Comparteix

Espai públic

Accessibilitat

CONTEXT

© Nana studio / Shutterstock.com

 

Els ciutadans tenen dret a accedir i a gaudir de l’espai públic garantint la seva comoditat i seguretat, independentment de les seves condicions físiques i psíquiques. Afavorir l’autonomia personal a l’hora de moure’s i gaudir de l’espai públic provoca la minimització de problemes de salut física i mental.

És important pensar en el "disseny per a tothom", i per tant, pensar en el "disseny per a cadascú". L'espai públic ha de garantir l'accessibilitat i la mobilitat segura de totes les persones, ha de proporcionar un espai de trobada neutral i ha de facilitar la comunicació.

 

OBJECTIU

  • Facilitar l’accés segur per a tots els usuaris de l’espai públic (gent gran, persones amb mobilitat reduïda, nens/es, etc.).
  • Disminuir l'aïllament degut a barreres físiques i de la comunicació de les persones amb problemes de mobilitat i sensorials.
  • Promoure espais de trobada i on s’hi pugui desenvolupar l’activitat física.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

  • Prioritzar els vianants i ciclistes respecte els vehicles motoritzats.
  • Tenir en compte els diferents tipus de discapacitats, tant les físiques com les sensorials i les cognitives.
  • Dissenyar l’espai públic d’acord amb els diferents grups d’usuaris (p.ex. mobiliari, banys públics, fonts, parcs infantils, infraestructures per activitats lúdiques).
  • Crear espais acollidors i tranquils on les persones s’hi sentin identificades
  • L’espai públic ha de ser atractiu i de qualitat, donat que està relacionat amb un augment en l’activitat física i una millor percepció de la seguretat (reduint la por al delicte i la por als accidents) (Aytur et al., 2015; Foster et al., 2012; Liao et al., 2017; Sugiyama et al., 2015). Per contra, barreres d’accés i estructures insegures (p.ex. corbes i rampes mal dissenyades, espais abandonats, visibilitat reduïda, etc.) s’associen amb un disminució de l’ús de l’espai públic i de l’activitat física i amb la presència d’activitats no desitjades (p.ex. delictes, vandalisme, drogues) i accidents i lesions (Aytur et al., 2015; Belon et al., 2016).
  • Fomentar barris compactes amb un ús mixt del sòl que potenciïn serveis de proximitat necessaris en el dia a dia. (400m és la distància aproximada que les persones estan disposades a caminar per tal de tenir accés als serveis diaris) (Foster et al. 2014, Smith et al. 2010, Van Cauwenberg et al. 2010).
  • Afavorir l'accessibilitat als edificis, als serveis públics, als comerços i al transport públic promovent eliminació de barreres arquitectòniques i de la comunicació.
  • Dissenyar passos de vianants segurs a les interseccions i a mitja illa per tal de prioritzar i connectar camins dels vianants. Administrar el temps adequat per creuar i rampes d’accés visibles. Fer intuitiva la connexió entre els camins de vianants, la infraestructura de ciclistes i transport públic (Davison and Lawson 2006; McCormack & Shiell 2011).
  • Promoure la intermobilitat (p.ex. provisionar pàrquings de bicicletes i aparcaments de dissuasió, en anglès “park and ride”, per deixar el vehicle privat al costat de les estacions de transport públic).
  • Crear una bona xarxa de transport públic accessible. El transport públic ha de ser de qualitat, amb una freqüència de pas alta, accessible i assequible per tothom. (En un context urbà les distàncies recomanades són: menys de 400 m fins a l’estació de bus més propera, menys de 600 m fins a l’estació de metro i menys de 800 m fins a l’estació de tren) (Arundel et al. 2017, Giles-Corti et al. 2016, Hooper et al. 2015).
  • Proporcionar accés a la infraestructura de la bicicleta dins d’un rang de 400 m de les residències per promoure el transport actiu (Buehler and Pucher, 2012; Krizek & Johnson, 2006; Pucher et al., 2010).
  • Incloure i unificar elements de senyalització clars i entenedors. Utilitzar pictogrames. Incloure elements sonors (p.ex. semàfors acústics, indicadors sonors en ascensors, sistemes de megafonia en els mitjans de transport). Utilitzar senyals lluminosos o pantalles informadores.
  • Vetllar perquè l’enllumenat públic sigui uniforme i homogeni, per evitar els enlluernaments i/o les zones fosques.
  • Informar de qualsevol canvi a la via pública.
  • Incidir en l'incivisme i el vandalisme (p.ex. llençar les escombraries al carrer, graffitis, abandonament d’espais, etc.) i vetllar pel compliment de les ordenances i les normatives (p.ex. aparcaments, sorolls, velocitats, obres a la via pública, etc) (Belon et al. 2016, Foster et al. 2014, OMS 2016).
  • Controlar la col·locació d'obstacles a la via pública (rètols, expositors, etc.), especialment en els itineraris accessibles per a vianants.
  • Utilitzar paviments, textures i colors, que facilitin diferenciar zones. Cal tenir present que un mal ús o abús de diferents paviments, textures i colors pot ser contraproduent en relació a l’accessibilitat.
  • Priorització d'utilització de rampes accessibles per a salvar desnivells. Si no hi ha espai per a col·locar una rampa accessible, prioritzar la utilització de plataformes elevadores verticals).
  • Afavorir que tots els recorreguts amb desnivells, escales i rampes, vagin acompanyats de baranes continues, especialment els trams inicial i final.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

  • Ajuntament de Barcelona: Serveis Municipals, s/d. Xarxa d’aparcaments Park&Ride de Barcelona.
  • Arundel, J. et al., 2017. Creating liveable cities in Australia: Mapping urban policy implementation and evidence-based national liveability indicators.
  • Diputació de Barcelona, s/d. Gerència de Serveis d'Infraestructures viàries i mobilitat.
  • Pla d'accessibilitat de Santa Maria de Palautordera (l'objectiu del pla és inventariar, identificar barreres, pressupostar-ne la seva eliminació i marcar un pla d'etapes, tant en la via pública i espais públics, com en edificis municipals, com en transports i comunicació; tenint en compte el marc normatiu que li és d'aplicació).
  • Pla d'accessibilitat a l'Illa de Vianants de Calafell (l'objectiu del pla és elaborar recomanacions individualitzades per a la millora de l'accessibilitat als comerços de l'Illa de Vianants).
  • Projecte d'instal·lació d'un ascensor inclinat del Parc del Castell a Malgrat de Mar (s'ha creat un accés que uneix el centre històric de la població amb el Parc del Castell i els barris del Castell i La Verneda, apostant per la instal·lació d'un ascensor inclinat com a solució més viable).

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

  • ORDEN VIV/561/2010, de 1 de febrero, por la que se desarrolla el documento técnico de condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación para el acceso y utilización de los espacios públicos.
  • Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d'accessibilitat.

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA


Referències científiques:

  • Arundel, J., et al., 2017. Creating liveable cities in Australia: Mapping urban policy implementation and evidence-based national liveability indicators.
  • Aytur, S., et al., 2015. Measuring physical activity in outdoor community recreational environments: Implications for research, policy, and practice. Current Cardiovascular Risk Reports, 9(1).
  • Belon, A., et al., 2016. Community Lenses Revealing the Role of Sociocultural Environment on Physical Activity. American Journal of Health Promotion, 30(3).
  • Buehler, R., Pucher, J., 2012. Cycling to work in 90 large American cities: New evidence on the role of bike paths and lanes. Transportation, 39(2).
  • Davison, K., Lawson, C., 2006. Do attributes in the physical environment influence children’s physical activity? A review of the literature. International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity, 3(19).
  • Foster, S., Giles-Corti, B., Knuiman, M., 2012. Does Fear of Crime Discourage Walkers? A Social-Ecological Exploration of Fear As a Deterrent to Walking. Environment and Behavior, 46(6).
  • Foster, S., et al., 2014. Does walkable neighbourhood design influence the association between objective crime and walking? International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity, 11(1).
  • Giles-Corti, B., et al., 2016. City planning and population health: a global challenge. The Lancet, 388(10062).
  • Hooper, P., et al., 2015. The building blocks of a “Liveable Neighbourhood”: Identifying the key performance indicators for walking of an operational planning policy in Perth, Western Australia. Health and Place, 36.
  • Krizek, K.J., Johnson, P.J., 2006. Proximity to Trails and Cycling and Walking. Journal of the American Planning Association, 72(1).
  • Liao, Y., et al., 2017. Associations of older Taiwanese adults’ personal attributes and perceptions of the neighborhood environment concerning walking for recreation and transportation. International Journal of Environmental Research and Public Health, 14(12).
  • McCormack, G.R., Shiell, A., 2011. In search of causality: A systematic review of the relationship between the built environment and physical activity among adults. International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity, 8(1).
  • Pucher, J., Dill, J., Handy, S., 2010. Infrastructure, programs, and policies to increase bicycling: an international review. Preventive Medicine, 50.
  • Smith, G., et al., 2010. What is my walking neighbourhood? A pilot study of English adults’ definitions of their local walking neighbourhoods. International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity, 7.
  • Sugiyama, T. et al., 2015. Quality of Public Open Spaces and Recreational Walking. American Journal of Public Health, 105(12).
  • Van Cauwenberg, J., et al., 2011. Relationship between the physical environment and physical activity in older adults: A systematic review. Health and Place, 17(2).

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
dg., 09 de maig 2021 07:13:47 +0000