31/07/2023 12:21 h.

Personal de neteja, empleats/des administratius/ves i venedors/es de botigues i magatzems encapçalen les ocupacions més sol·licitades per les empreses a la província de Barcelona

Comparteix

Gerd Altmann / Pixabay

Gerd Altmann / Pixabay

La Diputació de Barcelona ha elaborat un rànquing amb les deu ocupacions més sol·licitades a la província de Barcelona recollides al web d’ofertes Xaloc, durant el primer semestre de 2023

La Diputació de Barcelona ha elaborat un rànquing amb les deu ocupacions més sol·licitades a la província de Barcelona recollides al web d’ofertes Xaloc de la Diputació de Barcelona, durant el primer semestre de l’any. Així, en global, el personal de neteja d'oficines, hotels i altres establiments similars (9,60%), empleats/des administratius/ves amb tasques d'atenció al públic (8,53%) i venedors/es de botigues i magatzems (4,52%) ocupen les tres primeres posicions. Els segueixen peons/es d'indústries manufactureres (4,22%), cambrers/es assalariats/des (3,76%), peons/es del transport de mercaderies i descarregadors/es (3,63%), ajudants de cuina (2,69%), auxiliars d'infermeria hospitalària (2,12%), cuiners/es assalariats/des (2,11%) i monitors/es d'activitats recreatives i d'entreteniment (2,02%). 

Aquest rànquing s’ha elaborat en el marc del projecte XaloCompetències, que és un recurs d’orientació per competències que aporta coneixement a les persones en procés de recerca o de millora de feina sobre les ocupacions i perfils competencials més demandats per les empreses de la província de Barcelona segons el Web d'Ofertes Xaloc de la Diputació de Barcelona. En concret, consta de tres eines: infografies de les deu ocupacions més demandes a la província de Barcelona i a les seves comarques, una guia sobre les competències clau, i unes fitxes ocupacionals per descobrir, a través d’elles, quins són els requisits i les competències sol·licitades en les diferents ocupacions.

Les ocupacions més demandades, comarca a comarca

Per comarques, a l'Alt Penedès les ocupacions amb més demanda han estat personal de neteja (12,24%), empleats/des administratius/ves (10,54%) i venedors/es de botigues i magatzems (6,68%); aquests tres primers llocs es repeteixen a l'Anoia, amb un 9,55%, un 9,55 i un 5,67% respectivament; al Bages, amb un 12,10%, un 8,92% i un 3,82%; al Barcelonès, amb un 12,87%, un 5,42% i un 3,84%, i Osona, amb un 8,13%, un 8,13% i un 4,49% respectivament.

Al Baix Llobregat, el podi l'ocupen els i les empleats/des administratius/ves (9,83%), el personal de neteja (8,33%) i peons/es del transport de mercaderies i descarregadors/es (4,22%). Al Berguedà, el primer lloc és per als i les venedors/es de botigues i magatzems (9,59%), personal de neteja (5,90%) i auxiliars d'infermeria hospitalària (5,54%). Al Garraf, per la seva banda, el personal de neteja encapçala la classificació (9,73%), seguit per cambrers/es assalariats/des i venedors/es de botigues i magatzems (8,95%). Seguim amb el Maresme, on les ocupacions més demandades per les empreses han estat empleats/des administratius/ves (8,79%), personal de neteja (8,13%) i cambrers/es assalariats/des (6,52%). Al Moianès, empleats/des administratius/ves (8,53%), venedors/es de botigues i magatzems (6,20%) i cambrers/es assalariats/des (6,20%) ocupen les tres posicions del podi. Les ocupacions més demandades al Vallès Occidental han estat empleats/des administratius/ves (8,59%), personal de neteja (7,62%) i peons/es d'indústries manufactureres (6,81%) i, al Vallès Oriental, han estat personal de neteja (12,94%), empleats/des administratius/ves (8,50%) i peons/es d'indústries manufactureres (8,40%).

La pàgina web de Xaloc, impulsada per la Diputació de Barcelona, gestiona més de 1.000 ofertes i va rebre, l’any passat, gairebé 4 milions de visitants únics, convertint-se en la web més visitada de la Diputació, i va registrar 10,1 milions de pàgines vistes. Actualment 138 Serveis Locals d’Ocupació utilitzen la Plataforma Telemàtica Xaloc (PTX), que donen cobertura als 311 municipis de la província de Barcelona.

En el procés de construcció del projecte s’ha comptat amb la col·laboració de vint-i-un Serveis Locals d’Ocupació de la Xarxa de Serveis Locals d’Ocupació (SLO) - Xarxa Xaloc, que han aportat el seu coneixement i experiència en els processos d’intermediació dels seus municipis d’actuació.

Les insercions augmenten un 10% i la taxa d’inserció se situa en el 22%, en el primer semestre de 2023

Els Serveis Locals d’Ocupació, impulsats per la Diputació de Barcelona, han facilitat, en el primer semestre d’aquest any, 18.760 insercions laborals (un 10,4% més que en el mateix període de l'any passat), han atès 66.845 demandants d’ocupació i han gestionat 10.703 ofertes de feina. La taxa d’inserció laboral se situa en el 22,1%.

Els Serveis Locals d'Ocupació (SLO) són  dispositius que els ajuntaments i altres ens locals posen al servei de la ciutadania per tal de millorar l'ocupabilitat de les persones a l'atur i establir vincles amb les empreses per detectar-ne les necessitats i oferir-los assessorament especialitzat per cobrir els perfils professionals que requereixen. Actualment, els 148 Serveis Locals d’Ocupació donen cobertura a un total de 265 municipis de la demarcació de Barcelona.

Durant el primer semestre del 2023, els SLO han facilitat 18.760 insercions, amb una variació interanual del 10,4%, i una taxa d’inserció laboral del 22,1%,. Així mateix, en aquest període s’han atès 66.845 persones demandants d’ocupació i s’ha mantingut el perfil de persones entre 30 i 49 anys com el més nombrós (42,7%). Pel que fa a ofertes gestionades, aquestes arriben a les 10.703.

Pel que fa a les empreses, des d’aquests dispositius locals s’han atès, en el primer semestre de l’any, 11.256 empreses, i continua  sent majoritari el sector serveis (74,1%), seguit del sector indústria (17,6%), construcció (5,2%) i agricultura (3,1%). Les empreses de menys de 50 treballadors són les que tenen més relació amb aquests dispositius locals (80,2%).

A nivell territorial, les comarques del Vallès Occidental amb un 26,2%, Alt Penedès (25,5%), i Garraf (25,1%) destaquen per registrar les taxes més altes d’inserció comarcal.