$community_name

L’Agenda 2030 representa, a escala local, un model basat en tres aspectes crucials per a la governança: la planificació i el seguiment per contribuir als ODS; la transversalitat que l’agenda comporta mitjançant la millora de la coordinació interna municipal; i la incorporació d’una participació ciutadana en totes les etapes del procés.

A diferència d’altres referents de planificació local, l’Agenda 2030 cada vegada gaudeix de més popularitat a escala social, fet que contribueix a reforçar la comunicació i la sensibilització en matèria de desenvolupament sostenible. A més, també és una eina d’empoderament, procés que permet que les persones i els grups socials recuperin i incrementin conscientment la seva capacitat de decisió, el seu lideratge i la seva influència sobre els altres, sobre les institucions o sobre la societat.

L’Agenda 2030 insta, tant les administracions públiques com les organitzacions de tota mena i, en particular, la ciutadania, a emprendre accions per aconseguir els ODS l’any 2030. L’Agenda 2030 està estructurada d’acord amb un enfocament multinivell i multiagent, el qual propicia un efecte multiplicador per assolir els ODS tot afavorint la generació d’aliances i de col·laboracions amb associacions, empreses, centres educatius, etcètera.

 

Si bé l’Agenda 2030 estableix 17 ODS, que es despleguen en 169 fites, algunes entitats només poden contribuir a unes fites determinades. De fet, és positiu que cada entitat identifiqui el seu paper mitjançant la priorització d’uns objectius concrets. A més a més, no sempre han de ser els ajuntaments els que elaborin una Agenda 2030, sinó que, d’acord amb la naturalesa i la cultura de cada territori, pot ser impulsada per entitats comarcals que tinguin un paper essencial, en particular en comarques amb una identitat pròpia i en municipis petits.

L’Agenda 2030, tal com està formulada, exigeix considerar transversalment els tres components del desenvolupament sostenible —el desenvolupament econòmic, el desenvolupament social i la protecció del medi ambient—, de manera que no puguin ser segmentats i s’afavoreixi una visió integral del desenvolupament sostenible que fins ara no s’ha aconseguit d’una manera efectiva. Aquesta coordinació interna i transversalitat inherent al model de l’Agenda 2030 pot oferir una oportunitat per repensar estructures administratives excessivament atomitzades i especialitzades, mitjançant la creació, per exemple, de mecanismes de coordinació que incorporin totes les àrees municipals.

Dotar l’Agenda 2030 d’un abast estratègic, amb la mirada posada en l’any 2030, pot fer que esdevingui resilient als canvis. Per això, és imprescindible elaborar una agenda consensuada, participada i que compti amb un clar suport. D’altra banda, la convivència de diversos plans en els municipis fa imprescindible que l’Agenda 2030, com a referència estratègica, impulsi la incorporació dels ODS en la planificació ja existent per tal de posar en valor els exercicis de planificació que ja s’han fet i que continuen vigents.