Comparteix

Planificació urbana

Ciutat compacta (Densitat)

CONTEXT

© Visual Intermezzo / Shutterstock.com

L'ocupació del territori ha d'incorporar el concepte d'utilització racional del sòl. Com a bé escàs i limitat, l'ocupació de sòl requereix conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. (Definició de desenvolupament urbanístic sostenible. Art.3.1 TRLUC-2010).

Fomentar l'aplicació d'un model de ciutat compacta comporta ocupar el sòl de manera que s'eviti la dispersió en el territori, que s'afavoreixi l'activitat física, que es consideri la renovació i rehabilitació i que es consolidi un model de territori globalment eficient (Naciones Unidas, 2017; Ministerio de Fomento, 2018). Com a criteri general, els assentaments urbans han de configurar-se de forma compacta, preservant la resta del territori com a espais no urbanitzats, on les activitats i usos admesos han d’estar al servei dels atributs reconeguts (en cada cas) d’aquests espais oberts.

Llegir +/-

 

Cal indicar que el model de ciutat compacta és majoritàriament el propi dels nuclis urbans de Catalunya i la Mediterrània en general. No hem d’oblidar, però, que hi ha zones rurals amb un model tradicionalment dispers (masos, masies) així com l’existència d’un nombre molt rellevant de teixits de baixa densitat (les “urbanitzacions”) que poblen el conjunt de territori i que cal gestionar de la manera millor manera possible, mirant de revertir alguns dels aspectes més negatius i apreciar els aspectes positius per la salut.

Per tendir a un equilibri entre la quantitat de residències, la dimensió dels equipaments i l’espai de sòl públic, un dels paràmetres indicadors d'un determinat model de ciutat o barri, és la densitat i tipologia d'habitatges.

La densitat determina les distàncies entre els habitatges, els llocs de treball, els serveis i les places i parcs i, per tant, influeix directament sobre la manera de desplaçar-se de les persones. En conseqüència, la densitat té un efecte directe sobre la salut, en tant que pot facilitar el transport actiu i per tant, l'activitat física i la salut física i mental.

En primer lloc, s'han trobat associacions consistents entre els nivells d'activitat física i la densitat residencial. Així, viure en zones amb una major densitat residencial (àrees dominades per apartaments) s’ha associat a una major caminabilitat i a passar menys temps assegut en el transport, en comparació amb les zones amb menor densitat (àrees dominades per cases aïllades). Al mateix temps, tenir sobreprès també està associat amb el fet de viure en àrees amb baixa densitat poblacional, xarxes viàries amb moltes corbes, accés limitat a peu a serveis comercials i elevada dependència dels vehicles privats per a desplaçar-se d'un lloc a un altre. Per últim, la salut mental també té lligams amb la densitat. Una densa estructura urbana (versus expansió) afavoreix les relacions interpersonals, podria contribuir a una millora de la salut mental, reduint el risc de depressió, especialment entre la gent gran.

Tot i que a priori no es veuen diferències pel que fa a la qualitat de l’aire, el fet que hi hagi menys vehicles circulant, permet reduir les emissions de CO2 de la combustió de combustibles fòssils que contribueixen al fenomen de l’escalfament global.

Tanmateix, la densitat no és un valor absolut: tant negatives poden ser densitats molt baixes (que no garanteixin la compacitat suficient per minimitzar els desplaçaments contaminants i promoure la cohesió social) com densitats excessives (on no s’assoleixin proporcions adequades entre habitatge/equipament/espai públic/, etc.).

 

OBJECTIU

  • Fomentar l'aplicació d'un model de ciutat compacta, que comporti ocupar el sòl de manera que s'eviti la dispersió en el territori, que es consideri la renovació i rehabilitació, que s'afavoreixi la mobilitat activa i que es consolidi un model de territori globalment eficient.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

  • Planificar prioritzant el creixement cap a l'interior de la pròpia ciutat, evitant grans extensions, adaptant el disseny de la ciutat a un model de ciutat compacta de major densitat. És a dir, que es configurin distàncies interurbanes més curtes, zones verdes i d'oci amb la possibilitat de promoure un estil de vida actiu i un model de desenvolupament orientat a les persones.
  • Reutilitzar els espais obsolets interiors de la ciutat com a prioritat pel creixement sostenible. Realitzar el planejament d'aquestes àrees valorant les seves funcions, tenint en compte el seu desenvolupament i el manteniment dels espais. Considerar les àrees centrals ecològiques de la ciutat, les fronteres i els hàbitats divergents donant prioritat a les àrees i els espais que afavoreixen el desenvolupament de la ciutat i que el seu manteniment i restauració els permet orientar cap a un model inclusiu i ecològic. L’Avantprojecte de llei de territori promou el reciclatge urbà i la desqualificació de zones urbanitzables no consolidades per a tornar a models més compactes.
  • Adaptar el manteniment de les zones d'alta densitat, planificant i intervenint per actualitzar els espais tenint en consideració les necessitats socials i econòmiques de la ciutat.
  • Acompanyar la densitat amb la millora de la infraestructura verda (dels carrers, parcs, places, patis, teulades, façanes, etc). Prioritzar el seu disseny permet, per una banda, afavorir el transport actiu (caminar o anar amb bicicleta), les condicions per a la participació i el diàleg, gaudir de la disponibilitat de zones verdes multifuncionals, gaudir de l'atractiu dels barris, afrontar les condicions del canvi climàtic (contribuir a fer ombra i a refrescar), etc. És a dir, permet millorar les condicions de vida, les condicions de treball i reduir l'estrès de la ciutadania. Per altra banda, permet reduir el consum de recursos i reutilitzar espais, per tant, contribuir a reforçar i consolidar un model territorial eficient.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

  • Projecte CAT MED. Plataform for sustainable urban Models. Els seus eixos de treball són la compacitat,la complexitat i la proximitat als serveis bàsics.
  • Copenhagen. Copenhagen ha construït i continua construint pensant en la densitat com a element clau per a la sostenibilitat. Procuren que el desenvolupament urbà sigui sostenible, concentrant les construccions només en determinats punts i procurant evitar que les construccions s’escampin arreu del territori. Això afavoreix, entre d’altres coses, que es puguin tenir zones verdes per a tothom molt més extenses. En concret, a Copenhagen han procurat establir zones d’alta densitat al voltant de les estacions de metro i del tren.
  • Rotterdam. Rotterdam aposta per assolir un concepte de ciutat densificada i verda (densification & greenification) que faci atractives les àrees centrals de la ciutat per treballar-hi i per viure-hi. Per raons històriques (durant la segona mundial la ciutat quedà arrasada) la zona central de la ciutat estava ‘poc’ poblada i era poc compacte. També aposta perquè aquesta densificació també comporti barris heterogenis en la seva composició social. Amb gent de diverses capacitats adquisitives. La densificació també permet un millor ajust del transport públic i encoratja l’ús de la bicicleta.
    Rotterdam va apostar per la densificació del seu nucli central. Va passar de 30.000 habitants a esperar-ne 60.000 en aquesta àrea. La densificació va comportar analitzar les possibilitats d’augmentar el nombre d’habitatges al casc antic. I es varen categoritzar set maneres diferents per fer-ho. A més, per captar nous habitants, varen impulsar molts projectes per augmentar el verd urbà en aquelles zones. Es varen incorporar nous espais verds, molt diversos, amb dissenys de qualitat i ben gestionats. La popularitat i el prestigi de viure al centre anà lligada a la presència i qualitat de la infraestructura verda. Així, també s’ha treballat que la percepció d’aquest verd sigui agradable, ben distribuïda, i que es pugui veure i usar. S’han desenvolupat 7 estratègies per ampliar i millorar el verd: creació de bulevards (passeigs) atractius afegint-hi fileres d’arbres al llarg dels carrers; transformació d’illes al mig de l’asfalt, transformació de zones destinades a aparcament de cotxes i els vorals del riu en àrees verdes i atractives; s’ha fet de les places llocs de trobada agradables; s’han creat petits parcs de butxaca i s’ha procurat que tothom en pugui tenir un a prop per accedir-hi caminant; s’han afegit llocs d’esbarjo pels nens i s’ha fet que l’entorn d’aquests llocs sigui segur (amb zones de velocitat limitada i sotracs pels cotxes); s’han transformat els terrats i les façanes dels edificis, i s’ha ofert més espai de qualitat a l’aire lliure per tal que la gent hi estigui més temps i s’hi senti millor.

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

Documents i guies


Estudis científics

  • Carlson, J. A. et al. (2016) ‘Walking mediates associations between neighborhood activity supportiveness and BMI in the Women’s Health Initiative San Diego cohort’, Health & Place, 38, pp. 48–53. doi: 10.1016/j.healthplace.2016.01.001.Walking.
  • Cerin, E. et al. (2017) ‘Do associations between objectively- assessed physical activity and neighbourhood environment attributes vary by time of the day and day of the week ? IPEN adult study’, pp. 1–16. doi: 10.1186/s12966-017-0493-z.
  • James, P., Hart, J. E. and Laden, F. (2015) ‘Exposures to Walkability and Particulate Air Pollution in a Nationwide Cohort of Women’, Environmental Research, 142, pp. 703–711. doi: 10.1016/j.envres.2015.09.005.Exposures.
  • Jáuregui, A. et al. (2016) ‘Perceived and Objective Measures of Neighborhood Environment for Physical Activity Among Mexican Adults , 2011’, pp. 1–12.
  • Katapally, T. R., Rainham, D. and Muhajarine, N. (2015) ‘Factoring in weather variation to capture the in fl uence of urban design and built environment on globally recommended levels of moderate to vigorous physical activity in children’, pp. 1–10. doi: 10.1136/bmjopen-2015-009045.
  • Kerr, J. et al. (2016) ‘Perceived Neighborhood Environmental Attributes Associated with Walking and Cycling for Transport among Adult Residents of 17 Cities in 12 Countries : The IPEN Study’, Environmental Health Perspectives, 124(3), pp. 290–298.
  • King, A. C. et al. (2015) ‘An observational study identifying obese subgroups among older adults at increased risk of mobility disability : do perceptions of the neighborhood environment matter?’, international Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity, 12, p. 157. doi: 10.1186/s12966-015-0322-1.
  • Kolbe-alexander, T. L. et al. (2015) ‘The relationship between the built environment and habitual levels of physical activity in South African older adults : a pilot study’, pp. 1–9. doi: 10.1186/s12889-015-1853-8.
  • Koohsari, M. J. et al. (2015) ‘Public open space, physical activity, urban design and public health: Concepts, methods and research agenda’, Health and Place. Elsevier, 33, pp. 75–82. doi: 10.1016/j.healthplace.2015.02.009.
  • Liao, Y. et al. (2016) ‘Associations of Perceived and Objectively-Measured Neighborhood Environmental Attributes With Leisure-Time Sitting for Transport’, Journal of physical activity & health.
  • Melis, G. et al. (2015) ‘The Effects of the Urban Built Environment on Mental Health : A Cohort Study in a Large Northern Italian City’, pp. 14898–14915. doi: 10.3390/ijerph121114898.
  • Miranda, J. J. et al. (2016) ‘Patterns and Determinants of Physical Inactivity in Rural and Urban Areas in Peru : A Population-Based Study’, pp. 654–662.
  • Oliver, M. et al. (2015) ‘Neighbourhood built environment associations with body size in adults : mediating effects of activity and sedentariness in a cross-sectional study of New Zealand adults’, BMC Public Health. BMC Public Health, 15, p. 956. doi: 10.1186/s12889-015-2292-2.
  • Paul, P., Carlson, S. A. and Fulton, J. E. (2017) ‘Walking and the Perception of Neighborhood Attributes Among U.S. Adults, 2012’, Journal of Physical Activity and Health, 14(1), pp. 36–44.

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
ds., 08 de maig 2021 18:12:26 +0000