$community_name

24/10/2018 12:21 h.

Si volem fer una aproximació a la situació del comerç a la demarcació de Barcelona, disposem de l’enquesta realitzada per la Diputació de Barcelona on s’analitzen els hàbits de compra i de consum dels ciutadans del territori. Un estudi per conèixer els hàbits de compra, així com la percepció de l'oferta comercial als nostres pobles i ciutats. Els resultats, en general, i amb algunes excepcions, són força positius. La valoració de l'oferta comercial és bona, així com una percepció positiva dels horaris, de la professionalitat del sector, de la varietat de l'oferta, la qualitat dels productes, els mercats municipals i també dels mercats de venda no sedentària... podríem dir que els resultats són satisfactoris. Si bé és veritat que no en totes les comarques el resultats són òptims, quan mirem els hàbits de compra i de consum dels ciutadans de la demarcació de Barcelona, observem que majoritàriament els entrevistats asseguren fer les compres al seu barri o dins de la pròpia ciutat i només un percentatge relativament petit de les compres d'equipació personal o equipació de la llar es farien fora dels municipi.

 

Com totes les anàlisis, però, ens planteja una visió parcial de la situació real del comerç al nostre territori i malgrat els resultats positius, manquen dades objectives sobre l'evolució de l'activitat comercial i els mecanismes d'incentivació de la mateixa com element de dinamització econòmica i social als diferents pobles i ciutats de la demarcació de Barcelona. Actualment, si bé hi ha zones on l'esforç de l’administració local, dels comerciants i associacions es fa evident en el manteniment del teixit comercial, també es nota un increment aparent de locals buits en eixos comercials històrics fins i tot del centre de ciutats importants. Un increment subjectiu que s'hauria d'analitzar per saber si aquesta percepció es correspon a la realitat, a un desequilibri entre el cost del lloguer dels locals i l'activitat comercial que si pot o vol desenvolupar i en quina mesura el canvi d'hàbits de consum de la ciutadania a present i futur pot estar afectant el comerç de proximitat (un percentatge cada vegada més elevat de la ciutadania ja afirma haver realitzat compres per internet en el darrer any, per exemple).

Molt lluny queden ja els Programes d'Ordenació dels Equipaments Comercials (POEC) que treballaven per adaptar el sector comercial a les necessitats dels nostres pobles i ciutats. Un instrument, el POEC, actualment sense valor legal però que mantindria tot el seu sentit d’ordenació i planificació del comerç en el territori. Necessitem recuperar programes ambiciosos on hi treballin de forma transversal i coordinada diferents administracions, els comerciants i la ciutadania per detectar les mancances existents i les oportunitats de creixement, fins i tot plantejant les oportunitats comercials més favorables depenent de les zones del nostre territori. El comerç necessita d'una planificació a futur ambiciosa com la que es va realitzar en el seu moment amb els POEC’s, on les administracions, els municipis i els territoris planifiquin conjuntament el comerç del país.

Necessitem estudiar les àrees prioritàries per fomentar el petit comerç al territori. Necessitem trepitjar el carrer i crear borses de locals accessibles i assessorar i acompanyar les iniciatives comercials que neixen diàriament en els nostres pobles i ciutats. És indispensable que els municipis tinguin un control dels locals comercials disponibles de la seva ciutat, així com les seves característiques, no només com a eina de control i anàlisi per la pròpia administració local, sinó sobretot com a recurs a ofertar a l'emprenedoria que vulgui desenvolupar activitat dins del municipi.

Així mateix, en un moment on l'especulació immobiliària està afectant directament al mercat de lloguer d'habitatges, hem de plantejar-nos com a territori si eines com l'índex de referència de preus del lloguer en habitatge residencial per lluitar contra l'especulació poden ser transportables al mercat de lloguer o compra de locals comercials com a eina per l'emprenedoria per apostar per obrir comerç als nostres pobles i ciutats i saber que ho fan en unes condicions justes. Així mateix, treballar en bonificacions fiscals per als arrendataris que apostin per afavorir l'activitat comercial per sota d'aquest possible índex de referència. Unes eines que actualment o no existeixen o estan poc esteses i que a través del servei o de l’oficina d'atenció a l'empresa o d'atenció a l'emprenedor dels ajuntaments, poden resultar un recurs clau per fer decidir-se a una persona que aposti pel comerç, doncs l'Ajuntament no només li diu quins espais comercials estan disponibles, sinó els que més s'ajusten d'acord amb les seves possibilitats d'inversió i activitat a desenvolupar per maximitzar les possibilitat d'èxit futures.

En definitiva, hem de recuperar les regnes de l'ordenació, planificació i gestió del comerç als nostres pobles i ciutats. Ni tot estar per fer ni segurament tot és possible però el comerç és un eix central en les polítiques públiques de desenvolupament local i no pot quedar en mans de l’atzar.

 

Isaac Albert, diputat de Comerç de la Diputació de Barcelona