Comparteix

Planificació urbana

Disseny, construcció i manteniment sostenible de l’edificació i la urbanització

CONTEXT

© korkeng / Shutterstock.com

La temperatura de les zones urbanes és superior a la temperatura que presenten les zones circumdants (suburbanes i rurals). A les grans ciutats com Barcelona aquesta podria variar entre 2 i 4 graus durant el dia i fins a 10 graus durant les hores nocturnes. Però aquest fenomen, anomenat illa de calor urbana, també es present en ciutats més petites de més de 10.000 habitants. Les principals causes de l’augment de temperatura en les àrees urbanes són els tipus i els materials de construcció dels edificis i de les superfícies pavimentades, la morfologia urbana i la falta de vegetació.

L’exposició a altes temperatures pot produir efectes adversos per a la salut, des d’un augment de les complicacions en persones amb malalties cròniques, a la mort principalment per causes respiratòries i cardiovasculars.

Es fa necessari que l'edificació i la planificació urbanística es realitzi a partir d’una arquitectura adaptada al medi ambient, sensible a l'impacte que provoca a la natura, i que procuri minimitzar el consum energètic i la contaminació ambiental, amb tots els beneficis per la salut que això comporta.

 

OBJECTIU

Fomentar la sostenibilitat i l’ecoeficiència, les tècniques constructives i de pavimentació que facilitin la reducció de residus, la reducció del consum energètic i una menor absorció de la calor.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

Tècniques consturctives més sostenibles

  • Reaprofitar la infraestructura urbana (xarxa viària, xarxa de serveis, etc.) per a nous usos i activitats diverses.
  • Reconvertir zones pavimentades en coberta verda per disposar d'espais per a usos diversos.
  • Millorar els detalls i materials de l'entorn construït. Incorporar detalls, artesania, textures, colors, materials que tinguin durabilitat, que siguin sostenibles, còmodes, segurs, atractius visualment, respectuosos amb el medi ambient, eficients energèticament i fàcils de mantenir. Seleccionar els detalls i els materials d'acord amb la forma i la proporció de l'entorn construït per definir quin aspecte i ambient es vol donar.
  • En comptes d'utilitzar voreres de formigó rectes i baranes elevades que separin les persones de l'aigua, potenciar la connexió visual i física de les persones amb l'aigua a les zones verdes i blaves.
  • Millorar els espais públics incorporant àrees per fer-hi activitats diverses, espais flexibles i adaptables, confortables, segurs i amb valor estètic; espais que contribueixin a crear la identitat del lloc, la diferenciació i la memòria històrica; espais que incorporin art.
  • Millorar les façanes dels edificis. Evitar que les parets siguin de color blanc a nivell del sòl. Conjuntament, millorar els elements de contacte visual que hi estiguin relacionats (tanques, murs, arquitectura paisatgística, etc. per reforçar el caràcter diferenciador d'aquests espais.
  • Millorar els parcs: incloure suficient il·luminació a les zones per a vianants, un mobiliari urbà adequat, equipaments per fer exercici físic i equipaments per jugar segurs.
  • Introduir millores en la infraestructura dels espais públics mitjançant el desenvolupament de passadissos segurs, l'augment de la il·luminació i la reparació de les zones per vianants i/o la substitució de les voreres.
  • Dissenyar les noves construccions perquè minimitzin les inundacions nocives com a conseqüència de les pluges i l’augment dels nivells d'aigua dels oceans, llacs i vies navegables.


Ús més sostenibles del patrimoni edificat 

  • Adoptar un disseny d'edificis verds en els nous projectes d'edificació pública i prioritzar aquestes millores com a requisit bàsic en els habitatges de lloguer públic.
  • Plantar arbres al llarg de la calçada o paviment en forma de connectors paisatgístics.
  • Crear un paisatge urbà orientat a les persones que proporcioni una experiència de passeig agradable, amb els carrers plens d'arbres, que disposin d'espai i refugi per la pluja, baranes a les escales, menys obstacles i ciment.
  • Millorar l'aspecte dels barris tenint en consideració l'alçada, la forma dels edificis, la densitat, la superfície del sòl, la relació entre els edificis circumdants, el paisatge urbà i les formes circumdants. Incorporar espai entre els edificis, cobertura, accés i orientació solar, privadesa, qualitat, facilitat d'ús intern i extern als espais.
  • Garantir que hi hagi estacions de metro permanents amb sistemes de qualitat de l'aire dins dels límits de la ciutat.
  • Millorar el disseny dels carrers per escurçar les distàncies cap a punts d'interès.
  • Planificar per millorar el creixement sostenible tenint en compte les àrees centrals ecològiques de la ciutat, les fronteres i els hàbitats divergents. Valorar les funcions d'aquestes àrees i tenir en compte el seu desenvolupament i manteniment dels espais.


Adaptar la morfologia urbana a les condicions bioclimàtiques

  • Millorar la biodiversitat de la xarxa del sistema verd i blau. Crear o millorar els boscos urbans. Plantar arbres de qualitat que tinguin un bon aspecte de salut, edat i grandària.
  • Millorar la vegetació local dels parcs. Ampliar la biodiversitat amb espècies d'arbres natius per fer ombra i proporcionar hàbitat, i plantes específiques per a zones humides pels hàbitats aqüàtics i terrestres.
  • Millorar la infraestructura paisatgística considerant la jardineria, el microclima, el sòl, la vegetació i el medi ambient.
  • Adaptar els diferents espais de les zones urbanes i l'entorn construït perquè siguin més resistents als impactes del canvi climàtic. Incloure el disseny i la planificació de les infraestructures verdes i l'exterior dels edificis.
  • Millorar la resiliència ecològica de la xarxa verda. Conservar les plantes autòctones i els hàbitats naturals de la biodiversitat local, tant a dins de la ciutat com a la perifèria. Destinar espais per al cultiu d'aliments.
  • Millorar els camins d'aigua i els corredors verds. Protegir les vies fluvials i la biodiversitat urbana: utilitzar espècies locals / ampliar la cobertura verda per reduir i tractar els fluxos d'aigua / desconnectar les canonades de les aigües pluvials de la xarxa fluvial i promoure la infiltració i els fluxos poc profunds / plantar arbres que proporcionin estabilitat, ombra i residus llenyosos que contribueixin a millorar els hàbitats / crear corredors connectats amb estructures mixtes que proporcionin hàbitats naturals. • Fomentar la plantació d'arbres fora de les àrees centrals per expandir la seva extensió. Expandir els boscos urbans.
  • Ampliar els arbres dels carrers i incorporar sistemes de reg passiu.
  • Donar suport a la biodiversitat urbana. Seleccionar espècies locals apropiades que proporcionin diversitat i complementin els ecosistemes locals. Utilitzar una àmplia gamma d'espècies per construir biodiversitat i resistència. Proporcionar aliment i hàbitat per a la fauna autòctona. Buscar restes d'estructures per construir connexions que vinculin diferents hàbitats. • Adaptar la infraestructura dels sòls, els edificis nous i els que s’hagin de rehabilitar per tractar l'aigua de tempesta de forma sostenible. Adaptar la infraestructura del sòl i de l'aigua per al canvi climàtic.
  • Dimensionar els nous sistemes d'aigües pluvials i elevar-los perquè el nivell de seguretat d'avui es mantingui quan arribin els efectes del canvi climàtic que s'esperen, amb precipitacions cada vegada més intenses. Identificar específicament les zones sensibles a les inundacions de la ciutat i adoptar mesures. Augmentar la coberta verda.
  • Revisar i actualitzar el manteniment de les instal·lacions que s'encarreguen de les aigües pluvials perquè es trobin en bon funcionament.
  • Actualitzar el paisatge natural per a l'ús sostenible de la terra i de l'aigua (estructura ecològica i diversitat biològica). Adoptar mesures de protecció i manteniment adequats per garantir la sostenibilitat de l'aigua i la terra.
  • Garantir un accés proper als parcs i la natura.
  • En la millora dels parcs i els espais naturals preservar espècies amenaçades i rares.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

  • Viena. Algunes de les mesures per reforçar els espais verds, i al mateix temps lluitar contra el canvi climàtic i contra les illes de calor, desenvolupades a la ciutat són: instal·lar vegetació al costat de les carreteres i carrers, als espais verds i a les illes interiors i frontals dels edificis; enllaçar els espais verds de la ciutat, permetre el creixement espontani de la vegetació en àrees amb poc o gens d’ús, generar noves àrees d’arbres plantant-ne de nous, conservar i incrementar el nombre d’arbres, seleccionar les espècies adequades que millor s’adaptin al canvi climàtic. 
    Sistemàticament des de 1991 fotografien (bio-monitoritzen) des de l’aire la ciutat per determinar la ‘quantitat de verd’ que té la ciutat, i determinar els canvis que s’hi produeixen.
    Per reforçar la presència de les àrees blaves a la ciutat: augmentar la quantitat d’aigua (la permanent i la que es va renovant, així com instal·lacions d’aigua), augmentar els espais relacionats amb l’aigua adreçats als nens; augmentar les possibilitats d’accés a l’aigua que passa per la ciutat, i augmentar la presència les fonts d’aigua potable arreu de la ciutat.
  • Dunkerque. Dunkerque ha realizat grans esforços per fer de la seva façana marítima un dels seus principals actius: combinant-hi un port marítim i l’activitat turística, energia verda i transport, esdeveniments culturals... Dunkerque disposa d’una gran superfície natural protegida, amb 15 quilòmetres de platges i dunes de sorra.
    El port de Dunkerque. Des de 2014 ha aprovat un Sustainable Development and Action Plan (PA2D), que ha propiciat la implementació de 26 mesures operatives basades en cinc diverses línies estratègiques: 
    • L’establiment d’una responsabilitat verda i social per part del port. Fent el port més atractiu, augmentant el control dels riscos, i seguint els principis de la indústria verda.
    • Adaptant el port al canvi climàtic i contribuint a la reducció de les emissions industrials.
    • Implementant una estratègia per fer el port més sostenible: millorant la xarxa de tren que el connecta amb la resta de territori, reestructurant la xarxa de circulació de l’aigua i altres accions. 
    • Preservant l’entorn natural i els paisatges que l’envolten. Impulsant el Port’s Natural Heritage Master Plan (SDPN) i el Natural Environment Master Plan (PGEN) i protegint els valors del paisatge de l`àrea industrial.
    Per aquestes i altres accions la ciutat fou guardonada amb el premi 2014 European label Cit’ergies gold.

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

Documents i guies


Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
ds., 08 de maig 2021 18:57:02 +0000