Espina cervina, al Parc del Castell de Montesquiu. Foto: Andreu Salvat

18/07/2024 13:00 h

Espais Naturals

L'espina cervina, una de les espècies més singulars del Parc del Castell de Montesquiu

El Sistema de Parcel·les de Seguiment de la Biodiversitat terrestre (SISEBIO) ha llistat fins a 28 espècies llenyoses en una parcel·la de roureda de 1.600 m2 propera a Sant Moí, dins del Parc del Castell de Montesquiu. Entre aquestes espècies hi ha algunes singularitats, com exemplars de pomera silvestre (Pyrus malus o Malus sylvestris), l’antecessor de les pomeres cultivades, o l’espina cervina (Rhamnus cathartica), un arbust poc abundant i de distribució restringida a Catalunya.

El SISEBIO és un projecte que es desenvolupa en parcel·les permanents en hàbitats naturals i semi-naturals que són més representatius a Catalunya. El promotor és la Generalitat i la direcció científica correspon al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). L’objectiu principal és determinar les tendències de l’estructura i composició de comunitats d’organismes terrestres, de plantes i biodiversitat del sòl i, a partir d’aquestes, generar indicadors de l’estat de conservació del medi natural i determinar quines són les pressions i amenaces del canvi ambiental global relacionades.

El projecte es desenvolupa en parcel·les permanents. Aquestes són grans, quadrades, de 40 m de costat i dividides en 16 cel·les de 10 m de costat. La localització de la parcel·la està condicionada a la representativitat de l’hàbitat de manera que aquest ha de ser el majoritari dins i fora, al seu entorn més immediat. Totes elles estan localitzades en terrenys públics, ja sigui patrimonials o municipals, i en espais de la xarxa Natura 2000.

Aquesta diversitat trobada al Parc del Castell de Montesquiu es pot explicar per l’heterogeneïtat del medi, amb zones de bosc dens i ombrívol combinades amb clarianes, i per la presència conjunta d’espècies d’òptim centreeuropeu, com el til·ler de fulla petita i el roure pènol, amb altres clarament mediterrànies, com el fals aladern i la farigola. En contrast, també s’ha pogut veure la greu afectació sobre els boixos ocasionada per la papallona exòtica invasora Cydalima perspectalis.

Les espècies llenyoses que s’hi ha localitzat són roure martinenc (Quercus humilis), alzina (Quercus ilex), roure pènol (Quercus robur), auró blanc (Acer campestre), blada (Acer opalus subsp. opalus), auró negre (Acer monspessulanus), espina cervina (Rhamnus cathartica), aladern menut (Rhamnus saxatilis), moixera (Sorbus aria), moixera de pastor (Sorbus torminalis), freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), tell de fulla petita (Tilia cordata), pomera silvestre (Malus sylvestris), sanguinyol (Cornus sanguinea), pi roig (Pinus sylvestris), ginebre (Juniperus communis), Boix (Buxus sempervirens), arç blanc (Crataegus monogyna), tortellatge (Viburnum lantana), olivereta (Ilgustrum vulgare), xuclamel (lonicera xylosteum), aladern de fulla ampla (Phillyrea media), roser silvestre (Rosa canina), galzeran (Ruscus aculeatus), lloreret (Daphne laureola), esbarzer comú (Rubus ulmifolius), esbarzer (Rubus sp.) i farigola (Thymus vulgaris).

Aquest estudi respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 11 “Ciutats i Comunitats sostenibles”, número 13 “Acció climàtica” i número 15 “Vida terrestre”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.

Comparteix