8M Dones pioneres van obrir un camí, seguim caminant

Comparteix

12/03/2020 12:25 h.

Maria Sayavera i Seuba és diputada del Grup d'ERC a la Diputació de Barcelona i alcaldessa d'Òdena (Anoia)

 

 

 

 

 

 

El mes de març és el mes en què els diferents mitjans de comunicació aboquen dades i estadístiques sobre la situació de les dones en l’àmbit laboral, la bretxa salarial, i malauradament, també sobre la xacra de la violència masclista. Març ha esdevingut amb la força de les mobilitzacions de les dones el dia 8, en el mes de les dones. En l’àmbit de la política municipal aquesta presència ha avançat, però encara queda lluny del desitjable per poder reflectir la realitat de la societat en els llocs de responsabilitat de la governança municipal.

Fent un repàs a la història del municipalisme pel que fa a presència de dones, el passat mes de gener va fer 86 anys que una mestra val·lisoletana es convertia en la primera dona de Catalunya en assolir el càrrec d'alcaldessa. Ella era Natividad Yarza, i això passava a la comarca de l'Anoia, concretament al municipi de Bellprat.

Els ajuntaments sorgits de les eleccions municipals del mes de maig tenen un 44% de regidores, però aquest percentatge baixa fins al 23% quan parlem d’alcaldesses. Les dones ocupen un total de 217 alcaldies, en contraposició amb les 730 que ocupen els homes. Les dades, publicades per l’Institut Català de les Dones, formen part de l’informe La presència de les dones als plens municipals de Catalunya, elaborat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG)

Enguany, des de la Mancomunitat de la Conca d'Òdena, en els actes de commemoració del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, s'ha convocat la primera edició del Premi Natividad Yarza a la recerca en gènere, destinat a aquells treballs de recerca del curs acadèmic 2019-20. I la guanyadora ha estat l'alumna de l'Institut Pere Vives Vich d'Igualada, Maria Enrich.

Natividad Yarza hauria estat orgullosa de poder entregar aquest premi, però també n'estic segura que, 86 anys després que aquesta pionera accedís al món de la política sent-ne la primera dona, hauria lamentat els petits passos que s'han fet en aquest àmbit. I és així, sense filtre: s'han fet passos, però petits.

Cert és que en l'última dècada, el pes de la dona en el món de la política ha crescut, i de forma exponencial, però també cal dir que queda molt per fer. L'objectiu no només se centra a augmentar el nombre de dones amb càrrec a les institucions públiques, amb pes en els partits polítics i decisió en els òrgans de govern, sinó també es tracta de canviar la manera de fer d'un món totalment masculinitzat.

Quan Yarza es va convertir en la primera alcaldessa de Catalunya de ben segur que va haver d'emmotllar-se en una manera de fer totalment patriarcal, però això era el 1934... i estem al 2020, un any en què encara, molts governs i òrgans de decisió són protagonitzats per homes, i perquè les dones tinguin un lloc s'han d'adaptar al medi, ser camaleons per a poder ser acceptades.

La falta de sensibilitat i un punt de vista femení feminista, o la falta de transversalitat en les polítiques de gènere en molts casos, els horaris totalment desafortunats per a la conciliació familiar, o fins i tot com lidiar amb una baixa maternal des de la política més propera -la municipal- són encara qüestions pendents a resoldre, perquè encara avui recauen sobre les dones. Un exemple: no ha estat fins aquest any 2020 que el Ple de la Diputació de Barcelona ha aprovat el vot telemàtic per a les seves sessions. Un sistema que, més enllà de permetre el vot al plenari en una situació de baixa per una qüestió de llarga malaltia, fet nogensmenys important, també contempla la baixa maternal. Això significa que fins al 2020, un fet tan natural, quotidià i humà com el de ser mare, o pare, i haver d'absentar-se per qüestions òbvies, no estava contemplat en un òrgan de govern de pes com el Ple de la Diputació de Barcelona. Hauria d’estar regulat sobretot a la llei orgànica, que és la que s’hauria de canviar, seria una mesura que ens permetria avançar.  I és cert que no podem deixar de celebrar-ho i felicitar-nos per la iniciativa, però també cal tenir present que aquestes herències vingudes d'un sistema dominat pels homes, són encara avui molt presents.

Les dones hem de ser i volem ser protagonistes i, en canvi, estructures polítiques existents perquè són patriarcals encara molt masculinitzades i és això el que cal canviar. Les dones tenim clar que tenim el dret i que voler ser protagonistes i liderar.  Perquè és important apostar perquè les dones tinguin igual representació que els homes, però és igual o més important fer-ho pensant a reformular el sistema, apostar-hi des d'una mirada femenina, i no masculinitzada, trencar amb tòpics i clixés que situen a la dona en una posició dèbil, i dotar als homes de la sensibilitat femenina, així com empoderar les dones sense convertir-les en figures masculinitzades.