus funcionarios.
• Orden de 11 de noviembre de 1939 de depuración de funcionarios en situación de excedencia o de expectación de destinos de la Administración local.
• Orden de 21 de diciembre de 1951 por la que se dictan normas al objeto de que las Corporaciones locales puedan proceder en determinados casos a revisar los expedientes de depuración político-social de sus funcionarios.

A continuació, analitzarem la base jurídica actualment vigent que legitima el present procés d'obertura a la ciutadania dels expedients de depuració de funcionaris de la Diputació de Barcelona. 

• Constitució espanyola, que en el seu art. 20 reconeix el dret fonamental a la llibertat d'informació (apartat 1.d)), el qual cal posar en relació amb l'article 105.b) que fa referència a l'accés de la ciutadania als arxius i registres administratius (amb els límits de la seguretat i defensa de l'Estat, l’esbrinament de delictes i la intimitat de les persones). No obstant això, com cap dret fonamental és absolut, en aquest cas el dret la llibertat d'informació podria afectar els drets a la protecció de dades de caràcter personal (en particular, al dret a l'oblit o supressió de dades) i a l'honor i a la intimitat (presents o pretèrits) de les persones afectades per aquests expedients. Això implica realitzar un judici de ponderació en els termes següents:

a) Dret a l'oblit (o supressió dades personals): el mateix RGPD (art. 17.3) exclou el dret a l'oblit quan el tractament resulta necessari per a exercir, entre altres, el dret a la llibertat d'informació (apartat a)) o acomplir finalitats d'interès públic, recerca científica, històrica o estadística (apartat d)). Les SSTJUE 13 maig 2014 (assumpte C-131/12) i 24 setembre 2019 (assumpte C-136-17), així ho reiteren.

b) Dret a l'honor: la jurisprudència del Tribunal Constitucional és clara (SSTC 138/1996, 144/1998, 21/200, 112/2000, 76/2002, 61/2004, 43/2004, 58/2018): en essència, afirma que la llibertat d’informació té caràcter preferent, atès que es tracta de fets de rellevància històrica i que, a més, afecten la vida professional (no privada) dels afectats.

• Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimoni Històric Espanyol (art. 57.1.c) i 49.2). Estableix el principi general de la lliure consulta dels documents que constitueixen el Patrimoni documental espanyol, amb excepcions vinculades al caràcter classificat de la informació, l’afectació de la seguretat o defensa nacional o la disposició expressa d’una llei.                                                                                                                                          
•  Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures en favor dels qui van patir persecució durant la guerra civil i la dictadura (Llei de Memòria Històrica). Consagra en el seu article 22 un dret d'accés reforçat, en tant que es garanteix el dret d'accés als fons documentals dipositats en els arxius públics (i privats sostinguts amb fons públics) i l'obtenció de les còpies que se sol·licitin, a l'efecte de la llei, que segons els seu article 1 és el de: “reconèixer i ampliar drets a favor dels qui van patir persecució o violència, per raons polítiques, ideològiques, o de creença religiosa, durant la Guerra Civil i la Dictadura, promoure la seva reparació moral   la recuperació de la seva memòria personal i familiar.” Llei derogada per  la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memoria Democrática.                                                             
• Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que desenvolupa art. 105.b) CE. Segons el seu article 13, aquesta informació és informació pública (quan es troba en poder d'un dels subjectes inclosos en l'àmbit d'aplicació de la llei), i l'accés a dades personals, encara que siguin especialment protegides, és legítim si s'empara en una norma amb rang de llei (art. 15.2 LTAIPBG).          
• Llei catalana 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (i Llei 10/2001 d'Arxius i gestió documental, que remet al règim d'accés de la LTAIPBG). És informació pública (art. 2.b)) i és d'interès públic (art. 8.1.m), que al·ludeix a la publicació de qualsevol matèria d'interès públic).                                     
• Llei catalana 11/2017, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, va declarar il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit de l’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya des de l’abril del 1938 fins al desembre del 1978, per ser contraris a la llei i vulnerar les exigències més elementals del dret a un judici just. La llei en la seva disposició final primera, autoritza i encomana a l’Arxiu Nacional de Catalunya a publicar una relació de persones a les quals es va instruir procediments judicials militars (consells de guerra, diligències prèvies i similars). Hem seguit la iniciativa de l’Arxiu Nacional de Catalunya, atès que el jutge instructor d’expedients de depuració nomenat el setembre de 1939 per la Comissió Gestora de la Diputació de Barcelona, va ser Salvador Viada López-Puigcerver, advocat i capità del Cos Jurídic Militar de la IV Regió Militar.                                                               
• Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memòria Democràtica (art. 27, 48.3 i disposició final 8ª), que preveu l’accés lliure, gratuït i universal als arxius públics i privats, així com la consulta de documents històrics integrants de sèries documentals o col·leccions de béns del Patrimoni Documental sobre el cop d’estat, la guerra civil i la dictadura franquista.