Comparteix

Equipaments

Amiant

CONTEXT

© Foxxy63 / Shutterstock.com

Es fa servir el terme «amiant» per designar diferents minerals de formes fibroses que presenten una capacitat d’aïllament tèrmic i acústic notable, característiques incombustibles i una gran resistència química i mecànica.

Les seves propietats ignífugues i aïllants van fer que durant molt de temps s’utilitzés àmpliament en la construcció i en la indústria en general amb l’objectiu d’aïllar les canonades de vapor, les juntes de calderes o les vàlvules de canonades de fluids calents, a més de protegir els perfils d’acer per retardar el possible col·lapse de les estructures en cas d’incendi. No obstant això, l’amiant s’emprava, fonamentalment, per compondre de manera parcial les teulades de fibrociment.

Llegir +/-

A partir de l’any de 2002, però, una ordre ministerial va prohibir a Espanya l’ús de qualsevol varietat d’amiant, així com la comercialització de tots els productes que l’incorporessin en la seva composició. La prohibició obeïa al risc comprovat que aquest material representa per a la salut humana, ja que la inhalació de les microfibres que conté pot provocar diferents malalties pulmonars cancerígenes.

Després de la seva prohibició, l’amiant ha adquirit importància en els procediments d’identificació, manteniment, retirada o demolició d’estructures que en el passat van ser construïdes amb aquest material, per tal de controlar-ne l’impacte en les persones usuàries dels edificis i en els professionals que intervenen en la seva manipulació.

 

OBJECTIU

  • Evitar que les persones usuàries d’instal·lacions que puguin contenir aquest material estiguin exposades -d’una manera accidental o contínua- a les fibres d’amiant.
  • Incentivar la substitució -per mitjà d’empreses certificades- de totes les instal·lacions que encara contenen aquest material i que fan que els éssers humans estiguin exposats a les seves microfibres.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

  • Considerar la possibilitat que un edifici presenti materials i condicions sospitoses en funció de la data en què va ser construït i de la cronologia d’intervencions posteriors; analitzar l’ús dels espais en què s’ha detectat una possible presència d’amiant; comprovar que els espais es conserven i són objecte del manteniment corresponent, i analitzar els factors ambientals de l’entorn.
  • Contractar, en tots els casos, empreses certificades i inscrites en el Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant (RERA) de la comunitat autònoma corresponent, atès que disposen de personal tècnic especialitzat, d’equips de protecció individual (EPI) adequats, i d’un pla de treball específic per a cada problema relacionat amb l’amiant que presenti un immoble. Les competències de l’empresa contractada són:
    • Recollir mostres i analitzar-les en laboratoris especialitzats per confirmar o descartar la presència d’amiant en el material.
    • Si es detecta la presència d’amiant en un edifici, avaluar el risc que suposa d’acord amb els factors següents: quantitat i composició dels tipus de fibres (les amfíboles són més perilloses que les serpentíniques); la friabilitat del material (és a dir, la capacitat de despreniment de les fibres); l’estat de conservació (permet establir si l’amiant desprèn més o menys microfibres), i la localització interna o externa del material (permet determinar el grau de conservació, el despreniment de microfibres i el risc d’inhalació potencial).
    • Prendre una decisió sobre el material i les possibles accions de resposta en funció del seu estat. Si el material presenta una alta exposició a la inhalació (risc elevat), cal retirar-lo; si presenta una possible exposició a la inhalació, es recomana aïllar-lo amb una barrera física o estabilitzar-lo amb un producte segellant, i si presenta una exposició lleu a la inhalació (baix risc), convé senyalitzar les zones que contenen amiant i elaborar un pla de manteniment.
    • Si es mantenen els materials d’amiant, dur a terme avaluacions i controls de l’ambient de treball amb una periodicitat establerta, a fi i efecte d’evitar exposici-ons que comportin un risc mitjà o elevat.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

  • Experiència en el municipi de Portugalete. En aquest municipi es disposa d'una experiència a nivell local d'inventari, diagnòstic i retirada d'elements d'amiant, tant de l'espai públic, com dels equipaments. Van presentar el seu treball en la Jornada de 2011, organitzada per SEMATEC "Com abordar avui el risc d'exposició a l'amiant i evitar malalties futures? Antecedents, bones pràctiques i experiències recents. "En aquesta Jornada es van tractar també altres experiències amb l'amiant.
  • Pla d'acció per al tractament i eradicació de l'amiant en l'àmbit metropolità de Barcelona, ​​aprovat el 30 d'abril de 2019. Conté un conjunt de mesures a aplicar de forma progressiva per a l'eliminació o substitució de l'amiant, amb una perspectiva fins a l'any 2028.

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

  • Reial Decret 396/2006, de 31 de març, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc d'exposició a l'amiant.
  • Reglament (CE) núm. 1907/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, relatiu al registre, l'avaluació, l'autorització i la restricció de les substàncies i preparats químics (REACH), pel qual es crea l'Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics. (A.XVII (Restricció), Apen.7 (Etiq.))
  • RD 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.
  • Norma UNE 171.370-1: 2014 amiant. Part 1: Qualificació d'empreses que treballen amb materials amb amiant.
  • Norma UNE 81.752: 2006 Atmosferes en el lloc de Treball. Determinació de fibres d'amiant i altres fibres en aire. Mètode del filtre de membrana / Microscòpia Òptica de contrast de fases.

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA


Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
dc., 12 de maig 2021 04:09:39 +0000