Comparteix

Espai públic

Horts urbans

CONTEXT

© AYA images / Shutterstock.com

Els darrers estudis comptabilitzen que al voltant del 16% dels adults espanyols pateixen obesitat i gairebé el 40% presenta sobrepès. Una mala alimentació, amb un alt contingut en greixos i pobra en fibra, i la manca de pràctica habitual d'activitat física i esport, constitueixen les principals causes de l'obesitat i les malalties cròniques associades. Per això és essencial que els governs locals estableixin mesures preventives per evitar-ho.

L'evidència científica demostra que la pràctica regular d'activitat física té nombrosos beneficis per a la salut física i mental, que es tradueixen en una millora de la qualitat de vida de les persones. La OMS (Organització Mundial de la Salut) recomana, en adults, un mínim de 30 minuts d'activitat física diària.

Llegir +/-

Es calcula que el cost global dels trastorns de salut mental el 2010 era d'uns 2.5 bilions de dòlars, i que aquests costos podrien elevar-se a 6 bilions de dòlars l'any 2030. Molts factors tenen un paper en l'aparició de trastorns de la salut mental, inclosos factors socials, psicològics i biològics, així com l’ambient on vivim, en particular les característiques de l'entorn urbà. Fer activitat física ajuda a millorar la salut mental. A més, els espais verds i blaus dins de les ciutats s'han associat amb millors condicions de salut mental (e.g. menys riscos de símptomes de depressió, angoixa psicològica, etc.). Més concretament, la posada en marxa d’horts urbans s’ha associat a tenir una dieta més rica en fruita i verdures, més activitat física, millor salut mental i més contactes socials.

Els horts urbans són espais de cultiu a petita escala dins la ciutat, integrats en el paisatge i socialment útils. És un mètode d'incorporació dels espais verds públics dins els espais urbans, que contribueix de diverses maneres a la millora de la salut, i per tant, a una major qualitat de vida de les persones usuàries de la següent manera: 1) promouen l'alimentació saludable 2) fomenten la socialització i la creació de xarxes de relacions socials, 3) contribueixen a augmentar l'activitat física regular, 4) estimulen l'envelliment actiu, 5) incrementen l'autonomia personal, l'autoestima i l'autoconfiança, 6) ajuden a reduir l'estrès i permeten recobrar l'equilibri mental, 7) afavoreixen el trencament del patró passiu (inactivitat, veure televisió, fumar, etc.), 8) ajuden a disminuir els nivells de gasos contaminants, i 9) ajuden a mitigar l'acumulació del calor en les ciutats.

Els canvis necessaris en matèria de governança relacionats amb l’economia i agricultura, degut a la necessitat d’adaptació i mitigació del canvi climàtic, ajudarà a fomentar una alimentació d’autoproducció i coproducció d’aliments de proximitat o cultius d’horts urbans a les ciutats, la qual cosa ajudarà a tenir productes més ecològics i per tant més saludables.

 

OBJECTIU

  • Actuar sobre l'entorn de les ciutats mitjançant la creació d'horts urbans per fomentar l'activitat física, promoure la salut mental i una bona dieta de la població, i incrementar la cohesió social.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

  • Planificar, dissenyar i desenvolupar una proposta d’horts urbans municipals a partir dels espais potencials i de la demanda existent. Cal comptar des l’inici del projecte amb la implicació de la resta d’àrees de l’ajuntament i dels possibles col·lectius d’usuaris.
  • Incloure en el projecte la formació en agricultura sostenible i les bones pràctiques
  • Els espais públics on es poden localitzar els horts urbans són: parcel·les municipals, parcs i jardins urbans, centres educatius, centres de dia i residències de gent gran, centres de salut, centres cívics, etc.
  • Cal preveure un lloc amb ombra i bancs en el recinte dels horts urbans, donat que són llocs de trobada i d’interacció social de les persones.
  • Preveure també, l’equipament i l’espai necessari per a fer compostatge de les restes, vials per entrada de maquinària si cal, etc. 
  • Promoure l'educació ambiental a través dels horts urbans, que permet donar a conèixer el món agrari i els principis de l'agricultura ecològica a escolars i altres col·lectius de ciutadans.
  • Fixar uns requisits a complir per les persones interessades (p. ex., ser major de 65 anys, no ser propietari de cap parcel·la rural, etc.).
  • Fixar un reglament d'ús de l'espai cedit (p. ex., que es practiqui agricultura ecològica, que es destini a l'autoconsum, etc.).

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

  • Llei 18/2009, de 22 d'octubre, de salut pública. L’article 6 d'aquesta llei estableix que entre les prestacions que han de proporcionar les administracions públiques en matèria de salut pública hi són: la promoció de la salut mental de la població i la prevenció dels factors de risc en aquest àmbit i la promoció de l'activitat física i l'alimentació saludable.

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA


Referències científiques:

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
dl., 30 d’ag. 2021 10:52:57 +0000