21/02/2024 14:07 h.
Les monedes locals i el seu rol en la dinamització del comerç de proximitat
Imatge: Observatori de la Moneda Complementària
La Gerència de Serveis de Comerç entrevista Lluís Muns i August Corrons, membres de l’Observatori de la Moneda Complementària.
Què són les monedes complementàries?
Una moneda complementària, social, local o alternativa no és altra cosa que un instrument de pagament similar a l’euro. Actua dins d’un àmbit local o conegut i s’utilitza per adquirir productes, serveis o coneixements. N’hi ha de diversos tipus i característiques i és una excel·lent eina per optimitzar les despeses ordinàries d’un pressupost municipal perquè impactin d’una manera més social i sostenible en la ciutat.
D’on sorgeixen i com han evolucionat amb el temps?
Les monedes complementàries no són una novetat; tenen una presència notable des de temps passats com a la Gran Depressió o a la Guerra Civil. Recentment, es poden destacar tres fases significatives en el seu redescobriment:
• En la primera fase, originada el 2008 arran de la crisi financera, tenien un origen de base social i es centraven en l'empoderament i la creació comunitària.
• En la segona, a partir del 2013, els avenços tecnològics i l'interès de la Comissió Europea va afavorir l’impuls de projectes innovadors liderats des de l'Administració pública local.
• En la tercera, que s’inicia el 2020 arran de la crisi de la Covid-19, es destaca la necessitat de revitalitzar el comerç local i la proximitat.
Com es creen i quin rol hi tenen els ajuntaments?
L’essència i la filosofia que fonamenta un sistema de pagament complementari amb la participació d’un ajuntament, és que posa en el centre a qui fa possible que la moneda circuli. Partint de la idea que no poden responsabilitzar les persones perquè l’utilitzin, els ajuntaments fomenten entorns inspiradors i adequats i disposen de la capacitat de vincular, entre d’altres, la concessió de subvencions i el pagament de part de la despesa ordinària a una xarxa d’entitats i empreses, on el comerç de proximitat n’és el principal beneficiat. És a dir, el seu rol va molt més enllà de garantir una operativa, dotar de seguretat jurídica o sostenibilitat econòmica.
Per què un ajuntament hauria d’implementar un sistema de pagament complementari?
Certament, reescriure les regles a les quals estem acostumats, pensar des d'un altre paradigma i obrir la gestió dels recursos públics a noves realitats podria semblar una ocurrència, fins i tot innecessària. Per exemple, imagina que la Susanna rep una subvenció amb la qual pot reformar una part de la seva botiga; l'Associació de Veïns del Carrer Major pot pagar el lloguer del local social i el club de bàsquet pot organitzar el torneig d'estiu. Per justificar les despeses, i aquest és el canvi de paradigma, es comprometen a que els diners rebuts impactaran a la ciutat fins a cinc vegades el seu valor.
Et sembla impossible? Doncs no ho és pas, ja que, més enllà de la fiscalització i d’aspectes tècnics que incideixen en la realització d’una gestió més eficient per part de l’Administració pública, la moneda local no s’ha d’interpretar com un fi en si mateix, sinó com un instrument generador del bé comú.
Que en una ciutat no s'utilitzin diners de curs oficial, no és estrany. De fet, el rar és que no n'hi hagi moltes més! L'alternativa consisteix a continuar gestionant la ciutat amb els mateixos instruments i aplicant les mateixes polítiques públiques tradicionals. En certa mesura, actuant perquè no es mogui res.
Quin és rol que li correspon al comerç de proximitat en el marc d’un sistema de pagament local?
Partint de la idea que cal canviar la mentalitat i trencar amb idees preconcebudes, un grup de comerciants convençuts que apostin per implementar la seva moneda donarà lloca a un comerç que se situarà al capdavant d’una veritable transformació de la ciutat i que clarament fomentarà un consum més responsable i sostenible. Les experiències d’èxit que estan funcionant demostren l’impacte positiu que aquest instrument té per a les empreses i les activitats de proximitat.
Quines repercussions concretes està tenint en el comerç de proximitat del municipi on s’aplica?
En la mesura que s’estableixen mecanismes per activar les motivacions intrínseques, des d’un punt de vista econòmic, la moneda circula i provoca un efecte multiplicador de la riquesa local directe i tangible, evita les fuites de diners i, a més, augmenta any rere any dins de la ciutat.
Tanmateix, l’ús d’una moneda local, més enllà de l’impacte econòmic, genera beneficis socials, fomenta el diàleg, la cohesió entre agents del municipi i reforça el sentit de pertinença.
Quines experiències municipals s’estan duent a terme?
Si bé els sistemes de pagament complementari porten molt de temps entre nosaltres, les experiències reeixides que compten amb la implicació d’una Administració pública són força recents. El cas de Santa Coloma de Gramenet, que l’any 2013 va donar les primeres passes en el procés de creació de la seva moneda és el més conegut, fins al punt que ha esdevingut un referent a escala internacional i ha obert la porta perquè altres municipis segueixen el mateix camí.
Actualment, s’estan desenvolupant sistemes de pagament local a diferents nivells -municipal i supramunicipal- i a diferents velocitats. Així, per exemple, hi ha iniciatives que se centren en la reactivació del comerç i la generació de riquesa local. En aquests casos, tot i que es genera un benefici indirecte a escala social i mediambiental, el propòsit principal se situa en el pla econòmic.
D’altra banda, hi ha iniciatives que parteixen d’un objectiu més clarament enfocat en l’àmbit social (com per exemple els ajuts a persones en risc d’exclusió social) o mediambiental (com per exemple el foment de l’ús d’energies netes) on el benefici econòmic queda en un segon pla. De fet, una moneda no deixa de ser un instrument versàtil que s’adapta a diferents contextos.
Si s’haguessin de destacar un parell de característiques cabdals, quines diríeu?
En realitat, les característiques essencials aplicables a aquest tipus de projectes tenen a veure amb aspectes del comportament de les persones: principalment, actitud i voluntat de compromís.
Què és l’Observatori de la Moneda Complementària?
És una entitat formada per professionals que des de fa més de deu anys donen suport, assessoren i acompanyen ajuntaments, entitats socials, comercials i empresarials que volen explorar la viabilitat d’aquest tipus de projectes.
Tanmateix, L’Observatori de la Moneda Complementaria realitza accions de difusió, divulgació i implementació, i comparteix tota mena de recursos relacionats amb els sistemes de pagament complementari. Precisament, un d’aquests recursos, de lliure disposició, és la Guia metodològica. Implementació de monedes locals des de l’Administració pública: una eina per a la dinamització comercial local, elaborada a partir d’un encàrrec de la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona.
Quin és el futur de les monedes complementàries?
La finestra d’oportunitat que van obrir les primeres experiències de moneda local vinculades a l’Administració pública són un bon exemple perquè el sector social i econòmic de proximitat aposti pel desenvolupament i consolidació d’estratègies pensades pel mig i llarg termini, més enllà d’actuacions puntuals que únicament tenen per objectiu estimular la demanda. Aquest és un bon moment perquè el comerç local assumeixi el lideratge d’un moviment innovador cap a una economia de proximitat, la cerca d’un benestar comunitari i un futur més sostenible. És temps d'actuar junts per evitar les fuites de diners i optimitzar el valor dels diners dels barris, els municipis i les ciutats. I, en aquest escenari, les monedes complementàries són un bon instrument.
