17/02/2023 14:00 h
Cultura
El futur de les polítiques culturals i la creació de talent centren les Jornades "Cultura: Versió 2050"
Aquest divendres han conclòs les Jornades Cultura: Versió 2050 organitzades per l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, en les qual han participat una quarantena de ponents que han reflexionat i han fet propostes per a la cultura catalana a llarg termini. Les sessions van començar dimarts 14 de febrer al Museu Marítim de Barcelona, amb prop de 350 persones inscrites, provinents d’àmbits molt diversos de la cultura a Catalunya.
En aquestes jornades s’ha tractat del futur dels equipaments i de les polítiques culturals, de la llengua catalana i dels processos de creació, producció i exhibició artística. També s’ha debatut sobre la projecció exterior de la cultura catalana, el model territorial i l’àmbit digital.
La majoria de ponents han destacat la democratització que ha representat la irrupció del món digital i han defensat una major col·laboració publicoprivada en l’àmbit de la cultura. També s’ha reivindicat el vessant col·lectiu i comunitari de la cultura i s’ha pronosticat una futura revalorització social de la presencialitat, especialment després del efectes de la pandèmia.
Cultura fragmentada
Durant el primer dia de les jornades es va assenyalar l’alta complexitat del moment actual, que ha conduït a una major fragmentació dels públics i els béns de consum cultural, però es va reivindicar la cultura “com a solucionadora de problemes”. També es va demanar una major integració entre les ciències, la tecnologia i la cultura, i es va expressar una certa preocupació per la situació futura dels drets d’autor i de la propietat intel·lectual.
A la taula específicament dedicada a l’entorn digital, es va assegurar que “el català és un tret diferencial i un avantatge competitiu dins del mercat global” i que cal lluitar contra “l’estandardització” de continguts que comporta l’auge de les grans corporacions tecnològiques i audiovisuals. La ludificació, la cocreació, la tecnologia immersiva, la polarització ideològica i la bidireccionalitat entre creadors i usuaris, van ser els principals reptes de futur assenyalats en aquest àmbit. També es va vaticinar un cert ressorgiment del periodisme cultural com a prescriptor de continguts enmig d’un marc caracteritzat per una oferta inabastable.
Ecosistema cultural porós
El segon dia es va remarcar que “l’àmbit internacional no es pot desdenyar” a l’hora de bastir un ecosistema cultural, que ha de ser “el més obert i porós possible”, i que la internacionalització no pot ser unidireccional, sinó que s’ha d’entendre com “un flux constant de creadors, públics, recursos i programadors”. A l’hora d’impulsar plans estratègics, es va destacar que aquests “no necessàriament han de ser sectorials”, sinó que allò òptim seria “apostar pels talents emergents de diferents disciplines artístiques, allà on sorgeixin”.
A la taula sobre llengua, tots els ponents van coincidir a destacar que dels tres usos del català –l’oficial, el social i el cultural– l’ús oficial és el més consolidat i que “la trinxera” s’ha de bastir en l’ús social de la llengua, especialment, en l’oralitat. Es van desmentir dos tòpics que pesen molt: que la catalana és una cultura elitista i que el català sigui una llengua folklòrica. I es va assenyalar que el futur de la llengua passa per aconseguir que sigui necessària i de prestigi, i per consolidar una identitat lingüística forta en tots els territoris de parla catalana perquè “una llengua és un mercat”.
En general, es va coincidir en que cal més inversió pública i menys burocràcia, més idees i més planificació per bastir un ecosistema cultural robust. I es va afegir que cal una imperiosa reforma jurídica que flexibilitzi el marc normatiu i administratiu. Una reivindicació transversal de les jornades ha estat un clam per una major coordinació política entre totes les administracions públiques de Catalunya que es consideren “sobreposades i no articulades” i una major presencialitat de la cultura en l’àmbit educatiu i formatiu.
Hibridació de llenguatges i públics
A la tercera jornada, centrada en la producció, la creació i la distribució artística es va assegurar que vivim immersos en una obsessió per la creació, que col·lapsa el sistema perquè manca articular un circuit d’exhibició que doni sortida a tota aquesta nova creació. Es va reclamar que els programes d’ajut i suport públics no se centrin, només, en l’àmbit creatiu, i acompanyi altres fases de la producció cultural com la investigació, la distribució o la difusió. També es va reclamar una major atenció als artistes consolidats i acompanyar les carreres i trajectòries artístiques més enllà de les primeres creacions. I es va assenyalar que “una cosa és l’exploració i l’altre l’explotació”.
També es va emfatitzar que malgrat la progressiva automatització, la creativitat no desapareixerà perquè és “intrínsicament humana” i que la competència entre sector públic, privat i associatiu és “sana i estimulant”, malgrat que també han d’aprendre a col·laborar. Un dels punts clau de la creació contemporània serà la hibridació de llenguatges i públics, i la digitalització que ha d’“ajudar a accelerar carreres”. El gran repte serà veure com es relaciona la generació Z amb la cultura i com es defineixen els seus hàbits de consum cultural, però es va assenyalar que, quan els interessa, “els joves no tenen cap problema en consumir cultura i pagar per fer-ho” perquè viuen en un món on l’oferta cultural és més potent que mai.
Pel que fa la inversió en cultura es va evidenciar la necessitat de replantejar els criteris de repartiment dels fons públics. També es va destacar el paper de mediador del sistema cultural i es va alertar contra les “temptacions del provincialisme” perquè el públic al qual ens adrecem “cada cop és més plural i divers”.
La cultura en el centre
La darrera jornada s’ha dedicat als grans reptes de futur de la cultura al nostre país amb reivindicacions sobre assegurar la centralitat de la cultura en els nostres sistemes polítics, superar la fragmentació i els problemes de governança, millorar el marc legal i administratiu. També s’han reclamat polítiques públiques que garanteixin la igualtat, lluny de les 'cultures de distinció', revisar les regulacions jurídiques i administratives i reconsiderar els recursos públics per a grups globals. Han tingut especial rellevància els aspectes socials com ara el diàleg intercultural contra la pobresa, per la igualtat, la sostenibilitat; i promoure la millora de les condicions de qualitat de vida dels artistes.
Les jornades s’han tancat abordant les polítiques culturals del món local per a les pròximes dècades amb la principal conclusió que el futur no es pot predir, però es pot construir, i que cada acció que fem d’aquí al 2050 compta.
Aquestes jornades responen als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 4 “Educació de qualitat" i número 10 "Reducció de les desigualtats". Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
