$community_name

Davant de la situació actual de sequera i les projeccions climàtiques és important conèixer la disponibilitat d’aigua a la comarca, l’afectació del canvi climàtic i les possibles alternatives d’abastament dels municipis. Per aquesta raó, des de l’oficina de canvi climàtic i sostenibilitat de la Diputació de Barcelona s’ha coordinat la redacció de l’Estudi de disponibilitat d’aigua de la comarca del Bages i la seva possible afectació del canvi climàtic i la vulnerabilitat dels sistemes d’abastament municipals.

La presentació de l'estudi es va realitzar el 9 d’abril al Ple del Consell Comarcal del Bages, al Centre Cultural El Casino de Manresa. La benvinguda a l’esdeveniment va anar a càrrec de Carles Garcia Estany, conseller del Servei de Sostenibilitat Ambiental i Protecció Civil del Consell Comarcal del Bages, i del diputat d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, Marc Serra Solé. A continuació, l’empresa Hidrolem, va explicar el context actual de la comarca, la metodologia, el procediment i les propostes d’actuacions més destacades de l’estudi.

L’objectiu d’aquest treball ha estat fer una diagnosi de la disponibilitat dels recursos hídrics de la comarca per a abastament d’aigua potable a la població, tenint en compte l’actual situació de sequera i les futures projeccions climàtiques; i fer una avaluació preliminar de les mesures d’adaptació i alternatives d’abastament a nivell supramunicipal. L’horitzó amb què s’ha treballat és el 2040 i s’han utilitzat dades de l’Annex IV. Recursos subterranis i balanç hídric, del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya.

La primera part de l’estudi inclou tota la informació aconseguida relacionada amb l’aigua dels municipis de la comarca, per part dels gestors de l’aigua.  Aquesta informació sol·licitada ha estat relativa a: tipologia de fonts, volum d’aigua subministrada, consum d’aigua, dotacions aprovades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i anàlisis de cada sistema hídric (incloent-hi recorregut de xarxa, dipòsits, estacions potabilitzades, estacions de bombament i xarxes en alta).

Un cop rebuda i analitzada tota aquesta informació, s’ha sintetitzat en una fitxa per a cadascun dels municipis de la comarca. Cada fitxa mostra primer una descripció general de la xarxa d’abastament del municipi (ressaltant els principals elements) i presenta les dades de referència de l’any 2022 (volums captats, subministrats, dotacions, usos, rendiments, etc.). També inclou una breu contextualització hidrogeològica del municipi i les seves captacions subterrànies.

En paral·lel, en cadascuna d’aquestes fitxes municipals es mostren cinc gràfics. El primer resumeix els volums captats pel període 2012-2022 per a cada una de les fonts d’abastament que té el municipi. El segon mostra, pel mateix període, els volums totals captats i subministrats. El tercer gràfic descriu els usos de l’aigua i els percentatges en cada cas (domèstic, agropecuari, industrial, municipal i altres). Els dos últims gràfics mostren el balanç de recursos anual i diari, pels diferents escenaris plantejats (actual, futur i futur amb canvi climàtic). Finalment, hi ha un apartat que resumeix els resultats i planteja les propostes de possibles actuacions. La fitxa es complementa amb un plànol del municipi, la xarxa municipal en alta i en baixa, les captacions i dipòsits i els sistemes en alta supramunicipals, segons correspongui en cada cas.

També s'han donat a conèixer les fitxes de síntesi, que incorporen els resultats i propostes ja recollits en cada fitxa. En base a aquestes, es caracteritza l’estat del municipi en termes d’abastament amb el símil d’un semàfor (color verd, taronja i vermell). Finalment, les propostes plantejades es classifiquen en actuacions a curt o mitjà-llarg termini.

Algunes de les propostes d’actuacions són comunes per a molts municipis, com per exemple: realitzar estudis de captacions, redacció de Plans Directors, construcció de noves captacions, estudiar mesures d’eficiència hídrica en el sector industrial, millores de rendiment en la xarxa, i estudiar possibles connexions entre xarxes d’abastament existents.

Aquesta anàlisi supramunicipal s’ha basat en els diferents sistemes en alta existents (Sistema Bages-Llobregat, sistema Bages-Cardener) i la Sèquia de Manresa. Per a la resta de municipis no vinculats directament amb aquests sistemes, l’anàlisi s’ha dut a terme de forma individual i/o agrupant diversos municipis quan aquests presenten casuístiques similars.

Finalment, aprofitant la gran quantitat de dades de tota la comarca aconseguides en aquest estudi, aquestes s’han digitalitzat i aviat s’incorporaran a la plataforma del SITAC (Sistema d’Informació Territorial d’Acció Climàtica).

A partir d’aquest estudi, es parlarà amb cadascun dels municipis, per identificar i prioritzar accions, per avançar en la reducció de la vulnerabilitat de la comarca del Bages en la disponibilitat de recursos hídrics.

Si us interessa disposar de més informació, més enllà del document de la presentació, podeu contactar amb Laia Soler (solersl@diba.cat).