Comparteix

Espai públic

Rutes saludables

CONTEXT

© lzf / Shutterstock.com

Els darrers estudis comptabilitzen que al voltant del 16% dels adults espanyols pateixen obesitat i gairebé el 40% presenta sobrepès. Una mala alimentació, amb un alt contingut en greixos i pobra en fibra, i la manca de pràctica habitual d'activitat física i esport, constitueixen les principals causes de l'obesitat i les malalties cròniques associades. És per això, que és essencial que els governs locals estableixin mesures preventives per evitar-ho. L'evidència científica demostra que la pràctica regular d'activitat física té nombrosos beneficis per a la salut física i mental, els quals es tradueixen en una millora de la qualitat de vida de les persones. L’OMS (Organització Mundial de la Salut) recomana 150 minuts d’activitat física a intensitat moderada o 75 minuts de forta intensitat al llarg de la setmana (OMS, 2010).

Llegir +/-

Molts factors tenen un paper en l'aparició de trastorns de la salut mental, inclosos factors socials, psicològics i biològics, així com l’ambient on vivim, en particular les característiques de l'entorn urbà. Fer activitat física ajuda a millorar la salut mental. A més, els espais verds i blaus (rius, llacs, mar) dins o prop de les ciutats s'han associat amb millors condicions de salut mental (p.ex menys riscos de símptomes de depressió, angoixa psicològica, etc.).

Una de les eines de promoció de la salut en l'entorn urbà és la creació de rutes saludables. Les rutes saludables són itineraris adaptats a les persones amb mobilitat reduïda o altres condicionants (p.ex. gent gran, obesitat, problemes cardiovasculars, etc.), senyalitzats de forma permanent i destinats a fer-hi activitat física moderada.

 

OBJECTIU

  • Actuar sobre l'entorn de les ciutats per fomentar l'activitat física i millorar la salut física i mental de la població, a través de l’establiment d’itineraris saludables.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

  • Dissenyar una proposta de rutes saludables a partir de les potencialitats existents (camins, equipaments, espais) i dels grups objectiu, tant usuaris en general com grups amb problemàtiques i/o necessitats especials.
  • Afavorir sempre que sigui possible que les rutes transcorrin per espais verds, més que no pas construïts. En aquest sentit, les rutes poden ser una molt bona oportunitat per posar en valor i recuperar espais naturals periurbans.
  • Desenvolupar el projecte, des del començament, de manera conjunta amb els grups implicats: CAP’s, àrees diverses de l’ajuntament, usuaris i entitats de caràcter local relacionades amb aquest sector.
  • Identificar i promoure accions complementàries que poden garantir l’èxit de les rutes: guiatge professional (CAP’s, ajuntament, voluntaris), activitats complementàries al llarg de les rutes (visites a elements d’interès patrimonial, equipaments, horts, etc.), entre d’altres.
  • Eliminar les barreres arquitectòniques, proveir de senyalització aquestes rutes i fer-les accessibles per a tothom (el desnivell, la il·luminació, l’ombra, la distància, etc.)
  • És recomanable que les rutes comencin o passin prop d'equipaments com CAPs, centres de dia, casals d'avis i centres cívics, ja que s'afavoreix el seu ús.
  • Dotar les rutes d’elements facilitadors i de mobiliari urbà adient (p.ex. espais lúdics per a la gent gran, bancs i fonts d'aigua).
  • Incorporar espais verds en aquestes rutes. Diversos estudis mostren els beneficis de realitzar activitat física en entorns naturals dins o prop de l’àmbit urbà (p.ex. la recuperació i millora de trams del riu Besòs, ruta coneguda com la “ruta del colesterol”, el projecte “Vies Blaves”, que pretén connectar tot el riu Llobregat a partir de camins per fer a peu o en bicicleta).
  • La recuperació d’entorns naturals en desús prop de l’àmbit urbà són mesures efectives per fomentar l’activitat física.
  • Informar a la ciutadania de les rutes i donar alguns consells pràctics als caminaires
  • Des dels centres d'atenció primària s'ha de prescriure l'activitat física amb finalitats terapèutiques i dinamitzar, juntament amb l'ajuntament, les rutes saludables.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA


Referències científiques:

  • Vigo, D., et al., 2016. Estimating the true global burden of mental illness. The Lancet Psychiatry, 3(2), 171-178.

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
dg., 09 de maig 2021 17:30:06 +0000