Aigua neta i sanejament - Patrimoni cultural

El present document és l’agraïment de l’Ajuntament de Calders a la persona impulsora de la portada d’aigües al municipi. El 5 d’abril de 1917, el diari La Vanguardia informava: “La Comisión Provincial ha acordado lo siguiente: lnformar favorablemente al expediente incoado por don Juan Cuyás Sala, solicitando autorización para aprovechar aguas del río Calders con destino al abastecimiento del pueblo con este nombre”. Es tracta d’un fet que marca un abans i un després pel que fa al desenvolupament del municipi.

Joan Cuyàs Sala (1872-1958) va ser un escultor barceloní casat amb la calderina Elvira Ponsa i Duclòs. El seu projecte de portada d’aigües s’inicia el 1915 i esdevé una realitat el 1917. 

El diploma en qüestió és obra de l’artista J. de Bigaire. A l’extrem superior esquerra apareix representat el dipòsit d’aigua del Grau, el qual rebia l’aigua bombejada des del riu Calders. Al marge superior dret apareix una vista del nucli de Calders. Al marge inferior dret, l’acte d’inauguració de la portada d’aigües a la població.

L’escena principal mostra un passatge del Gènesis vinculat a l’aigua. Un servent d’Abraham, Eliezer, busca esposa per al fill del seu amo, Isaac. L’escollida, i representada en aquesta obra, és Rebeca. La Bíblia narra l’escena representada de la següent manera:

“L’administrador va prendre deu dels camells del seu amo, es va emportar tots els millors obsequis que Abraham tenia i es posà en camí cap a Aram-Naharaim, cap a la ciutat de Nahor.
En arribar vora el pou que hi ha a la sortida de la ciutat, va fer ajeure els camells sobre els genolls. Era cap al tard, quan les dones venien a treure aigua. I va pregar així:

– Senyor, Déu del meu amo Abraham, sigues bondadós amb ell: fes que jo trobi avui la persona encertada. Jo m’estaré al costat del pou quan vindran a treure aigua les noies de la ciutat. La noia a qui diré: “Deixa’m beure de la teva gerra” i que em respongui: “Beu i abeuraré també els teus camells”, sabré que és la que has destinat per al teu servent Isaac. Així veuré que has estat bondadós amb el meu amo.

Encara no havia acabat de pregar, quan sortia Rebeca, filla de Betuel, fill de Milcà, la dona de Nahor, el germà d’Abraham. Duia la gerra a l’espatlla. Era una noia molt bonica, que encara no havia tingut relacions amb cap home. Va baixar vora el pou, va omplir la gerra i se’n tornava amunt. Llavors l’administrador d’Abraham va córrer a trobar-la i li digué: – Deixa’m beure, si et plau, una mica d’aigua de la teva gerra”. (Gènesis 11, 10-17)

Aquest diploma va ser donat a l’Ajuntament de Calders l’any 2008 pels germans Rosa i Sergi Almendros Cuyàs. L’any 2010 es va restaurar.