Comparteix

Planificación urbana

Uso mixto del suelo

CONTEXTO

© Goncharovaia / Shutterstock.com

El uso mixto del suelo comporta la confluencia equilibrada de una serie de usos complementarios, de forma que se evite el aislamiento o la especialización de zonas o barrios por usos. La integración del uso residencial, comercial, de servicios, industrial, laboral y de ocio provee múltiples destinos a una relativa proximidad.

Las actividades que generan más desplazamientos -como la compra al por menor, el trabajo, el ocio, la educación y la salud- facilitan el desplazamiento activo (en bicicleta o a pie) si se localizan dentro del área a la que sirven, por lo que incrementan los niveles de actividad física.

Leer +/-

Si se parte de la idea de que se trata de una visión típicamente «metropolitana», se puede afirmar que gran parte de la movilidad en fines de semana y vacaciones está relacionada con la falta de servicios de ocio y de zonas verdes en la trama urbana. Incorporar en el diseño urbano zonas públicas equipadas con recursos que faciliten la realización de actividad física en espacios abiertos, zonas de juego, de picnic, etc., desincentiva la adquisición de una segunda residencia y, en general, los desplazamientos en fines de semana.

Además, este modelo de desarrollo urbano incrementa la vitalidad y la percepción de seguridad, dado que hace aumentar el número de personas en las calles y en los espacios públicos en general, promoviendo relaciones sociales y creando un impacto positivo en la salud física y mental.

El uso mixto del suelo favorece que las ciudades sean más resilientes, ya que, si están bien planificadas, los diferentes usos contribuyen a mejorar su competitividad y autosuficiencia en todos los aspectos (energético, social, etc.) y facilitan reducir los efectos del cambio climático.

 

OBJETIVO

  • Fomentar la mixticidad de usos evitando el aislamiento o la especialización de zonas o barrios.

PROPUESTAS Y RECOMENDACIONES

  • Elaborar una planificación urbanística que impulse y facilite la mezcla de usos y de actividades (viviendas de distintas tipologías, oficinas, comercios, centros educativos, servicios públicos y de ocio, zonas verdes, edificios que permitan llevar a cabo actividades de investigación y de innovación tecnológica, etc.) en un mismo territorio y evitar desarrollar áreas que se especialicen en una única actividad. Es importante incorporar las posibilidades del planeamiento para promover usos diversos en un mismo suelo, ya sea a través de regulaciones abiertas de usos admitidos, o mediante dobles calificaciones (en suelo y subsuelo, en plantas bajas y en altura, etc.).
  • Prever que la vivienda y los espacios de trabajo se hallen próximos a zonas verdes, parques, caminos, etc.
  • Fomentar el comercio y los servicios en las inmediaciones de las viviendas y zonas de oficinas para crear oportunidades para disfrutar de un estilo de vida sostenible.
  • Planificar las zonas que albergan estaciones de transporte público, de modo que incluyan la disponibilidad de vivienda pública, el desarrollo comercial y zonas verdes.
  • Prever, en el centro de la ciudad, espacios públicos y zonas de recreo (espacios abiertos, paseos, parques, espacios lúdicos, etc.) que sean accesibles para todo el mundo. Considerar la posibilidad de integrar espacios verdes y azules para enriquecer el atractivo de las zonas, proporcionar oportunidades para disfrutar del entorno y conectar a las personas.
  • Limitar y/o no planificar la creación de grandes establecimientos comerciales en los perímetros urbanos.
  • Adecuar los servicios y las actividades nocturnas, de modo que contribuyan a mejorar la vigilancia natural de la zona.
  • Adaptar la infraestructura de los entornos escolares para promover la actividad física. Considerar la inclusión de parques infantiles, lugares para hacer una pausa, zonas para jugar libremente, zonas para practicar actividades extracurriculares y zonas seguras para ir en bicicleta o ir a tomar el autobús a pie.
  • Adaptar el diseño de las calles y los parques para promover la actividad física entre personas de todo tipo, edad y condición. Considerar la utilidad (ir a un lugar o hacer algo), la actividad física recreativa (ocio) o ambas cosas. Diseñar estas zonas para que sean multifuncionales y permitan satisfacer múltiples demandas (deporte, ocio, juego, relax, socialización, uso del paisaje, cultura, etc.).
  • Planificar y desarrollar una red de espacios verdes que abarque todos los barrios y facilite el acceso a parques urbanos de proximidad.

EXPERIENCIAS DE REFERENCIA

  • Freiburg. Promouen una ciutat compacte i descentralitzada. Amb unitats funcionals on hi hagi molts o tots els serveis i que aquests siguin accessibles a peu per a tothom. Es fan seu el lema ‘a city of short distances’. Usos variats del carrer. Disposen de diversos ‘play streets’ en els quals els nens que hi juguen tenen prioritat. I en relació al tràfic de bicis aquest està explícitament autoritzat a circular contra direcció en alguns carrers.
    • Stadt Freiburg. Klaus Siegl. Head of the project group Rieselfeld. The new district of Freiburg-Rieselfeld: a case study of successful, sustainable urban development. 2009. 
  • Viana do Castelo. Les accions principals incloses dins el Pla estratègic de la ciutat foren escollides a partir de l’efectivitat i l’impacte en la gent. Així, s’efectuaren a les zones més conegudes no només pels habitants sinó també pels visitants: el centre històric i el riu.
    Un dels objectius de la seva reforma urbana ha estat el de reforçar el rol del centre urbà, i fer-ho en relació als conceptes de desenvolupament urbà sostenible. Retornar-lo als vianants i conservar-ne el llegat urbà n’han estat les peces clau. Les zones renovades, centre històric i façana marítima foren concebudes per encabir-hi múltiples usos: professionals, esportius i de lleure. El centre urbà també va experimentar un canvi en els usos motoritzats. El transit es va treure de tot el centre urbà: es va habilitar un anell de trànsit que el circumval·lava i un únic eix que el creuava. Només es va permetre l’accés a vehicles especials relacionats amb les activitats de salut i comerç del centre històric.
    Creació d’una façana ‘marítima’ atractiva i dinàmica. Tot l’espai que es trobava al costat del riu, que estava dedicat només a aparcament en superfície, va experimentar una gran transformació. Varen crear tota una façana al costat del riu, d’espai públic, orientada al lleure i amb derivades estètiques i ambientals que, al seu torn, pretenia ser sostenible en termes de manteniment, renovació i usos. Això suposà la construcció d’habitatges, però reduint molt el seu impacte visual, i també la construcció d’una carretera que al seu torn hi permetia l’accés i feia de corredor del transit que es treia del centre urbà. A la façana del riu s’hi creà una nova marina, nous jardins i un carril bici; combinat amb el trasllat i la incorporació de nous serveis de l’administració. Això provoca que els habitants i els turistes tinguin raons quotidianes (laborals, d’oci i d’habitatge) per visitar i gaudir de tota la zona renovada.
  • Copenhague. La ciutat ha impulsat diferents accions per afavorir usos mixtes del sòl i dels espais. En destaquen les Escoles multifuncionals i els diferents usos canviants dels carrers.
    Un dels reptes de la ciutat fa referència als usos dels centres educatius més enllà de l’horari acadèmic. A nivell d’estalvi, de sostenibilitat i de creació d’espais urbans compartits cal pensar en les escoles com a edificis i espais oberts a tota la ciutadania i més enllà de l’horari escolar -24 hores al dia, si es pot-. Els gimnasos i patis es poden obrir, i també les biblioteques escolars, i les classes.
  • Bristol. Diumenges els carrers tancats als vehicles i oberts als vianants (igual que a Bordeaux i Bogotà). No només al centre de la ciutat sinó també en diferents barris.
    • In it for good. Bristol 2015 Green Capital. 2015. Bristol City Council. 
       
  • Freiburg. Usos variats del carrer. Disposen de diversos ‘play streets’ en els quals els nens que hi juguen tenen prioritat. I en relació al tràfic de bicis aquest està explícitament autoritzat a circular contra direcció en alguns carrers.
    • Stadt Freiburg. Klaus Siegl. Head of the project group Rieselfeld. The new district of Freiburg-Rieselfeld: a case study of successful, sustainable urban development. 2009. 

LEGISLACIÓN Y NORMATIVA

ESTUDIOS Y DOCUMENTACIÓN TÉCNICA

Guias y documentos

 

Estudios científicos

  • Adams, M. A. et al. (2015) ‘Patterns of Walkability, Transit, and Recreation Environment for Physical Activity’, Am J Prev, 49(6), pp. 878–887. doi: 10.1016/j.amepre.2015.05.024.Patterns.
  • Albercht, S. et al. (2015) ‘Change in waist circumference with longer time in the US among Hispanic and Chinese immigrants: the modifying role of the neighborhood built environment Sandra’, Ann Epidemiol., 25(10), pp. 767–772. doi: 10.1016/j.annepidem.2015.07.003.Change.
  • Bourdeaudhuij, I. De et al. (2015) ‘International study of perceived neighbourhood environmental attributes and Body Mass Index : IPEN Adult study in 12 countries’, pp. 1–10. doi: 10.1186/s12966-015-0228-y.
  • Carlson, J. A. et al. (2015) ‘Association between neighborhood walkability and GPS- measured walking, bicycling and vehicle time in adolescents Jordan’, Health & Place, 32, pp. 1–7. doi: 10.1016/j.healthplace.2014.12.008.Association.
  • Chaudhury, H. et al. (2016) ‘Social Science & Medicine Neighbourhood environment and physical activity in older adults’, Social Science & Medicine. Elsevier Ltd, 149, pp. 104–113. doi: 10.1016/j.socscimed.2015.12.011.
  • Chen, P. and Shen, Q. (2016) ‘Built environment effects on cyclist injury severity in automobile-involved bicycle crashes’, Accident Analysis and Prevention. Elsevier Ltd, 86, pp. 239–246. doi: 10.1016/j.aap.2015.11.002.
  • Chum, A. and Campo, P. O. (2015) ‘Cross-sectional associations between residential environmental exposures and cardiovascular diseases’. doi: 10.1186/s12889-015-1788-0.
  • Gao, M., Ahern, J. and Koshland, C. P. (2016) ‘Perceived built environment and health-related quality of life in four types of neighborhoods in Xi ’ an , China’, Health & Place. Elsevier, 39, pp. 110–115. doi: 10.1016/j.healthplace.2016.03.008.
  • Graziose, M. M. et al. (2016) ‘Association Between the Built Environment in School Neighborhoods With Physical Activity Among New York City Children, 2012’, Preventing Chronic Disease, 13, p. 150581.
  • Heerman, W. J. et al. (2016) ‘Parental perception of built environment characteristics and built environment use among Latino families : a cross-sectional study’, BMC Public Health. BMC Public Health, pp. 1–8. doi: 10.1186/s12889-016-3854-7.
  • James, P., Hart, J. E. and Laden, F. (2015) ‘Exposures to Walkability and Particulate Air Pollution in a Nationwide Cohort of Women’, Environmental Research, 142, pp. 703–711. doi: 10.1016/j.envres.2015.09.005.Exposures.
  • Katapally, T. R., Rainham, D. and Muhajarine, N. (2015) ‘Factoring in weather variation to capture the in fl uence of urban design and built environment on globally recommended levels of moderate to vigorous physical activity in children’, pp. 1–10. doi: 10.1136/bmjopen-2015-009045.
  • Kerr, J. et al. (2016) ‘Perceived Neighborhood Environmental Attributes Associated with Walking and Cycling for Transport among Adult Residents of 17 Cities in 12 Countries : The IPEN Study’, Environmental Health Perspectives, 124(3), pp. 290–298.
  • King, A. C. et al. (2015) ‘An observational study identifying obese subgroups among older adults at increased risk of mobility disability : do perceptions of the neighborhood environment matter?’, International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity. International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity, 12, p. 157. doi: 10.1186/s12966-015-0322-1.
  • Kolbe-alexander, T. L. et al. (2015) ‘The relationship between the built environment and habitual levels of physical activity in South African older adults : a pilot study’, pp. 1–9. doi: 10.1186/s12889-015-1853-8.
  • Koohsari, M. J. et al. (2015) ‘Public open space, physical activity, urban design and public health: Concepts, methods and research agenda’, Health and Place. Elsevier, 33, pp. 75–82. doi: 10.1016/j.healthplace.2015.02.009.
  • Koohsari, M. J. and Hanibuchi, T. (2017) ‘Associations of Neighborhood Environmental Attributes with Walking in Japan : Moderating Effects of Area-Level Socioeconomic Status’, J Urban Health. Journal of Urban Health. doi: 10.1007/s11524-017-0199-1.
  • Kurka, J. et al. (2015) ‘Patterns of neighborhood environment attributes in relation to children ’ s physical activity’, Health & Place. Elsevier, 34, pp. 164–170. doi: 10.1016/j.healthplace.2015.05.006.
  • Lavin, J. et al. (2016) ‘Neighborhood and family perceived environments associated with children ’ s physical activity and body mass index’, Preventive Medicine. Elsevier Inc., 82, pp. 35–41. doi: 10.1016/j.ypmed.2015.11.005.
  • Liao, Y. et al. (2016) ‘Associations of Perceived and Objectively-Measured Neighborhood Environmental Attributes With Leisure-Time Sitting for Transport’, Journal of physical activity & health.
  • Malambo, P. et al. (2017) ‘Association between perceived built environmental attributes and physical activity among adults in South Africa’, BMVCPublic Health. BMC Public Health, 17, p. 213. doi: 10.1186/s12889-017-4128-8.
  • Markevych, I. et al. (2016) ‘Neighbourhood and physical activity in German adolescents : GINIplus and LISAplus’, Environmental Research. Elsevier, 147, pp. 284–293. doi: 10.1016/j.envres.2016.02.023.
  • Mccormack, G. R. et al. (2016) ‘Supportive neighbourhood built characteristics and dog-walking in Canadian adults’, Can J Public Health, 107(3), p. e250. doi: 10.17269/CJPH.107.5360.
  • Mcinerney, M. et al. (2016) ‘Associations between the neighbourhood food environment , neighbourhood socioeconomic status , and diet quality : An observational study’, BMC Public Health. BMC Public Health. doi: 10.1186/s12889-016-3631-7.
  • Mertens, L. et al. (2016) ‘Perceived environmental correlates of cycling for transport among adults in five regions of Europe’, Obesity reviews, 17, pp. 53–61. doi: 10.1111/obr.12379.
  • Miranda, J. J. et al. (2016) ‘Patterns and Determinants of Physical Inactivity in Rural and Urban Areas in Peru : A Population-Based Study’, pp. 654–662.
  • Mitchell, C. A., Clark, A. F. and Gilliland, J. A. (2016) ‘Built Environment Influences of Children ’ s Physical Activity : Examining Differences by Neighbourhood Size and Sex’. doi: 10.3390/ijerph13010130.
  • Nehme, E. K. et al. (2014) ‘Environmental Correlates of Recreational Walking in the Neighborhood’, American journal of health promotion : AJHP, 0(0). doi: 10.4278/ajhp.130531-QUAN-281.
  • Paul, P., Carlson, S. A. and Fulton, J. E. (2017) ‘Walking and the Perception of Neighborhood Attributes Among U.S. Adults, 2012’, Journal of Physical Activity and Health, 14(1), pp. 36–44.
  • Perchoux, C. et al. (2015) ‘Accounting for the daily locations visited in the study of the built environment correlates of recreational walking ( the RECORD Cohort Study )’, Preventive Medicine. Elsevier Inc., 81, pp. 142–149. doi: 10.1016/j.ypmed.2015.08.010.
  • Ruff, R. R., Akhund, A. and Adjoian, T. (2014) ‘Small Convenience Stores and the Local Food Environment : An Analysis of Resident Shopping Behavior Using Multilevel Modeling’, American Journal of Health Promotion, 0(0). doi: 10.4278/ajhp.140326-QUAN-121.
  • Waygood, E. O. D., Sun, Y. and Letarte, L. (2018) ‘Active Travel by Built Environment and Lifecycle Stage : Case Study of Osaka Metropolitan Area’, (November 2015), pp. 15900–15924. doi: 10.3390/ijerph121215027.
  • Zhou, P., Grady, S. C. and Chen, G. (2017) ‘How the built environment affects change in older people ’ s physical activity : A mixed- methods approach using longitudinal health survey data in urban China’, Social Science & Medicine. Elsevier Ltd, 192, pp. 74–84. doi: 10.1016/j.socscimed.2017.09.032.

Se pueden obtener informaciones más detalladas dirigiendose al Servicio de Salud Pública: entornurbasalut@diba.cat

Fecha de la última actualización:
ds., 08 de maig 2021 21:11:57 +0000