14/03/2025 10:46 h.
Conferència “Pressió estètica: formes, efectes i alternatives”
💜Conferència “Pressió estètica: formes, efectes i alternatives” a càrrec de la periodista i activista contra la grassofòbia Sandra Gonfaus
El 27% de les dones s’han saltat àpats sense control mèdic per raons estètiques, el 47% de les noies es volen aprimar i el 41% ha fet alguna vegada dieta per aprimar-se pel seu compte sense control mèdic. I en l’àmbit escolar, l’aspecte físic i, en concret, tenir ‘sobreprès’, és el principal motiu que col·loca les víctimes en la diana dels assetjadors (52,9%).
Aquestes preocupants dades van ser aportades ahir a la xerrada ‘Pressió estètica: formes, efectes i alternatives’, a càrrec de Sandra Gonfaus, comunicadora cultural i periodista especialitzada en Gènere i Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, i que va organitzar el Departament de Moda de l’Escola en el marc de la campanya institucional del 8M.
Segons Gonfaus, “la violència estètica l’exerceixen els homes, perquè són els que tenen poder i els que construeixen aquests cànons que són tan impossibles d’arribar a complir i que funcionen com un sistema d’opressió gerontofòbic, racista, classista, LGTBIQfòbic i grassofòbic”.
Per a Gonfaus, aquesta pressió estètica es perpetua amb la publicitat, els mitjans de comunicació, els productes culturals i les xarxes socials, amb múltiples conseqüències com la baixa autoestima, problemes de salut mental, TCA, discriminació i exclusió, consumisme descontrolat o limitacions en les oportunitats laborals, entre d’altres. L’activista va explicar que la lluita contra la pressió estètica passa per “rebutjar els cànons imposats, educació i informació, polítiques públiques, deixar d’opinar sobre el cos de les altres persones, reivindicar la imatge pròpia o fomentar una relació sana amb l’alimentació i l’esport”.
Durant la xerrada, la diputada de Feminismes i Igualtat de la Diputació de Barcelona, Raquel Albiol, va assegurar que “per abordar aquesta realitat de manera efectiva, és imprescindible fer-ho des d’una perspectiva de gènere interseccional, entenent que la pressió estètica afecta de manera diferent segons l’edat, l’origen ètnic, la identitat de gènere o la discapacitat”.