30/04/2021 17:00 h.
Carles Ruiz: “La pandèmia ens ha situat en el punt zero d’un nou model de gestió de les administracions”
La Diputació celebra la jornada virtual “La pandèmia i el teletreball: valoració del seu impacte”, organitzada juntamente amb l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), per tractar sobre els canvis als nostres pobles i ciutats per la irrupció del teletreball a causa de la pandèmia
El diputat de Recursos Humans, Hisenda i Serveis Interns de la Diputació, Carles Ruiz, que ha participat a la inauguració d’aquest seminari web juntament amb el director de l’IEB, Josep M. Durán, ha destacat que «la pandèmia ens ha situat en el punt zero d’un nou model de gestió de les administracions». I ha afegit que «els nous modes d’organització del treball han de servir per avançar cap a un model complex de la funció pública, que serà més competitiva i tindrà més capacitat d’oferir els serveis de qualitat que necessita la ciutadania».
Carles Ruiz ha reflexionat sobre «un nou model d'organització de la feina que tindrà impacte en el desenvolupament de les funcions, en l'avaluació dels serveis, i que suposa un canvi de cultura de dimensions extraordinàries». I ha emmarcat aquest canvi en tot un conjunt de modificacions que s'estan produint en els models de producció, els modes de consum, i totes les estructures. «I l'administració no resta al marge», ha dit.
La jornada ha aportat la visió del teletreball a l’administració pública de la mà de la directora dels Serveis de Recursos Humans de la Diputació de Barcelona, Lola Miró, qui ha expressat que aquesta modalitat de treball és una exigència dels sindicats perquè comporta una millora de condicions per als treballadors, i que l’administració pública té l’obligació de fer el possible perquè no repercuteixi en la qualitat del servei que està obligada a oferir a la societat. Miró ha explicat que la proposta de regulació a la corporació permet una forquilla d’1 a 3 dies de teletreball –com a altres administracions-, modalitat de caràcter sempre voluntari i reversible. La proposta planteja un any de d’aplicació transitòria, per avaluar-ne el funcionament i introduir tots els ajustos necessaris. La precipitació amb què s’han hagut d’adoptar totes les regulacions pel context sanitari justifica la necessitat d’aquest període.
La perspectiva de l’administració s’ha complementat amb les experiències de teletreball a l'empresa, amb la participació de la directora de Recursos Humans i Organització d'Aigües de Barcelona, Rebeca Marín, qui ha subratllat que el teletreball és voluntari per a l’empresa i per al treballador i cal arribar a un acord. Ha explicat que la flexibilitat és el factor més valorat pels treballadors, però també que la regulació en l’àmbit privat, que comporta que l’empresa ha de negociar un acord col·lectiu, és molt extrema i això dificulta la implantació del nou model.
I no ha faltat el punt de vista jurídic, aportat pel professor titular de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona, Joan Mauri, que ha parlat sobre els instruments normatius reguladors del teletreball i la seva complexitat per la diversitat de situacions. Entre moltes qüestions, ha esmentat la dels drets digitals dels treballadors (dret a la intimitat, a la desconnexió digital, per exemple), o la importància de la percepció de la ciutadania vers el teletreball a l’administració i la necessitat de garantir els seus drets d’accessibilitat.
Durant el seminari s’ha fet públic el primer IEB Report de l’any, "Covid-19, teletreball i el futur de les ciutats", elaborat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona. L’investigador de l'IEB Jordi Jofre-Monseny ha exposat els punts més rellevants de l’informe, entre els quals, que el teletreball a Espanya té un potencial del 30%, que les comunitats autònomes de Madrid i Catalunya són les que tenen més potencial en aquest sentit, que les persones amb menor formació ho tenen més difícil per beneficiar-se d’aquest manera de treballar o que l’increment del teletreball durant la pandèmia va ser desigual per gèneres, sent les dones les que més el van incrementar.
Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 8 “Treball digne i creixement econòmic” i 11 ”Ciutats i comunitats sostenibles”. Els disset ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.