Comparteix

Equipaments

Senyalística inclusiva

CONTEXT

© Chris Rinckes / Shutterstock.com

Segons l’OMS, el 40% de la població mundial ha de superar algun obstacle en els entorns construïts que fa servir quotidianament. El 15% d’aquest total correspon a persones que tenen alguna mena de diversitat funcional, mentre que el 25% pateix algun tipus de limitació temporal o permanent en l’ús de l’entorn construït (una fractura òssia, haver de carregar una maleta o estar embarassada, per exemple). Es pot afirmar, doncs, que totes les persones formem part d’aquests percentatges en alguna etapa de la nostra vida.

Llegir +/-

D’acord amb aquestes dades, és fonamental promoure espais -en especial, si són de concurrència pública- amb paràmetres de disseny inclusius. Una senyalística per a tothom, que garanteixi que les persones es poden orientar d’una manera autònoma en cadascuna de les àrees que componen aquests espais, a més de poder-s’hi moure i de poder-les identificar, és un dels criteris essencials que cal adoptar. A aquest efecte, s’han de seguir unes normatives obligatòries -com ara el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE)- que estableixen alguns dels principis bàsics perquè una senyalística sigui inclusiva.

En termes generals, es pot definir una senyalística inclusiva principal com aquella que integra directoris o fites d’orientació en els accessos a diferents àrees; una cartelleria d’organització general i una cartelleria de confirmació de destinació. A més a més, els possibles buits d’accessibilitat universal entre àrees es poden integrar en l’itinerari accessible per mitjà d’una senyalística complementària (com ara paviments de senyalització i guies direccionals), implementada mitjançant diferents colors i textures contrastades i expressada amb textos en diferents idiomes. La senyalística específica correspon a la que hi ha en espais específics, com ara els desplaçaments verticals.

 

OBJECTIU

  • Garantir a totes les persones que formen la societat que poden accedir als equipaments i els poden fer servir, amb independència de les seves circumstàncies vitals.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

  • Indicar els itineraris accessibles per mitjà d’un senyal o d’un cartell amb el símbol internacional d’accessibilitat (SIA).
  • Identificar, mitjançant el símbol SIA, els elements de mobiliari accessible.
  • Senyalitzar i contrastar tots els elements que puguin suposar un obstacle, com ara els pilars.
  • Evitar col·locar en el paviment graons o relleus aïllats. Cobrir les juntes del terra que facin més de 13 mil·límetres d’ample amb material resistent, a ras del paviment.
  • Instal·lar paviment podotàctil antilliscant en sentit paral·lel a la direcció de la circulació, amb un relleu d’entre 4 i 5 mil·límetres.
  • Destacar els punts d’interès de l’equipament mitjançant un paviment diferent del general, que tingui un color i una textura que es distingeixin dels del paviment podotàctil.
  • Posar franges guia d’encaminament podotàctil que permetin orientar-se a les escales o a les rampes, així com franges per a la seva detecció, alineades amb els esglaons o amb l’inici d’un tram. Col·locar bandes antilliscants en les petges, i bandes reflectants en les contrapetges, per tal de poder detectar els graons.
  • Senyalitzar els serveis de les instal·lacions -com ara l’accés, la sortida, l’itinerari accessible, l’ascensor, les bateries sanitàries, la cafeteria, els punts d’informació, etc.- col·locant els senyals correctament per evitar equívocs.
  • Garantir la fàcil comprensió i visualització dels senyals: evitar el vermell com a co-lor de fons, evitar els blaus i grisos pàl·lids per comunicar qualsevol tipus d’informació; emprar colors contrastats entre la font, els pictogrames i el fons; utilitzar suports d’acabat mat per evitar els reflexos; escriure tota la informació en almenys dos idiomes, utilitzant fonts de lectura fàcil i que es puguin reconèixer ràpidament (de pal sec, com l’Arial), i en Braille.
  • Utilitzar pictogrames i fletxes coherents amb el missatge que es vol transmetre, i optar pels acceptats internacionalment, especificats en la normativa ISO7001.
  • Fer servir missatges llegibles, clars i senzills, de dimensions proporcionals a les dels senyals.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
dl., 28 d’oct. 2019 15:54:38 +0000