Comparteix

Equipaments

L’aigua calenta sanitària (ACS)

CONTEXT

© Hafiez Razali / Shutterstock.com

Si un equipament ha de disposar d’una instal·lació d’aigua calenta sanitària (ACS) amb acumulador, és fonamental tenir en compte el disseny i el manteniment d’aquestes instal·lacions per evitar que esdevinguin focus del bacteri Legionella pneumophila, causant de la malaltia coneguda com a «legionel·losi».

El nínxol ecològic natural de la Legionella, que és un bacteri ambiental, són les aigües superficials. Des dels seus hàbitats naturals, aquest bacteri pot colonitzar els sistemes de proveïment d’aigua de les ciutats. És capaç de sobreviure en amplis espectres de condicions fisicoquímiques. Es multiplica entre els 20 ºC i els 45 ºC, creix entre els 35 ºC i els 37 ºC, i només mor a partir dels 70 ºC. Per aquest motiu, un cop està present en sistemes d’ACS que hagin estat dissenyats incorrectament o que no estiguin subjectes a un manteniment preventiu adequat, la Legionella es pot multiplicar, dispersar i infectar els éssers humans. Les instal·lacions de certa grandària solen estar dissenyades de manera que inclouen un acumulador i un circuit de retorn de l’aigua. Aquesta mena d’instal·lacions es consideren d’alt risc per a la transmissió de la legionel·losi.

 

OBJECTIU

  • Prevenir el desenvolupament de la Legionella mitjançant un disseny i un manteniment adequats de les instal·lacions d’ACS.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

  • Garantir, mitjançant una gestió eficaç de les accions de manteniment, que la temperatura dels acumuladors dels sistemes d’ACS no baixi dels 60 ºC per impedir la proliferació de la Legionella, segons s’estableix en el Reial decret 865/2003, de 4 de juliol.
  • Realitzar diàriament un manteniment o tractament de neteja dels sistemes d’ACS per evitar o reduir la formació d’incrustacions i de corrosions en els circuits dels intercanviadors i dels acumuladors, que és on se solen acumular els bacteris Legionella.
  • Triar intercanviadors exteriors per a les instal·lacions.
  • Els acumuladors de més de 750 litres han de disposar d’un pas d’home d’un diàmetre mínim de 400 mil·límetres, de fàcil accés i lliure d’obstacles, que permeti entrar al dipòsit per dur-hi a terme les operacions d’inspecció, de neteja, de desinfecció, de manteniment i de prevenció de la corrosió. Els dipòsits que tinguin un volum de menys de 750 litres han de facilitar un accés adequat a les seves dimensions, excepte si són de tanc doble.
  • Triar materials apropiats per a les canonades dels circuits d’ACS, que respectin les característiques i la composició de l’aigua local i de la temperatura a la qual s’utilitzarà en l’equipament. Evitar materials que afavoreixin el desenvolupament de bacteris i de fongs, com ara el cuir, la fusta, el fibrociment, el formigó i els derivats de la cel·lulosa, segons s’indica en el RD 865/2003. 
  • Dissenyar les instal·lacions d’ACS d’acord amb el Reglament d’instal·lacions tèrmiques als edificis (RITE), tenint en compte principalment els materials, la facilitat de desmuntatge, la facilitat de desguàs, les conduccions i l’aïllament tèrmic de tot el sistema d’ACS.
  • Es pot dissenyar el sistema de producció d’aigua calenta sanitària de manera que l’aigua s’acumuli en el circuit primari. Aquesta opció permet disminuir els punts de risc de proliferació de la Legionella i evita sotmetre l’acumulador a les operacions de manteniment, prevenció i control d’aquest bacteri.
  •  Preveure registres, tant en les instal·lacions noves com en les reformes, que per-metin executar correctament les tasques de neteja, de desinfecció i de manteni-ment dels sistemes d’ACS.
  • Incorporar en el llibre de manteniment de l’edifici el protocol per a la prevenció de la Legionella (xoc tèrmic) i automatitzar-lo mitjançant els equips de control pro-gramats, de manera que la desinfecció de les instal·lacions es dugui a terme automàticament en les seqüències estipulades.
  • Posar en pràctica un programa de manteniment exhaustiu que compleixi els requisits del RD 865/2003 i que respecti les revisions, les neteges, les desinfeccions i els controls de temperatura segons els diferents tipus d’instal·lacions d’ACS, i assegurar-se que totes aquestes tasques sempre les duen a terme empreses autoritzades.
  • Fer sempre l’avaluació periòdica anual del programa d’actuació, tal com estableix la norma UNE 100030:2017, mitjançant un equip tècnic degudament qualificat i amb experiència, que disposi del curs homologat per al manteniment higienicosanitari d’instal·lacions amb risc de legionel·losi.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

  • Reial Decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual s'estableixen els criteris HIGI-énico-sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi.
  • Decret 352/2004, de 27 de juliol, paper qual s'estableixen els condiciones higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.
  • Reial Decret 830/2010, de 25 de juny, pel qual s'estableix la normativa reguladora de la capacitació per realitzar tractaments amb biocides.
  • UNE 100030: 2017 Prevenció i control de la proliferació de legionel·la en instal·lacions.

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
dt., 11 de maig 2021 17:09:37 +0000