Comparteix

Equipaments

Il·luminació (natural i artificial)

CONTEXT

© fotohunter / Shutterstock.com

La llum, a més de facilitar la visió, afecta el cos humà de diverses maneres no visi-bles. El ritme biològic de l’ésser humà es programa en funció dels cicles naturals de llum diürna i de foscor nocturna, que duren unes vint-i-quatre hores i es coneixen com a «cicles circadiaris».

Hi ha dos tipus d’il·luminació: la natural i l’artificial. Tota mena d’il·luminació —no només la natural— contribueix al ritme circadiari del nostre cos. Si pensem que passem prop del 90% del temps en espais interiors, és evident que cal fer un condicionament de la il·luminació dels edificis públics amb l’objectiu d’afavorir la percepció visual i els cicles circadiaris; així assegurem una execució correcta de les tasques i garantim la seguretat i el benestar dels ocupants d’aquests edificis.

Llegir +/-

Perquè la il·luminació interior d’un edifici sigui correcta, cal que satisfaci tres requisits bàsics: confort, productivitat i seguretat. Si la il·luminació és deficient, pot afectar el ritme biològic, amb la consegüent disminució de la productivitat. També pot provocar fatiga visual, mal ocular, cefalees o problemes de concentració i insomni. Quan es parla de confort visual, cal tenir en compte tres factors clau: agudesa visual (nitidesa), sensibilitat als contrastos i eficiència de les funcions oculars. Aquests factors són els que determinen el rendiment visual.

Pel que fa a la llum artificial, s’ha de considerar la manera com repercuteix en la fac-tura de l’electricitat, atès que en les oficines i els equipaments representa un consum considerable, de vegades superior al cost de la refrigeració i de la calefacció. Tanmateix, sempre que sigui possible, és important donar preferència a un bon disseny que permeti disposar d’il·luminació natural, ja que afavoreix la sensació de benestar i fa que augmenti el rendiment.

 

OBJECTIU

  • Definir criteris que permetin disposar d’uns nivells adequats d’il·luminació natural i artificial, de manera que es puguin dur a terme correctament les tasques del dia a dia en els equipaments i no afectin els cicles circadiaris.
  • Educar per a un ús adequat i responsable de la il·luminació artificial i evitar fer-ne un consum innecessari.
  • Millorar l’eficiència energètica de la il·luminació.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

  • Si bé no és una regla obligatòria, s’ha de garantir el dret a la llum natural en tots els espais que s’ocupin durant llargs períodes de temps. La llum natural sempre ha de ser la font d’il·luminació principal.
  • Potenciar l’exposició a la llum diürna i les vistes a l’exterior. Per tant, cal reduir la distància entre els llocs de treball i les finestres, de manera que no superi els 7,5 metres.
  • Fomentar l’agudesa visual definint uns nivells d’il·luminació òptims segons l’ús previst de l’espai i les tasques que s’hi desenvolupin. En la majoria dels casos, un nivell d’il·luminació ambiental de 300 lux és suficient. En els llocs de treball o a les taules d’estudi cal mantenir, de mitjana, una intensitat lumínica de 215 lux o superior, mesurada en el pla horitzontal a 80 centímetres de distància del paviment acabat. D’acord amb la normativa, aquest valor d’intensitat lumínica varia en funció de les activitats; així, per exemple, a les oficines (zones d’escriptura) i a les biblioteques (zones de lectura) cal que hi hagi 500 lux. La il·luminació es pot atenuar en presència de llum diürna, però no ha de dependre d’aquest factor per complir el nivell recomanat. A més a més, es poden emprar diferents tipus d’il·luminació eficient i substituir llums halògens o fluorescents per llums LED de baix consum.
  • Garantir que el sistema d’il·luminació interior estigui repartit en diferents zones d’àrea, no superiors als 45 m2, que es puguin controlar d’una manera independent. Els sistemes de regulació de la il·luminació artificial han de ser automàtics o de fàcil manipulació per part dels gestors dels edificis.
  • Impedir l’enlluernament del sol mitjançant sistemes de protecció (com ara cortines o persianes) que evitin que la llum incideixi directament en els ocupants d’un espai. En les obertures d’orientació sud, una volada d’aproximadament 1 metre evita una incidència directa del sol. En les obertures d’orientació est o oest, les volades no són eficients quan el sol incideix horitzontalment en les finestres; per aquesta raó, cal instal·lar sistemes de lames verticals, o bé unes cortines que respectin la transparència visual.
  • Impulsar la presència de llum solar mitjançant sistemes automàtics d’atenuació de les lluminàries. 
  • Instal·lar sistemes automàtics de detecció de moviment, tant a les zones d’ús fre-qüent com a les d’ús puntual (lavabos, zones de serveis, etc.) per atenuar la il·luminació fins a un 20% (o apagar-la) sempre que aquests espais estiguin desocupats.
  • Donar a conèixer als ocupants dels edificis els resultats d’una bona gestió de la il·luminació (estalvi energètic, nivells de productivitat elevats, sensació de seguretat i de confort).
  • Emprar conductes de llum que recullin la llum solar a través d’heliòstats i la transmetin sense provocar transmissió de calor.
  • Fer servir claraboies verticals, ja que eviten la llum directa a l’estiu i permeten el pas de la llum a l’hivern.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

ALTRES FITXES DE LA GUIA

  • Àmbit Habitatge. Fitxa "Il·luminació".

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
dc., 12 de maig 2021 04:33:50 +0000