$community_name

8 d’abril de 1920

La Mancomunitat es fa càrrec dels Serveis d’Educació de la Diputació provincial, i l’Escola Professional per a la Dona passa a dependre del Departament d’Ensenyament del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat.

AGDB. L’obra realitzada: anys 1914-1923. Mancomunitat de Catalunya. 1923, pàg. 268. Dibuix del recinte de la Universitat Industrial fet amb motiu de l’Exposició General Escolar de 1920.  

1922

L’Escola de Tall es trasllada al carrer Elisabets número 12, baixos.

1924

Es prohibeix l’ús del català a l’Escola Professional per a la Dona. Depuració de Concepció Farran.

1928

L’Escola Professional trasllada la seu al carrer del Bisbe, l’antiga Casa dels Canonges.

Projecte de restauració de la Casa dels Canonges, carrer de la Pietat, 1927. Autoria: Jeroni Martorell i Terrats. Fons: Catàleg Monumental del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. (CAT AGDB R.001057)

1933

Mor Mercè Carbonell.

1935

L’octubre d’aquest any es reorganitza l’Escola amb total independència de l’Escola Professional per a la Dona i de la Secció d’Ensenyament Domèstic, cadascuna amb un organigrama propi i amb les seves direccions respectives.

3 de setembre 1936

Fusió de la Secció d’Ensenyament Domèstic de la Generalitat de Catalunya (amb els ensenyaments de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona) i de l’Escola Professional per a la Dona sota el nom d’Escola Professional per a la Dona. L’Escola es trasllada la seu al carrer de Sant Pere més Baix.

1936

Concepció Farran és nomenada directora de l’Escola Professional per a la Dona.

1939

Es reinaugura l’Escola Professional per a la Dona sota el nom d’Escuela Profesional para la Mujer. Maria Fath torna a ser nomenada directora de l’Escola i aquesta passa a dependre de Cultura i de la Secció de Foment de la Diputació Provincial.

1941

L’Escola Professional per a la Dona disposa d’una sucursal al convent de monges de l’Asil Sagrat Cor al carrer d’Aldana, de Barcelona.

1944

Carmen Isern és designada cap d’estudis.

1945

Maria Fath es jubila com a directora de l’Escuela Profesional para la Mujer i es produeix el sobtat cessament de Carmen Isern; Montserrat Sindreu, fins aleshores professora de l’Escola, n’esdevé directora interina.

1946

Es convoquen unes oposicions a la direcció, que guanya Montserrat Sindreu.

1946

Montserrat Sindreu és nomenada directora de l’Escuela Profesional para la Mujer.

Montserrat Sindreu, al centre, amb dues alumnes de l’Escola Professional, 1975. Autoria desconeguda. Fons: Escola de la Dona. (CAT AGDB Maternitat-Cambra 4)

1947

L’Escola Professional aprova un nou reglament provisional. L’Escola arriba al límit de la seva capacitat, fins al punt que es rebutgen nombroses sol·licituds de matrícula.

1949

S’inaugura una segona sucursal de l’Escola Professional per a la Dona, en règim nocturn al barri de la Bordeta, Sants.

1956

L’Escola Professional per a la Dona passa a la Secció d’Educació, Esports i Turisme de la Diputació.

1966-1967

S’introdueixen les classes de català a l’Escola Professional amb més de set-centes alumnes inscrites.

1970

S’exhaureix la cessió a la Secció Femenina dels locals de Sant Pere Més Baix, números 7 i 9, i el president de la Comissió d’Educació anuncia els plans per a un nou trasllat de l’Escola Professional que en aquell moment no arriba a fer-se realitat

1975

L’Escola Professional retorna a l’Àrea de Cultura i Educació de la Diputació.

1976

El 25 de juny l’Escola Professional recupera la seva denominació catalana.

1977

Es produeix el reconeixement definitiu de l’Escola Professional com a centre de formació professional i l’adscripció oficial a l’Institut Politècnic Nacional Escola del Treball de Barcelona.

1980

Montserrat Sindreu es jubila i és substituïda interinament per Montserrat Betriu.

1981

Centenari de l’Escola Professional per a la Dona.

Commemoració del Centenari de l’Escola de la Dona, 13 de juny de 1983. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 34938)

Inauguració de l’exposició pel Centenari Escola Professional Dona, 13 de juny de 1983. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R.34940)

Inauguració de l’exposició pel Centenari Escola Professional Dona, 13 de juny de 1983. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R.34941)

1982

Eulàlia Cutxí és designada directora de l’Escola.

1983

S’inicia l’extinció dels ensenyaments reglats. S’adopta un nou pla d’estudis basat en departaments: Arts Aplicades, Moda, Turisme i Hostaleria i Artesanies, que amb diferents reformes i enfocaments està vigent encara avui; també comencen a incloure’s noves matèries que, com la informàtica, són una resposta a les demandes de la societat. Montserrat Betriu torna a la direcció a causa de la greu malaltia d’Eulàlia Cutxí. Se celebra el centenari de l’Escola i s’obre la matrícula als homes. S’adopta l’extinció dels ensenyaments reglats.

1984

Maria Peña i Raso esdevé directora de l’Escola Professional.

1987

Marta Roca esdevé directora de l’Escola Professional. S’aprova un nou pla d’estudis.

1990

Glòria Arpa esdevé directora de l’Escola.

1991

Clara Miret esdevé directora de l’Escola. Se celebra el 110è aniversari.

1993

Núria Martí esdevé directora de l’Escola.

1997

Carme Oñate esdevé directora de l’Escola. L’Escola es trasllada a la plaça de Pere Coromines, al bell mig del Raval, com a conseqüència de la resolució dels acords de cessió de la Casa dels Canonges, que passa a la Generalitat com a residència oficial del president. La Diputació de Barcelona crea l’Oficina Tècnica del Pla d’Igualtat, que depèn directament de presidència; l’Escola continua depenent de l’Àrea d’Educació.

2000

Marta Campañà esdevé directora de l’Escola.

2003

L’Escola canvia d’òrgan i passa a l’Oficina Tècnica del Pla d’Igualtat, que depèn directament de l’Àrea de Presidència. L’Escola afronta un nou trasllat, aquest cop a les darreres plantes de l’Espai Francesca Bonnemaison —EFB— al carrer de Sant Pere Més Baix, números 7 i 9. Dolors Vinyoles esdevé directora de l’Escola, que passa a denominar-se Escola de la Dona

24 de febrer de 2004

Inauguració de l’Espai Francesca Bonnemaison.

Inauguració Espai Francesca Bonnemaison. Fons: Gabinet de Premsa i Comunicació

Inauguració Espai Francesca Bonnemaison. Fons: Gabinet de Premsa i Comunicació

2007

Antoni Ribas i Galobardes esdevé el primer home en ser nomenat director de l’Escola.

2008

L’Escola de la Dona celebra el 125è aniversari.

Celebració 125 aniversari. Fons: Protocol Diputació de Barcelona 

2013

L’Escola de la Dona celebra el 130è aniversari.

Celebració 130 aniversari. Fons: Protocol Diputació de Barcelona

28 de març 1909

Fundació de la Biblioteca Popular de la Dona a la parròquia de Santa Anna.

13 de novembre 1909

Inici de les obres per traslladar Biblioteca Popular de la Dona al carrer Elisabets número 12, en unes dependències de la Casa de Misericòrdia.

5 de març 1910

Biblioteca Popular de la Dona canvia el nom per Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona.

1917

L’Institut de Cultura compra una casa al carrer Sant Pere més Baix número 7, per instal·lar la nova seu.

8 octubre 1922

Inauguració del nou local de Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona al carrer Sant Pere més Baix número 7.

1934

Celebració del 25è aniversari de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona.

Maig de 1935

Primer número de la revista mensual Claror, publicació de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona.

Juny de 1936

Darrer número de la revista Claror.

3 de setembre 1936

La Generalitat de Catalunya confisca l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i tanca la biblioteca. Fusió de la Secció d’Ensenyament Domèstic de la Generalitat de Catalunya (amb els ensenyaments de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona) i de l’Escola Professional per a la Dona sota el nom d’Escola Professional per a la Dona. L’Escola es trasllada la seu al carrer de Sant Pere més Baix.

1937

La Biblioteca de l l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona s’obre al públic femení. Fins aleshores només podien tenir accés les sòcies de l’Institut.

1941

Signatura de cessió de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona a la Diputació de Barcelona. Amb tots els béns i l’immoble. Canvia el seu nom per Instituto de Cultura para la Mujer.

13 d’octubre de 1949

Mor de Francesca Bonnemaison.

1963

La Biblioteca del Instituto de Cultura para la Mujer s’obre a tot el públic. Fins aleshores només tenien accés les dones i les criatures.

24 de febrer de 2004

Inauguració de l’Espai Francesca Bonnemaison

Inauguració Espai Francesca Bonnemaison. Fons: Gabinet de Premsa i Comunicació