Vivendes
Introducció. Dret a l'habitatge
La situació de crisi habitacional viscuda els darrers anys al nostre país, amb unes fortes implicacions en la capacitat de les unitats de convivència de mantenir el seu habitatge que ha derivat en un fort increment del nombre de desnonaments i ha tingut unes importants conseqüències en la salut de les persones afectades. Aquesta situació s’ha encadenat amb un nou cicle de creixement del preu del lloguer i de pressió sobre les persones residents per a què abandonin els seus habitatges per ser substituïdes per una nova població amb major capacitat econòmica, que està afectant a nous sectors socials. La pressió sobre l’habitatge, juntament amb situacions d’exclusió residencial i l’envelliment de la població tenen uns clars efectes sobre la salut de les persones que les pateixen.
L’informe “Radiografies de la situació del dret a l´habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona” assenyala que “L’estat de salut i les desigualtats en salut de la població vénen determinats principalment per les condicions físiques i socioeconòmiques de l’entorn en el qual viuen”. L’habitatge s’inclou entre els condicionants físics i s’assenyala com un aspecte clau a millorar per millorar la salut de la població i reduir les desigualtats existents. En aquest sentit també s’assenyala la necessitat “d’engegar polítiques que permetin millorar les condicions de vida de les persones actuant des de diferents àmbits, no només des dels serveis sanitaris, sinó també des d’altres àrees (habitatge, mobilitat, educació, etc.)1 . És el que es denomina “Salut en Totes les Polítiques”. L’evidència científica indica, doncs, que l’habitatge és un dels factors que determinen la salut de les persones, tant el físic com el mental (WHO, 2012)2 .
Per donar resposta a aquesta realitat, el primer bloc contempla tots aquells factors en relació al dret a l´habitatge que poden condicionar la salut de les persones. Parlem aquí d'aspectes com l’habitatge assequible i estable (especialment del lloguer, vinculat a la inestabilitat de la regulació actual), la manca d’habitatge (sensellarisme, ocupació, desnonament), l´assetjament immobiliari, la pobresa energètica (tant pels problemes de salut derivats de la manca d’unes condicions tèrmiques adequades, com pels problemes psicològics derivats d’aquesta limitació econòmica), l’envelliment (en relació a les limitacions i la falta d’accessibilitat), la sobreocupació (pels problemes que pot generar tant en les persones que el pateixen com a la comunitat) i la desocupació (per les problemàtiques derivades de la manca de manteniment de l’habitatge o edifici).
[1]Comisión Para Reducir Las Desigualdades Sociales En Salud En España. Propuesta de políticas e intervenciones para reducir las desigualdades sociales en salud en España. Gac Sanit. 2012 Mar-Apr;26(2):182-9.
[2]The WHO European Centre for Environment and Health. Environmental health inequalities in Europe. Copenhagen: WHO Regional Office for Europe; 2012.
