16/01/2023 14:00 h
Nova recerca historicoarqueològica sobre el castell de Burriac
L’SPAL ha lliurat a l'Ajuntament de Cabrera de Mar el treball de Recerca historicoarqueològica del castell de Burriac, una investigació programada com a estudi previ del Pla director d’aquest monument que està protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional, per poder conèixer millor la seva evolució al llarg de la història.
El Pla director, realitzat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona el 2021, preveia identificar i planificar prioritats i proposar diferents fases d’execució d’intervencions de restauració, i incorporava una part dedicada a l’anàlisi històrica, redactada a través de la nombrosa bibliografia existent sobre el castell. Així, el treball plantejava la realització d’un estudi de recerca històrica documental per tal de concretar alguns aspectes i completar el coneixement històric i l’evolució constructiva del monument.
El nou estudi ha constatat que el castell presentava un estat ruïnós com a mínim des de mitjan segle XVII, ja que segons un inventari post mortem dels béns i rendes de Frederic Desbosc, senyor dels castells de Vilassar i de Burriac, i que data del 27 de febrer del 1671, l’edifici estava “tot espatllat que sols hi ha alguns vestigis de parets del castell que antigament era i una capella en la qual hi ha un benefici fundat sots invocatio de Sant Vicens”.
També s’ha trobat que el gener del 1836 es va suprimir el culte a la capella a causa dels enfrontaments propers a Mataró durant la Primera Guerra Carlina (1833-1839) i es van traslladar la imatge i el retaule a l’església parroquial de Cabrera. El 1878, el rector de Cabrera afegiria que el turó, durant aquell conflicte, havia estat constantment ocupat pels militars, i que havien utilitzat la capella com a caserna.
En general, l'aspecte actual del castell correspon a la reforma i ampliació efectuada entre finals del 1472 i el 1473 pel seu propietari, Pere Joan Ferrer, per tal de convertir-lo en un castell-palau on fixar la seva residència permanent, i amb alguns testimonis de construccions del segles X-XI. Se suposa que aquest personatge va ser el darrer senyor que va utilitzar el castell com a residència i després va començar el seu procés d’abandonament irreversible, mantenint-se, però, l’ús cultual de la capella.
Des de les darreries del segle XIX, quan el va estudiar l’historiador Francesc Carreras Candi, s’han realitzat diferents estudis històrics sobre el castell i el 1993 s’hi van realitzar les darreres campanyes d’excavació arqueològica. Així mateix, s’ha conservat molta documentació escrita relativa al castell que ha estat investigada i que es troba en els arxius dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, amb fons pertanyent al Museu-Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, del Marquesat de Moja de la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu de la Corona d’Aragó, el de Protocols de Barcelona, l’Arxiu Diocesà de Barcelona o l’Arxiu Municipal d’Argentona.
La primera notícia documental del castell data de l’any 1023, quan es denomina de Sant Vicenç, atenent al nom de la capella d’aquesta advocació que es troba dins del seu recinte. La fortalesa es composa d’un espai murat de planta irregular que s’adapta a l’orografia del terreny, i en el qual s’hi distingeixen els recintes jussà i sobirà, en el que hi destaquen la torre, de planta circular, i les restes de la capella.
El treball ha estat dirigit per l’SPAL i ha tingut un cost de 4.800 euros.
Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 8 “Treball digne i creixement econòmic” i 11 “Ciutats i comunitats sostenibles”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
