«Totes les màquines que incorporem són per fer projectes de recerca»
Entrevistem Francesc Pera, enginyer tèxtil format a l’Escola de Teixits de Canet de Mar, responsable de projectes del CRTTT.
Per què heu escollit aquesta màquina?
Totes les màquines que incorporem són per fer projectes de recerca i sempre busquem les que s’adeqüen més al que demana la indústria en cada moment. Quan érem escola universitària les màquines eren per a formació, eren molt més senzilles. Però fent recerca necessitem que estiguin a l’últim nivell en tecnologia.
Què demana la indústria?
Ens demana treballar amb fils tècnics, elàstics, fils poc convencionals.
Aquesta màquina els industrials la compren per fer roba, però nosaltres necessitem donar-li usos diferents. Els projectes que fem poden servir a camps tan diversos com l’automoció, l’aeronàutica, l’esport o la medicina. Tot i que aquests dos últims van molt lligats.
Per què?
Per exemple, hem fet peces de vestir amb sensors de constants que poden servir tant per a la medicina, per monitorar el pacient, com per l’esport, per monitorar l’esforç de l’esportista.
Què voleu treballar amb la nova tricotosa?
Ara mateix no tenim cap projecte encarregat que s’adapti a aquesta màquina. Però hem insistit en la seva compra perquè, en altres projectes que hem fet, hem vist que ens seria necessària. El que sí que tenim entre mans són projectes propis que ens comportaran fer proves amb la tricotosa. Aquests treballs donen rodatge i ens permeten que, quan arriba un encàrrec, no haguem de començar de zero.
Quin és el procés per començar a treballar?
Primer cal fer la formació. Cadascuna d’aquestes màquines té un software diferent, fins i tot n’hi ha que tenen un hardware propi. Per tant, cal aprendre el llenguatge de la màquina. Aquesta feina requereix molta especialització.
Quants anys fa que fas recerca?
Disset anys, des del 2006. Tot i que havia estat fent coses amb Cetemmsa
I abans?
Quan vaig sortir de l’Escola de Teixits vaig treballar uns mesos a la Seda i a Dogi. Després vaig estar cinc anys a Shima Seiki i llavors vaig entrar a fer docència a l’Escola de Teixits. Durant 20 anys vaig procurar sempre que em fos possible compaginar la docència amb les col·laboracions a ShimaSeiki per mantenir-me al dia.
Què t’agrada més, l’empresa, la docència o la recerca?
Tot té el seu atractiu. De fet, encara faig docència a Barcelona en una escola de moda perquè m’agrada. La recerca és un repte, és divertida. Si aconsegueixes el resultat que busques és molt satisfactori, però si no és així, també ho gaudeixes. En tot el que he fet he après moltíssim, perquè ho he fet amb ganes.
La recerca és una feina d’equip.
Cadascun de nosaltres tenim una especialització per la nostra trajectòria. La meva expertesa està relacionada amb la tricotosa. Per això, quan arriba un projecte hem de posar en comú de quina manera treballarem, quina tecnologia pot ser més útil per donar resposta al que se’ns demana. Cadascú fa les seves proves i escollim quin és el resultat més adequat.