Glossari - Entorn Urbà i Salut

Glossari

A    B    C    D    E    F    G    H    I    J    K    L    M    N    O    P    Q    R    S    T    U    V    W    X    Y    Z

A

• Accessibilitat: Significa garantir que tots els individus, però en especial les persones amb mobilitat reduïda i les que no són usuàries d’un vehicle motoritzat, puguin accedir a espais, instal·lacions i activitats dintre i fora de la localitat i/o del barri. S’hi inclouen les persones amb dificultats motrius, amb diversitat funcional sensorial, cognitiva, les persones grans i les que tenen alguna dificultat puntual per desplaçar-se. Per poder garantir l’accessibilitat a totes les persones, és important treballar en un «disseny per a tothom». En aquest sentit, l’accessibilitat universal és un dret reconegut per llei que beneficia tothom.
• Accident domèstic: És un fet no previst que es produeix a la llar i que té unes conseqüències negatives per a la nostra salut: des d’una petita cremada fins a un traumatisme ossi greu.
• Activitat física: És una activitat que comporta un moviment corporal i una despesa energètica suplementària superiors a 1,5 MET (equivalent metabòlic). Per regla general, es tradueix en una millora de la salut i de la condició física. Inclou caminar, córrer, fer esport, ballar, practicar jardineria, cuinar, etc. Comprèn un ampli ventall de modalitats que es poden classificar, segons la seva intensitat, en suaus, moderades i vigoroses (Tremblay et al., 2017). Vegeu també «Comportament sedentari».
• Alimentació saludable: És una alimentació suficient, equilibrada, variada i satisfactòria.
• Ambient construït: És un espai construït pels éssers humans destinat a viure-hi, treballar-hi o realitzar-hi activitats de lleure; és a dir, un espai en el qual les persones desenvolupen la seva vida quotidiana.
• Animal de companyia: És un animal domèstic que es té a casa perquè acompanyi les persones que hi viuen amb la seva presència i la seva actitud. Segons el text refós de la Llei de protecció dels animals, els gossos, els gats i les fures sempre tenen aquesta consideració.
• Aparcaments de dissuasió (P+R): També anomenats «d’enllaç» o de tipus «Park & Ride», estan situats a la perifèria de la ciutat. Tenen com a finalitat encoratjar els conductors d’automòbils a aparcar-hi el seu vehicle privat perquè accedeixin al centre urbà amb transport públic. Estan a prop d’estacions d’autobús, de metro o de ferrocarril per facilitar el transbord i esdevenen bescanviadors que fomenten la intermodalitat entre el transport privat i el col·lectiu.
• Arbrat viari: Està format pels arbres que hi ha a la via pública i, entre altres objectius, pretén acostar la natura als nostres carrers, netejar l’aire i proveir ombra.
• Àrea de Rehabilitació Integral (ARI): És una zona municipal en la qual es vol promoure la recuperació de conjunts històrics, de centres urbans, de barris degradats i de municipis rurals, segons delimitacions establertes i acollides a ajuts econòmics de les administracions públiques.
• Àrea de Renovació Urbana (ARU): És una zona municipal en la qual es vol promoure una actuació urbanística completa perquè les edificacions que conté estan molt deteriorades, no reuneixen condicions d’habitabilitat i no poden ser rehabilitades parcialment perquè els usuaris hi visquin. A més d’edificar habitatges nous, cal reallotjar les persones afectades i destinar sòl resultant de la demolició als equipaments i a les zones verds que determini el planejament urbanístic.
• Assetjament immobiliari: És tota actuació o omissió amb abús de dret que té l’objectiu de pertorbar la persona assetjada en l’ús pacífic del seu habitatge i de crear-li un entorn hostil, tant en l’aspecte material com en el personal o el social, amb la finalitat última d’obligar-la a adoptar una decisió no volguda sobre el dret que l’empara per ocupar l’habitatge i, en la majoria dels casos, de forçar el desallotjament i/o de treure més profit dels habitatges llogats (Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, article 45.3.c).
• Autoestima: Es refereix al concepte que té un individu de si mateix i al valor que s’atorga. L’autoestima és important perquè afecta la manera com pensem, sentim, estem i actuem en el món, i com ens relacionem amb altra gent. La majoria de les persones sanes s’estimen a si mateixes; és a dir, tenen una autoestima saludable i positiva. Una autoestima deficient és indesitjable, però una d’excessiva, també, ja que pot induir al narcisisme, a l’abús de poder, a la violència, a la tirania, etc.
• Autonomia: És la possibilitat d’accedir a la ciutat i als seus serveis sense dependre de ningú. L’accessibilitat i la seguretat afavoreixen l’autonomia.
• Avaluació d'Impacte en Salut: És una metodologia que permet avaluar, d’una manera prospectiva, els impactes que tenen en la salut determinades polítiques, plans i projectes en diversos sectors econòmics mitjançant tècniques quantitatives, qualitatives i participatives. Facilita la presa de decisions sobre alternatives i millores per prevenir malalties o lesions i per promoure activament la salut. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) dona suport a la creació d’eines i d’iniciatives per millorar dinàmicament la salut i el benestar entre els diferents sectors.
  Aquesta metodologia permet la creació d’eines que combinen diferents procediments i mètodes per valorar sistemàticament els efectes potencials d’una política, d’un pla, d’un programa o d’un projecte sobre la salut d’una població.
  Cal distingir-la de l’avaluació en salut, una metodologia en gran part retrospectiva que es basa en l’evolució dels indicadors adoptats durant la fase de seguiment. L’avaluació en salut té com a finalitat identificar els canvis en els indicadors i comparar-los amb els canvis esperats i suggerits per l’AIS. D’aquesta manera es poden identificar canvis en els indicadors durant les primeres etapes del projecte o del programa.

B

• Biodiversitat: És un terme que prové de l’expressió «diversitat biològica», formulada a la Cimera de la Terra de les Nacions Unides celebrada a Rio de Janeiro l’any 1992. Fa referència al conjunt de totes les formes de vida existents i a l’entramat dels sistemes biològics constituït per la interacció dels seus components (genètic, poblacional i ecosistèmic). La biodiversitat té una dimensió funcional que consisteix a proporcionar certes qualitats als sistemes ecològics, les quals es tradueixen en serveis ecosistèmics.
• Blau urbà: Vegeu «Espai blau».

C

• Calor antropogènica: És la calor alliberada pels éssers humans i per les activitats que aquests desenvolupen.
• Caminabilitat: És una mesura que reflecteix la facilitat amb què un vianant pot transitar per una àrea. Els factors que influeixen en la caminabilitat són, entre d’altres, la presència o l’absència de senders i la seva qualitat, les voreres per a vianants o qualsevol altre dret de pas, les condicions del trànsit i de les carreteres, els patrons d’ús urbanístic, l’accessibilitat als edificis i la seguretat.
• Camp electromagnètic (CEM): És un tipus de radiació emesa per tots els aparells que consumeixen energia elèctrica, o senzillament pels cables que condueixen l’electricitat. Un CEM fa referència a la part de l’espectre electromagnètic no ionitzant de baixa freqüència que arriba fins als 300 GHz.
• Canvi climàtic: Es refereix a un canvi en l’estat del clima que es pot identificar (amb proves estadístiques, per exemple) a partir de canvis en la mitjana i/o en la variabilitat de les seves propietats i que persisteix durant un període prolongat, normalment dècades o més temps. El canvi climàtic pot ser degut a processos interns naturals o a forçaments externs, com ara modulacions dels cicles solars, erupcions volcàniques i canvis antropogènics persistents en la composició de l’atmosfera o en l’ús del sòl.
  L’article primer de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) el defineix com «el canvi en el clima, atribuït d’una manera directa o indirecta a l’activitat humana, que altera la composició de l’atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes de temps comparables». Aquest canvi climàtic antropogènic és el que habitualment conforma el context de la política mediambiental actual.
• Canvi global: És el conjunt de canvis ambientals que es produeixen a la Terra com a conseqüència de l’activitat humana.
• Capital social: És una mesura del sentit de pertinença a una comunitat per part de les persones que la integren i de la seva capacitat per col·laborar i compartir objectius. Es refereix, en definitiva, a les xarxes i les connexions entre les persones d’una comunitat que contribueixen a la cohesió social.
• Ciutadania: És la condició i el dret que tenen les persones que pertanyen a una comunitat política erigida en Estat i que expressa el vincle existent entre aquest i els seus membres.
• Ciutat compacta: També anomenada «ciutat vertical», es caracteritza per una gran diversitat d’usos territorials en un espai reduït (residència, serveis, activitats econòmiques...). L’elevada densitat de població facilita l’accessibilitat a peu (requereix menys mobilitat motoritzada) i millora la sostenibilitat des del punt de vista del consum de sòl i d’energia. L’expansió d’aquest model de ciutat genera un impacte ambiental molt elevat i afavoreix la cohesió social (l’alta densitat de població permet més contactes directes entre les persones, intercanvis i comunicació).
• Ciutat difusa: També anomenada «ciutat horitzontal», es caracteritza per la zonificació; és a dir, hi ha una separació física entre la zona residencial, les àrees comercials, les oficines, les zones esportives, la indústria, etc. Les distàncies entre les diferents zonificacions provoquen una elevada dependència del vehicle privat i és menys sostenible amb relació a un consum de sòl i d’energia més elevat. L’expansió d’aquest model de ciutat comporta un impacte ambiental considerable. És propera al medi natural i presenta una gran biodiversitat d’espècies, tant animals com vegetals. La gran connectivitat del verd amb el medi natural potencia els serveis ambientals i socials propis del verd urbà i propicia les activitats a l’aire lliure i el contacte amb la natura. La baixa densitat de població genera nivells de contaminació aèria i acústica relativament baixos. Facilita els contactes i la comunicació interpersonal mitjançant vies diferents de les utilitzades en la ciutat compacta.
  Els models de ciutat compacta i de ciutat difusa són antagònics. No es tracta de models en estat pur, sinó que són una simplificació que ens ajuda a saber si una ciutat s’aproxima en major o menor grau a un model o a l’altre.
• Cohesió social: És el grau d’implicació, de compromís i de participació dels membres d’una comunitat. Des de la perspectiva de l’habitatge, implica afavorir el conjunt de condicions constructives i d’atribució dels habitatges que permeten la diversitat social en el territori; també comporta combinar l’ús residencial amb altres usos urbanístics i l’accessibilitat per a tothom.
• Comportament sedentari: Es refereix a qualsevol comportament realitzat al llarg del dia, sense incloure-hi les hores de son, que representi una despesa energètica igual o inferior a 1,5 MET (equivalent metabòlic) i es faci en una postura asseguda o reclinada. Els comportaments sedentaris més habituals són mirar la televisió, fer servir l’ordinador i anar asseguts durant els desplaçaments (Tremblay et al., 2017).
• Compost Orgànic Volàtil (COV): És una substància química tòxica que es converteix fàcilment en vapors o gasos. Es tracta de productes majoritàriament derivats de la indústria petroquímica. Hi ha una gran varietat de productes de consum i de materials de construcció que emeten aquesta mena de substàncies: pintures, vernissos, moquetes, plàstics, aglomerats, etc. Els COV també estan presents en productes de neteja i pesticides i en el fum del tabac.
• Compostatge: És un procés mitjançant el qual s’obté el compost, un ingredient clau en l’agricultura ecològica. Està format per matèria orgànica (restes vegetals, deixalles de menjar, etc.) que ha estat reciclada i descomposta per fer-la servir com a fertilitzant orgànic i esmena del sòl.
• Connectivitat: És la possibilitat d’establir relacions de mobilitat entre diferents punts geogràfics mitjançant la connexió física de la xarxa i es refereix a la potencialitat del sistema de transport. No s’ha de confondre amb l’accessibilitat, que està relacionada amb la qualitat i facilitat d’accés de les persones i les empreses al sistema de mobilitat urbana i que inclou tant la infraestructura com els serveis.
• Conservació: És el conjunt de polítiques, estratègies, plans, projectes o mesures específiques per protegir, preservar, mantenir, millorar, incrementar, restaurar o recuperar la biodiversitat i el patrimoni natural. La conservació inclou la preservació, el manteniment, l’ús sostenible, la restauració i la millora de l’entorn natural.
• Contaminació (bacteriana i fúngica): La contaminació bacteriana és la contaminació produïda per bacteris (Salmonella, Listeria, Escherichia coli, etc.); la fúngica és la produïda per fongs (Aspergillus, Fusarium, Penicillium, etc.). Ambdós tipus de contaminació serveixen com a indicadors de la qualitat o la salubritat d’aliments, aigua, locals, instal·lacions, etc.
• Control integrat de plagues: És una metodologia de control de plagues que es basa en la integració de mesures preventives d’ordenament i de sanejament del medi, o d’altres factors associats amb l’aparició de les plagues, amb mesures actives de control físic, mecànic i biològic i, si escau, de control químic, minimitzant l’ús dels plaguicides químics i, en tot cas, utilitzant els més específics i de menys perillositat per a la salut de les persones i per al medi ambient.
• Cooperativa en cessió d’ús: És un model a cavall entre el lloguer i la compra, on l’edifici és propietat de la cooperativa i les persones que en són sòcies gaudeixen indefinidament del dret d’ús dels habitatges a canvi d’una aportació de capital inicial i d’una quota mensual.
• Corredor verd urbà: Es refereix a franges urbanes amb presència dominant de vegetació i un ús exclusiu —o si més no prioritari— per a vianants i bicicletes, que travessen un teixit urbà. La connectivitat del verd potencia els serveis ambientals i socials del verd urbà preexistent i incrementa la qualitat de vida de la ciutadania.

D

• Decibel: El decibel (dB) és la desena part d’un bel, unitat que mesura canvis (pèrdues o guanys) de potència de senyal, dB = 10 log10 (Ns/Nr), on «Ns» és el nivell del senyal i «Nr» és el nivell de referència. No mesura valors instantanis, sinó variacions respecte d’un nivell de referència. Hi ha diferents escales de decibels segons les magnituds que calgui mesurar: voltatge, pressió sonora, guany d’un amplificador, etc. En el cas del so/soroll, hi ha dues raons per utilitzar-lo: la primera és que la seva escala és exponencial i permet expressar canvis molt significatius emprant xifres més manejables. Així, per exemple, el so més fort que podem sentir sense que ens provoqui un dolor insuportable és unes 10^12 vegades més potent que el so més suau, 1. Això és una variació d’1 a 1.000.000.000.000. Mitjançant el decibel, el rang dinàmic de la nostra oïda es pot expressar en el rang de 120 dB. La segona raó és que la nostra oïda respon al so d’una manera exponencial; és a dir, un canvi exponencial en la potència del senyal o del so és percebut per la nostra oïda com un canvi lineal de volum. La variació de potència més petita que podem percebre és de 3 dB.
• Densitat de població: És el nombre mitjà d’habitants per unitat de superfície de sòl que hi ha en una zona determinada.
• Densitat neta: És el valor que fixa el nombre màxim d’habitatges d’una parcel·la o d’un conjunt de parcel·les edificables amb relació a la seva superfície.
• Densitat neta residencial: És la relació entre el nombre d’habitants i la superfície neta residencial expressada en hectàrees. Valor absolut: hab./ha. Es fa servir com a indicador demogràfic.
• Desenvolupament sostenible: És el desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense posar en perill la capacitat de les generacions futures per atendre les seves pròpies necessitats.
• Desinfecció: És el conjunt d’operacions destinades a l’eliminació, destrucció o reducció, en major o menor grau, de la població microbiana mitjançant l’ús de certs agents físics o productes químics anomenats desinfectants.
• Desnonament: Significa desallotjar, per la via legal, un resident de l’immoble que ocupa.
• Desocupació: Els habitatges buits són aquells que estan desocupats d’una manera permanent sense una causa justificada per un termini de més de dos anys. Algunes causes justificades són: el trasllat per raons laborals, el canvi de domicili per una situació de dependència, l’abandonament d’un habitatge en una zona rural en procés de pèrdua de població, i el fet que la propietat de l’habitatge sigui objecte d’un litigi judicial pendent de resolució.
• Determinants de la salut: Són el conjunt de factors personals, socials, econòmics i ambientals que determinen el nivell de salut d’individus o de poblacions.
• Diversitat: Fa referència a allò que té un caràcter diferent. En l’àmbit de l’habitatge i de la seva integració urbana es pot parlar, per exemple, de diversitat de funcions, de diversitat social i de diversitat tipològica.
• Domicili: És l’espai on viu una persona sense que estigui subjecta necessàriament als usos i les convencions socials i on exerceix la seva llibertat més íntima. Les habitacions dels hotels, les pensions i altres dependències similars legítimament ocupades constitueixen, a efectes constitucionals, un domicili.
• Dret de superfície: És el dret a disposar d’un habitatge o d’un edifici durant un període de temps acordat, sobre un sòl que és propietat d’una altra persona, com ara l’administració. Aquest model ofereix la seguretat d’ús de la compra, ja que pot tenir una durada molt llarga, però a un cost inferior.

E

• Ecoeficiència: Consisteix a proporcionar béns i serveis a un preu competitiu, satisfent les necessitats humanes i la qualitat de vida i reduint progressivament l’impacte ambiental.
• Edifici divers (i per a tothom): És el que incorpora la diversitat social, física i funcional i facilita la varietat de persones, d’activitats i d’usos. La diversitat es pot manifestar en les tipologies d’habitatges, en la multifuncionalitat dins de l’edifici o en la diversitat de tipus d’accés i de tinença. No incorporar la diversitat en els edificis d’habitatge suposa considerar un tipus de persona usuària falsament neutral i universal, la qual cosa implica deixar fora —o no tenir en compte— una bona part de les persones que suposadament no són normals.
• Edifici malalt: Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és aquell edifici on les queixes degudes al malestar i als problemes de salut són més freqüents del que raonablement es pot esperar. És un conjunt de molèsties i de malalties provocades per la mala ventilació, la descompensació de temperatures, les càrregues iòniques i electromagnètiques, les partícules en suspensió, els gasos i vapors d’origen químic i els bioaerosols, entre altres agents causals identificats. Els malestars que produeixen i estimulen aquestes situacions són variats: migranyes, nàusees, mareigs, refredats persistents, irritacions de les vies respiratòries, de la pell i dels ulls, etc. Entre aquests malestars, les al·lèrgies tenen un paper important.
• Elements comuns dels edificis: Són els següents: el solar, els jardins, les piscines, les estructures, les façanes, les cobertes, els vestíbuls, les escales i els ascensors, les antenes i, en general, les instal·lacions i els serveis situats parets enfora dels elements privatius que es destinen a l’ús comunitari.
• Empoderament: És un procés social mitjançant el qual els individus i els grups socials recuperen i incrementen la seva capacitat de decisió, de lideratge i d’influència sobre altres persones, les institucions o la societat amb relació al seu propi desenvolupament i esdevenir.
• Energia renovable (o energia neta): És l’energia que s’obté a partir de recursos naturals —com ara el sol, el vent o l’aigua— que són pràcticament inesgotables.
• Entorn rural: És l’entorn relatiu o pertanyent als camps, a la vida al camp, per oposició a l’entorn urbà.
• Entorn urbà: És tot allò que, en les ciutats, ens envolta i ens afecta. Comprèn tant l’espai físic (paisatge, densitat urbana...) com els valors socials i culturals existents en un lloc i en un moment determinats.
• Equipaments: Els equipaments col·lectius són els espais, les instal·lacions o les construccions on es presten diferents serveis a les persones —proveïment de productes, educació, enriquiment cultural, relacions socials, salut, esport, etc.— amb què la mateixa comunitat ha decidit dotar-se.
• Esbarjo: Es refereix a l’activitat o les activitats que tenen com a objectiu la relaxació, l’entreteniment i la diversió.
• Espai blau: Comprèn indrets situats en zones urbanes on l’aigua és l’element central d’un seguit d’entorns (rius, llacs, platges, fonts, surgències, etc.) amb potencial per a la promoció del benestar i de la salut (Foley i Kistemann, 2015).
• Espai comunitari: És un espai comú amb vocació de potenciar o de construir comunitat; és a dir, un espai col·lectiu de l’edifici que potencia la relació entre les persones. Alguns exemples són: terrats, patis, passadissos, espais enjardinats i terrasses, a més de locals, cuines, sales d’estudi o menjadors col·lectius.
• Espai periurbà: És un espai natural, seminatural o rural, situat a la perifèria de les zones urbanes, que rep una influència significativa per part d’aquestes, amb les consegüents pressions i impactes associats. Gràcies a la seva localització estratègica, molt pròxima a la població, els espais periurbans són zones que poden aportar un elevat nombre de serveis ecosistèmics directament relacionats amb la salut i el benestar de les persones, si s’hi desenvolupa una planificació i una gestió adequades.
• Espai públic: És un espai de propietat pública o un espai privat que permet un ús públic i que està adreçat a l’ús de la comunitat. Són llocs on la ciutadania se socialitza i es caracteritzen per la seva accessibilitat. Atès que són plurifuncionals, permeten satisfer diferents necessitats, com ara commemorar actes públics. També són una mostra de la biodiversitat social i un atractiu turístic.
• Espai verd: Vegeu «Verd urbà».
• Esport: És l’exercici físic dut a terme en un marc reglamentat i competitiu.
• Estil de vida: En epidemiologia, es refereix al conjunt de comportaments o d’actituds que desenvolupen les persones i que poden ser saludables (exercici físic, dieta...) o nocius per a la salut (tabac, alcohol, drogues...). En els països desenvolupats, els estils de vida poc saludables són els que provoquen la majoria de les malalties.
• Exclusió social: És la incapacitat d’un individu o d’un grup de persones per participar plenament en la vida de la comunitat. Sovint, la pobresa, l’atur, la discriminació, l’estigmatització i el racisme són en l’origen de l’exclusió social. És un fenomen multidimensional i acumulatiu que amenaça els vincles que mantenen unides les persones i els col·lectius amb la resta de la comunitat.
• Exercici físic: És una activitat física planificada, estructurada i repetitiva que té per objecte la millora o el manteniment d’un o més components de la forma física (capacitats físiques).

F

• Família monoparental: És la que està formada per un o més fills o filles menors que conviuen amb una sola persona i de la qual depenen econòmicament. Hi ha una àmplia casuística definitòria i normativa sobre aquesta i altres tipologies de família.

G

• Gènere: L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix el gènere com els rols socialment construïts, els comportaments, les activitats i els atributs que una societat determinada considera apropiats per als homes i les dones. «Masculí» i «femení» són categories de gènere.
• Governança: És una manera de governar que es fonamenta en la interrelació dels organismes encarregats de la direcció política d’un territori i de la societat civil per tal d’atorgar poder, autoritat i influència a la ciutadania a l’hora de prendre decisions que afecten directament la vida pública.
• Grup vulnerable: És un grup de persones especialment vulnerables a patir efectes negatius en la salut a causa, per exemple, del seu sexe, edat o posició econòmica.

H

• Habitatge: És tota edificació fixa —inclosos els espais i els serveis comuns de l’immoble on està situada i els annexos vinculats— destinada a la residència de persones físiques o emprada amb aquest propòsit, si compleix les condicions d’habitabilitat que estableix la llei i la normativa que la desplegui. Té la funció social d’aportar a les persones que hi resideixen l’espai, les instal·lacions i els mitjans materials necessaris per satisfer les seves necessitats personals ordinàries d’habitació.
• Habitatge d'inserció: És un habitatge gestionat per administracions públiques o per entitats sense ànim de lucre que, en règim de lloguer o sota altres formes d’ocupació, es destina a atendre persones que requereixen una atenció especial.
• Habitatge de protecció oficial: És un habitatge la tipologia, les dimensions i el preu del qual estan reglamentats per l’administració i permet que els compradors, si compleixen uns requisits en matèria de titularitat d’immobles, d’ingressos familiars i d’altres, es puguin beneficiar de certs avantatges, tant econòmics com fiscals.
• Habitatge dotacional públic: És l’habitatge destinat a satisfer les necessitats temporals de persones amb dificultats d’emancipació o que requereixin acolliment o assistència residencial, com ara la gent jove, les persones grans, les dones víctimes de la violència de gènere, els immigrants, les persones separades o divorciades que hagin perdut el dret a l’ús de l’habitatge compartit, les persones pendents de reallotjament per operacions públiques de substitució d’habitatges o per actuacions d’execució del planejament urbanístic, o els sensellar. Es poden considerar habitatges dotacionals públics els destinats a estades de curta durada per part de persones amb necessitat d’acompanyament per tal d’assegurar-ne la inserció social, amb tipologies i dissenys que en permetin l’ús compartit per part de persones sense llaços familiars.
• Habitatge insalubre: És l’habitatge que no reuneix les condicions higièniques i sanitàries adequades i pot provocar un problema de salut a les persones que hi resideixen i a la comunitat.
• Humitats per accidents: Són les humitats ocasionades per un mal funcionament de les instal·lacions d’evacuació i de subministrament d’aigua. Algunes causes possibles són el trencament de canonades o una acció inapropiada sobre els materials i els elements constructius.
• Humitats per condensació: Són les humitats produïdes en el moment en què la humitat continguda en l’aire es transforma en aigua líquida en entrar en contacte amb una superfície freda. Són habituals en els punts on hi ha ponts tèrmics; és a dir, aquells punts dels paraments en què l’aïllament tèrmic és inferior. Alguns dels factors que n’afavoreixen l’aparició són una ventilació deficient i l’acumulació de vapor d’aigua sobre superfícies permeables, com ara el guix i la pintura.
• Humitats per filtracions o capil·laritat: Són les humitats provocades per un excés d’humitat del terra o del sanejament. L’aigua és absorbida o succionada pels tancaments en funció de la seva permeabilitat i porositat, i també per juntes constructives, escletxes o fissures. L’aigua és absorbida pels materials juntament amb sals higroscòpiques que, en pujar, s’evaporen i impregnen els murs. Quan un mur no pot emmagatzemar més aigua, comencen a sortir-hi taques negres i es produeixen altres problemes derivats de l’excés d’humitat.

I

• Il·luminació: És l’acció i l’efecte d’il·luminar (projectar llum per veure-hi). Hi ha dos tipus d’il·luminació: natural i artificial.
• Inactivitat física: Significa un nivell d’activitat física insuficient segons les recomanacions d’activitat física actuals: 150 minuts setmanals d’activitat física moderada, 75 minuts setmanals d’activitat vigorosa, o qualsevol combinació de les anteriors (Organització Mundial de la Salut, 2010).
• Inclusió social: Es refereix als factors socials que afavoreixen que totes les persones tinguin l’oportunitat de participar plenament en la vida cultural, política, social i econòmica de la comunitat a la qual pertanyen. Una societat socialment inclusiva és aquella que valora tothom, en què les diferències són respectades i en què es garanteixen les necessitats bàsiques per tal que s’hi pugui viure dignament.
• Indicador: És una variable que intenta mesurar, d’una manera quantitativa o qualitativa, successos col·lectius, especialment biodemogràfics, per avaluar programes i activitats. Són necessaris per objectivar una situació determinada i per fer comparacions.
• Infraestructura: És el conjunt d’elements necessaris per al desenvolupament d’una activitat o per al funcionament d’una organització. La infraestructura urbana fa referència al conjunt d’estructures d’enginyeria i d’instal·lacions, per regla general amb una llarga vida útil, que són la base de la prestació de serveis considerats necessaris per al desenvolupament de fins productius i socials.
• Infraestructura verda: És una xarxa de zones naturals i seminaturals, i d’altres elements amb interès ambiental del territori, planificada d’una manera estratègica i dissenyada i gestionada per a la prestació d’un ampli ventall de serveis ecosistèmics. Inclou espais verds —o blaus, en el cas dels ecosistemes aquàtics— amb diferents graus de naturalitat i altres elements físics d’espais terrestres i de zones costaneres i litorals. Es desplega a diverses escales territorials i la multifuncionalitat és una de les característiques principals dels elements que la componen.
• Infrahabitatge: És qualsevol immoble destinat a habitatge que no disposa de la cèdula d’habitabilitat corresponent ni reuneix les condicions per obtenir-la.
• Integració urbana: Des d’un punt de vista urbanístic, la integració d’un habitatge és el contrari de l’aïllament. La integració urbana facilita el contacte, l’intercanvi i la comunicació entre les persones. També permet que la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes tinguin accés als serveis de la ciutat sense dependre de ningú i que s’incrementin els desplaçaments en bicicleta i a peu, amb els beneficis per a la salut que això comporta. La integració urbana evita la separació entre individus amb nivells de renda diferents i aconsegueix que qualsevol persona, amb independència de la seva condició social, pugui utilitzar l’espai públic i els equipaments (escoles, biblioteques, poliesportius...). Per aquesta raó, la integració urbana és un element substancial per a la cohesió social i la convivència.
• Itinerari urbà: És un recorregut per una zona urbana amb diferents finalitats. Hi ha recorreguts de valor històric, turístic, arquitectònic, etc. També hi ha itineraris urbans saludables, dissenyats per fomentar l’activitat física de la població.

J

K

L

• Lipoatròfia: És un terme mèdic que es refereix, en termes generals, a la pèrdua de teixit gras a la pell o a la resta de l’organisme (lipodistròfia).
• Lipoatròfia semicircular: És un cas clínic específic de la lipoatròfia. Es caracteritza per una depressió lineal de la superfície cutània i la consegüent depressió del teixit adipós. Normalment es produeix a les cuixes, als avantbraços i a la panxa i sol afectar el personal —per regla general, dones— que treballa en edificis moderns o remodelats.
• LLibre de l'edifici: És el document que conté les dades principals de l’edificació, estigui o no destinada a habitatges. Inclou, entre d’altres, les dades d’identificació i de construcció de l’edifici, les tasques de manteniment que s’hi duen a terme, les incidències que s’hi produeixen i les reformes o rehabilitacions que s’hi han fet.
• LLoguer assequible: És un habitatge que té un preu de lloguer inferior al del mercat perquè ha estat inclòs en operacions de la borsa de lloguer, en actuacions de rehabilitació protegida o en promocions d’habitatge amb protecció.

M

• Masoveria urbana: És un contracte en virtut del qual la persona propietària d’un habitatge en cedeix l’ús, pel termini que s’acordi, a canvi que la persona cessionària n’assumeixi les obres de rehabilitació i de manteniment.
• Mixticitat: Es refereix a la diversitat d’usos de l’espai i d’oferta de serveis, amb especial referència als serveis de salut, de benestar i comunitaris, als serveis d’entreteniment, de cultura i de recreació, a les infraestructures fisicoesportives i als espais públics oberts.
• Mobilitat: És el conjunt de desplaçaments que les persones i els béns han de fer per motius laborals, formatius, sanitaris, socials, culturals o de lleure, o per qualsevol altra raó.
• Mobilitat sostenible: És la mobilitat que se satisfà en un temps i amb un cost raonables i que minimitza els efectes negatius sobre l’entorn i la qualitat de vida de les persones.

N

• Neteja: És el conjunt d’operacions destinades a eliminar la brutícia adherida a una superfície sense alterar-la. S’hi fan servir sabons, detergents i aigua.

O

• Obesitat i sobrepès: Veure «Sobrepès i obesitat».
• Obesogènic: Es refereix a les condicions ambientals que afavoreixen que les persones acabin tenint sobrepès o siguin obeses.
• Obra pública: És el resultat d’un conjunt de treballs d’enginyeria civil destinats a complir una funció econòmica o tècnica, els quals tenen per objecte un bé immoble, tant si es tracta d’una obra de nova planta com d’una de transformació, de restauració o de reforma. En aquests darrers casos, és una obra pública si el conjunt dels treballs tenen un caràcter d’intervenció total o parcial i produeixin una variació essencial.
  El concepte d’obra pública no inclou el conjunt de treballs o d’actuacions que tenen com a resultat una obra de construcció o d’edificació i obres d’urbanització. Les darreres es regeixen pel que disposa la legislació urbanística.
• Ocupació: Es tracta d’un règim de tinença d’habitatge insegur, atès que no està subjecte a cap títol que habiliti la unitat de convivència a residir en l’habitatge.
  • L’ocupació social. Afecta persones o famílies vulnerables que pateixen exclusió residencial i que sovint han experimentat la pèrdua de l’habitatge.
  • L’ocupació delinqüencial. La duen a terme persones que desenvolupen activitats il·lícites (per exemple, tràfic de drogues) en aquests habitatges. Solen ser ocupacions conflictives que a vegades estan relacionades amb motius criminals o d’assetjament immobiliari. Cal tenir en compte que en aquests habitatges també hi poden residir persones en situació de vulnerabilitat.
  • L’ocupació ideològica. Està protagonitzada per persones que, si bé disposen d’uns ingressos que els permetrien accedir a un habitatge, opten per l’ocupació per defensar el dret a l’habitatge.
• Onada de calor (o de fred): És un fenomen de certa durada consistent en un augment (o descens) considerable de la temperatura de l’aire provocat per la invasió d’una massa d’aire càlid (o fred).  

P

• PAAS: Significa «Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable» (Generalitat de Catalunya).
• Paisatge urbà: Es caracteritza per l’estètica de l’entorn, incloent-hi la coberta verda (quantitat de verd provinent de l’espai públic o privat) o altres espais naturals (àrees blaves), llocs d’interès atractius i amb equipament adequat (il·luminació, bancs, fonts, etc.) i el manteniment de l’entorn.
• Parc de butxaca (pocket parc en anglès): És un parc petit i accessible a la ciutadania en general. Tot i que és massa petit per realitzar-hi activitats físiques, aporta espais verds a la ciutat i un lloc per seure o jugar.
• Participació ciutadana: És la intervenció de la ciutadania, d’una manera individual o col·lectiva, en la definició i l’aplicació de les polítiques públiques mitjançant processos de consulta, deliberació, decisió, implementació i avaluació de qualsevol assumpte de la seva competència.
• Partícules en suspensió (PM2,5 i PM10): Quan respirem, inhalem gasos, vapors i partícules en suspensió presents en l’aire; aquestes partícules poden ser una barreja molt variada. Els efectes sobre la salut depenen del lloc al qual poden arribar durant el procés de la respiració; per això, es classifiquen d’acord amb les seves dimensions i no pas amb el que contenen. Les partícules que tenen un diàmetre aerodinàmic igual o inferior a 10 μm, anomenades PM10, solen anar més enllà de la gola. Les que tenen un diàmetre igual o inferior a 2,5 μm, anomenades PM2,5, van més lluny i poden arribar fins als alvèols. També hi ha partícules ultrafines, amb un diàmetre igual o inferior a 0,1 μm, que poden arribar a passar de l’alvèol pulmonar a la sang.
• Percentil 98: Indica que el 98% dels valors de la variable de la mostra estadística són inferiors a aquest valor i que el 2% són superiors.
• Permeabilitat: És un concepte que descriu la capacitat de les diferents formes urbanes a l’hora de facilitar (o d’impedir) el moviment de persones o de vehicles en direccions diferents.
• Pla d'autoprotecció: És un sistema d’accions i de mesures estipulat per prevenir i controlar situacions de riscos i emergències en les persones i els establiments. Té la finalitat de minimitzar les possibilitats que un risc es converteixi en realitat i de garantir la seguretat de totes les persones en casos d’emergència.
• Pla urbanístic: És un conjunt de normes que regulen els usos permesos del sòl.
• Plaga: És un conjunt d’éssers vius que a causa de la seva abundància i/o de les seves característiques poden ocasionar problemes sanitaris, molèsties, perjudicis o pèrdues econòmiques a les persones.
• Planificació estratègica: És un procés interdisciplinari de disseny i implementació de plans per aconseguir uns objectius determinats. En el context de la planificació estratègica urbana, és la definició d’un projecte de ciutat per concretar actuacions públiques i privades i establir un marc coherent de mobilització i de cooperació dels actors socials urbans.
• Pobresa energètica: És la dificultat o la incapacitat per mantenir la llar en unes condicions de temperatura adequades (18  °C a l’hivern i 25  °C a l’estiu) a un preu just. Es considera que aquelles llars que han de destinar més del 10% de la seva renda a les factures energètiques són susceptibles de trobar-se en situació de pobresa energètica.
• Pol·len: És un polsim, constituït per cèl·lules germinals masculines, que es forma en els sacs pol·línics dels estams d’una planta fanerògama. Consta d’uns grans minúsculs, de forma més o menys ovoide, el diàmetre dels quals no va més enllà d’unes desenes de micres. Algunes persones són al·lèrgiques al pol·len.
• POUM: El Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) és l’instrument d’ordenació urbanística integral del territori. Li correspon, entre altres coses, classificar el territori segons les classes de sòl que defineix la llei —urbà, urbanitzable i no urbanitzable— en funció dels objectius de desenvolupament; definir un model d’implantació urbana (necessitats de creixement, tipologies d’edificació i ubicació i característiques dels equipaments i zones verdes), i les determinacions per al desenvolupament urbanístic sostenible, amb models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió del territori, afavoreixin la cohesió social i vetllin per la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicional.
• Proximitat: És una ubicació propera, en espai i temps, als entorns de relació, als equipaments quotidians, a les parades de transport públic i als comerços amb relació als habitatges i entre ells, de manera que tothom pugui fer a peu les activitats quotidianes.

Q

R

• Reciclatge: És l’acció de reciclar. Es refereix al procés que s’aplica sobre un material perquè es pugui tornar a utilitzar.
• Rellotge biològic: També conegut com a «ritme biològic», és el cicle periòdic en els organismes vius i la seva adaptació als ritmes relacionats de llum solar o de llum lunar. El ritme més important és el circadiari: dura unes vint-i-quatre hores i es troba en els organismes vius.
• Resiliència: És la capacitat d’un ecosistema de recobrar la mateixa composició específica i l’estat normal quan és afectat per pertorbacions o interferències. En el context d’un entorn urbà o ciutat, es refereix a la seva capacitat per refer-se dels successos extrems i normalitzar la situació.
• Risc antròpic: És un risc per a la salut causat per l’activitat humana. Els incendis forestals, el transport de matèries perilloses o la indústria química poden ser fonts de contaminants. Les fonts principals dels contaminants més importants que es mesuren actualment i les seves característiques es poden consultar en el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
• Risc natural: És un risc per a la salut que deriva de processos naturals, com ara el vent, la pluja, el sol, etc. Si bé és provocat per fenòmens naturals, quan aquests sobrepassen uns límits esdevenen riscos (huracans, inundacions, terratrèmols...).
• Ritme fenològic: És la durada dels esdeveniments fenològics. La fenologia és la relació entre els factors climàtics i els cicles dels éssers vius.  

S

• Salut: La salut, més que l’absència d’afeccions o de malalties, és un estat de benestar físic, mental i social complet.
• Segregació urbana: Es refereix a la separació de zones de desenvolupament urbà relacionades amb les disparitats socials. Es manifesta en les diferents condicions de l’habitatge, espais verds accessibles, riscos naturals, infraestructures de qualitat i serveis d’educació, salut, transport, etc.
• Seguretat: És l’estat de protecció contra perills potencials i inclou tant la sensació personal d’estar sa i estalvi com les mesures adoptades per fer front a riscos i amenaces.
• Seguretat alimentària: Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la seguretat alimentària (innocuïtat) és l’absència dels perills associats amb els productes alimentaris susceptibles de perjudicar la salut dels consumidors.
• Seguretat ciutadana: És un concepte més ampli que el de seguretat pública. Hi participen, a més dels cossos de policia i dels tribunals de justícia, nous actors socials: organitzacions no governamentals, associacions de veïns i veïnes i la mateixa ciutadania. Quan les persones s’incorporen com a agents actius en la coproducció de seguretat a les ciutats, la cultura de la prevenció i les instàncies formals es revaloren i s’assoleixen millores en la lluita contra la criminalitat i la violència.
• Seguretat percebuda: És la seguretat que senten les persones quan es troben en un lloc, amb independència de l’existència d’un perill real. Les característiques físiques dels espais són un factor determinant que afecta la percepció de seguretat de les persones.
• Seguretat pública: És la seguretat garantida pels serveis que depenen d’una concepció monopolística de l’Estat. Es concreta funcionalment en els serveis que presten els diferents cossos de policia i els tribunals de justícia per mitigar els comportaments violents i els diferents delictes.
• Sedentarisme:  Vegeu «Comportament sedentari».
• Sensellar: És una persona —o una unitat de convivència— amb una mancança manifesta d’un habitatge digne i adequat. Atès que no disposa d’un domicili, viu al carrer o en un espai no apte com a habitatge, d’acord amb la normativa, i pateix una exclusió social efectiva a causa de barreres socials o de dificultats personals per viure d’una manera autònoma. També tenen la condició de «sensellar» les persones que han estat objecte d’un procés de desnonament motivat per la impossibilitat acreditada de satisfer el lloguer.
• Sensellarisme: La tipologia ETHOS (European Typology of Homelessness and Housing Exclusion) estableix quatre grans blocs de persones sense llar:
  • Sense sostre: són les persones que viuen en un espai públic, a la intempèrie, que pernocten en un alberg i/o que es veuen obligades a passar la resta del dia en un espai públic.
  • Sense habitatge: són les persones que viuen en allotjaments temporals, bé per a persones sense llar, dones, persones immigrades i demandants d’asil, o en institucions residencials d’una manera temporal.
  • Habitatge insegur: són les persones que viuen en règims de tinença insegura —com ara l’ocupació—, sota l’amenaça del desnonament, o sota l’amenaça de la família o de la parella.
  • Habitatge inadequat: són les persones que viuen en habitatges en estructures temporals o no convencionals, en habitatges no adequats d’acord amb la legislació (infrahabitatge) o en habitatges massificats (vegeu la fitxa «Sobreocupació» i la «Infrahabitatge»).
• Servei ecosistèmic: És el benefici que un ecosistema aporta a la societat i que millora la salut, l’economia i la qualitat de vida de les persones. Un servei ecosistèmic deriva de les funcions pròpies dels ecosistemes. Es descriuen tres tipus de serveis: els d’aprovisionament de béns, com ara aigua, aliments o aire net; els de regulació del clima, dels residus, de les inundacions o de fre a la propagació de malalties; i els serveis culturals que proporcionen els valors recreatius, la bellesa, la inspiració i l’espiritualitat.
• Sobreocupació: Un habitatge sobreocupat és aquell que allotja un nombre excessiu de persones amb relació als serveis de l’habitatge i als estàndards de superfície per persona fixats a Catalunya, exceptuant les unitats de convivència vinculades per llaços de parentiu, sempre que l’excés d’ocupació no comporti incompliments manifestos de les condicions de salubritat i d’higiene i no generi problemes greus de convivència amb l’entorn.
• Sobrepès i obesitat: El sobrepès i l’obesitat es defineixen com una acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut.
  L’índex de massa corporal (IMC) és un indicador simple de la relació entre el pes i la talla que s’utilitza amb freqüència per identificar el sobrepès i l’obesitat en les persones adultes. Es calcula dividint el pes d’una persona, expressat en quilos, pel quadrat de la seva talla, expressada en metres (kg/m2). Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS):
  • Un IMC igual o superior a 25 determina sobrepès.
  • Un IMC igual o superior a 30 determina obesitat.
  L’IMC proporciona la mesura més útil del sobrepès i de l’obesitat en la població, ja que és la mateixa per als dos sexes i per a les persones adultes de totes les edats.

• Solució basada en la natura (SBN): És una gestió sostenible de la natura, planificada i dissenyada específicament per donar resposta als principals problemes socioambientals, com ara el canvi climàtic, la disponibilitat d’aigua, la seguretat alimentària, la salut humana o la gestió dels riscos per desastres naturals. Aquestes solucions es poden proveir mantenint i garantint el bon estat de conservació dels ecosistemes, aplicant models i mecanismes específics de gestió dels ecosistemes, restaurant ecosistemes o creant-ne d’artificials.
• Soroll: Des del punt de vista de la salut, el soroll o la contaminació acústica és un so que produeix una sensació auditiva considerada molesta o incòmoda. Pel que fa al soroll del trànsit, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana uns nivells inferiors a 53 dB Lden durant tot el dia (24 hores) i de 45 dB Lnight durant la nit, atès que uns nivells superiors es relacionen amb problemes de salut.
  • Soroll d’impacte: és el soroll produït per xocs entre sòlids; després es propaga per l’aire i els sòlids. És el més difícil d’eliminar i es produeix en habitatges que no tenen la capacitat d’interrompre el soroll d’impacte provinent dels habitatges veïns.
  • Soroll aeri: és el soroll que s’origina en l’aire i s’hi propaga directament. Pot passar d’un medi a un altre. La transmissió es realitza en funció de l’estanquitat del material, de la massa del material i de la combinació de materials diferents.
• Sostenibilitat: És un concepte social, econòmic i ecològic complex que relaciona les societats i el medi ambient (vegeu «Desenvolupament sostenible»). En el context de la planificació urbana es refereix al conjunt de condicions que faciliten un estil de vida respectuós amb el medi ambient i que vetllen per un ús eficient i un estalvi dels materials, de les energies i dels recursos amb la finalitat de reduir els residus i les emissions a la ciutat.
• Superilla: És una unitat d’organització urbana a partir de la qual es vertebren un seguit d’estratègies de transformació cap a un nou model urbà, posant l’èmfasi en la reorganització de la mobilitat i de l’espai públic (Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona).

T

• Transport actiu: Comprèn totes les formes de transport no motoritzat que impliquen una activitat física, com ara caminar o anar en bicicleta. També inclou recórrer llargues distàncies en transport públic fent una part del trajecte caminant o en bicicleta.
• Transport públic: És el servei de transport de persones, el preu del qual és aprovat per l’administració competent. En aquest tipus de transport els viatgers s’han d’adaptar als recorreguts, a la rapidesa i als horaris que ofereixi l’operador.
• Treball transversal: El treball transversal (transversalitat) intenta donar respostes organitzatives a la necessitat d’incorporar qüestions, enfocaments, problemes, objectius, etc. a la tasca de l’organització que no encaixen en una sola de les seves estructures organitzatives verticals. La transversalitat, a diferència de la multidisciplinarietat, no és un concepte de base tècnica; tampoc no s’ha de confondre amb la coordinació lateral o interdepartamental, encara que hi està relacionada.

U

• Unitat familiar: És el conjunt de persones que integren una família i que no han format una unitat familiar independent ni s’han emancipat. Acostuma a estar referenciada en els termes de la Llei 40/1998, de 9 de desembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i altres normes tributàries.
• Ús del sol: És la manera com el sòl és utilitzat per a la localització de les diferents activitats en una àrea geogràfica determinada (ús residencial, comercial, industrial, recreatiu, etc.).
• Ús mixt del sòl: És un ús del sòl que inclou una barreja d’edificis residencials en combinació amb altres activitats, com ara comercials, de serveis, institucionals, de llocs de lleure i espais verds.

V

• VAO: És una sigla que significa «carril per a vehicles d’alta ocupació». La normativa fixa un nombre mínim d’ocupants en el vehicle per poder-lo utilitzar. Normalment es parla de «carril BUS-VAO», ja que també hi poden circular els autobusos de transport públic.
• Ventilació creuada: És el resultat d’una diferència de pressió entre les diferents façanes d’un edifici deguda al vent o a una diferència de temperatura. Té dos efectes: afavoreix l’intercanvi amb el medi i, per tant, la renovació de l’aire viciat interior, i facilita el procés natural de refrigeració per evaporació.
• Verd urbà: Es refereix a tots els espais dins d’una ciutat que inclouen elements naturals amb vegetació (parcs, jardins, arbrat viari, horts urbans, parcs de butxaca, corredors, etc.) i instal·lacions que faciliten l’esbarjo, l’activitat física i les relacions socials.
• Vermicompostatge: (vegeu «Compostatge») El vermicompostatge és un procés en el qual s’obté el compost com a producte d’excreció dels cucs de terra que s’alimenten de residus orgànics per després transformar-lo en un producte d’alt contingut proteic utilitzat per fertilitzar o enriquir la terra.
• Vigilància natural: És el grup de característiques físiques d’observació a les ciutats. Es facilita quan es dissenya l’espai públic de manera que les persones puguin observar sense dificultat què succeeix al seu voltant; per exemple, augmentant les perspectives de visió, proveint il·luminació i reduint els amagatalls. Està orientada a augmentar la confiança de les persones que utilitzen l’espai públic, a desincentivar els comportaments delictius i a millorar la seguretat ciutadana.

W

X

Y

Z

• Zona verda: Vegeu «Verd urbà».
• Zona blava: Vegeu «Espai blau».