Comparteix

Planificació urbana

Comerç i serveis de proximitat

CONTEXT

© Rrrainbow / Shutterstock.com

 

Durant anys la tendència ha estat centralitzar els serveis en zones comercials que no sempre eren properes al ciutadà, però cada vegada són més els municipis que aposten per revertir aquesta tendència i aproximar el serveis als ciutadans.

Promoure la integració del comerç i serveis de proximitat en la vida del barri per evitar la desertització comercial y els processos de degradació de serveis, haurien de ser un aspecte clau per a la dinamització econòmica i social. Aquesta manera d’entendre el desenvolupament econòmic i la vida de barri produeix un impacte social positiu sobre la identitat i la cohesió social, el benestar i la qualitat de vida dels propis habitants.

 

OBJECTIU

  • Fomentar la competitivitat i la sostenibilitat del comerç i serveis de proximitat, afavorint el consum conscient.
  • Fomentar els serveis públics de proximitat (serveis socials, llars d’infants, atenció a la tercera edat...).

PROPOSTES I RECOMANACIONS

  • Assegurar espai per a comerç de proximitat a tots els barris per millorar el desenvolupament comercial, la participació social, la inclusió i el consum responsable.
  • Promoure els mercats municipals (tant els mercats centrals, com els mercats itinerants que organitzen els ajuntaments) com a espai pel comerç i les relacions socials, considerar el valor del mercat com a espai públic i lloc de trobada que contribueix a la socialització, la diversitat i la inclusió social, la transmissió de valors, l'augment del sentiment de pertinença al barri, la millora de la convivència i el benestar de les persones.
  • Incorporar mercats setmanals com a complement al comerç per donar suport als productors locals i als productes de km0, oferir oportunitats als agricultors perquè es connectin directament amb els consumidors, reduir el transport i els embalatges, facilitar la participació i potenciar la cultura de la sostenibilitat mediambiental.
  • Preveure espai d'aparcament i recorregut per a bicicletes en les zones de comerç i serveis de proximitat per contribuir al desenvolupament sostenible de la ciutat. És a dir, prioritzar la combinació de la rendibilitat econòmica, la diversitat, la proximitat, els aspectes relacionats amb les zones verdes (per exemple: les connexions, les distàncies, l'atractiu, la diversitat ambiental o la gestió sostenible de l'aigua de la pluja) i els ecosistemes.
  • Incorporar zones amb fonts i ombres a l'entorn del comerç per contribuir a millorar l'accessiblitat i l'experiència de l'usuari en l'entorn urbà com a mesura per a potenciar-lo.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

  • Sant Andreu de la Barca. El casc antic presenta una àmplia oferta comercial i de serveis enmig d’una extensa illa de vianants, amb molts carrers de plataforma única. El desplaçament a peu és idoni per desplaçar-se pel casc urbà, al tractar-se d’un centre de mida petita i compacte i amb una orografia que no presenta desnivells accentuats. El municipi ha optat per una política clara per augmentar l’espai, l’accessibilitat i la seguretat dels vianants. Amb els anys, ha anat suprimint barreres arquitectòniques presents en la via pública i han acondicionat els punts més crítics de la ciutat.
  • Freiburg. Promouen una ciutat compacte i descentralitzada. Amb unitats funcionals on hi hagi molts o tots els serveis i que aquests siguin accessibles a peu per a tothom. A ‘city of short distances’.

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

  • Llei 18/2017, de l'1 d'agost, de comerç, serveis i fires.
  • Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials. 
  • Normativa local pròpia de cada municipi (POUM i/o Ordenances municipals).

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

Documents i guies


Estudis científics

  • Carlson, J. A. et al. (2016) ‘Walking mediates associations between neighborhood activity supportiveness and BMI in the Women’s Health Initiative San Diego cohort’, Health & Place, 38, pp. 48–53. doi: 10.1016/j.healthplace.2016.01.001.Walking.
  • Cerin, E. et al. (2017) ‘Do associations between objectively- assessed physical activity and neighbourhood environment attributes vary by time of the day and day of the week ? IPEN adult study’, pp. 1–16. doi: 10.1186/s12966-017-0493-z.
  • James, P., Hart, J. E. and Laden, F. (2015) ‘Exposures to Walkability and Particulate Air Pollution in a Nationwide Cohort of Women’, Environmental Research, 142, pp. 703–711. doi: 10.1016/j.envres.2015.09.005.Exposures.
  • Jáuregui, A. et al. (2016) ‘Perceived and Objective Measures of Neighborhood Environment for Physical Activity Among Mexican Adults , 2011’, pp. 1–12.
  • Katapally, T. R., Rainham, D. and Muhajarine, N. (2015) ‘Factoring in weather variation to capture the in fl uence of urban design and built environment on globally recommended levels of moderate to vigorous physical activity in children’, pp. 1–10. doi: 10.1136/bmjopen-2015-009045.
  • Kerr, J. et al. (2016) ‘Perceived Neighborhood Environmental Attributes Associated with Walking and Cycling for Transport among Adult Residents of 17 Cities in 12 Countries : The IPEN Study’, Environmental Health Perspectives, 124(3), pp. 290–298.
  • King, A. C. et al. (2015) ‘An observational study identifying obese subgroups among older adults at increased risk of mobility disability : do perceptions of the neighborhood environment matter?’, International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity, 12, p. 157. doi: 10.1186/s12966-015-0322-1.
  • Kolbe-alexander, T. L. et al. (2015) ‘The relationship between the built environment and habitual levels of physical activity in South African older adults : a pilot study’, pp. 1–9. doi: 10.1186/s12889-015-1853-8.
  • Koohsari, M. J. et al. (2015) ‘Public open space, physical activity, urban design and public health: Concepts, methods and research agenda’, Health and Place. Elsevier, 33, pp. 75–82. doi: 10.1016/j.healthplace.2015.02.009.
  • Liao, Y. et al. (2016) ‘Associations of Perceived and Objectively-Measured Neighborhood Environmental Attributes With Leisure-Time Sitting for Transport’, Journal of physical activity & health.
  • Melis, G. et al. (2015) ‘The Effects of the Urban Built Environment on Mental Health : A Cohort Study in a Large Northern Italian City’, pp. 14898–14915. doi: 10.3390/ijerph121114898.
  • Miranda, J. J. et al. (2016) ‘Patterns and Determinants of Physical Inactivity in Rural and Urban Areas in Peru : A Population-Based Study’, pp. 654–662.
  • Oliver, M. et al. (2015) ‘Neighbourhood built environment associations with body size in adults : mediating effects of activity and sedentariness in a cross-sectional study of New Zealand adults’, BMC Public Health. BMC Public Health, 15, p. 956. doi: 10.1186/s12889-015-2292-2.
  • Paul, P., Carlson, S. A. and Fulton, J. E. (2017) ‘Walking and the Perception of Neighborhood Attributes Among U.S. Adults, 2012’, Journal of Physical Activity and Health, 14(1), pp. 36–44.

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
ds., 08 de maig 2021 18:43:48 +0000