Les persones


Joan Rubió i Bellver, c. 1925. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB Q-42, exp. 13)Joan Rubió i Bellver, c. 1925. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB Q-42, exp. 13)

Arquitecte reusenc, entre 1892 i 1905 va treballar amb Antoni Gaudí, especialment a la Sagrada Família i la Colònia Güell. L’any 1915 va ser contractat per la Diputació de Barcelona. El 1922 va esdevenir arquitecte dels Serveis Generals i Beneficència de la Diputació. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va ser nomenat arquitecte oficial de la institució, presidida pel comte de Montseny, càrrec que va perllongar durant l’etapa de la Segona República entre 1931 i 1936. Durant els primers anys de la dictadura franquista va continuar sent l’arquitecte de la Diputació de Barcelona fins a la jubilació, el 1944. Durant la Dictadura de Primo de Rivera va habilitar, dins el recinte de l’Escola Industrial, l’edifici del Rellotge per a l’Escola d’Enginyers Industrials, va convertir l’Escola Superior d’Agricultura en la Residència d’Estudiants i va construir els quatre edificis de laboratoris sobre l’antic soterrani de Telers. També va restaurar la Casa dels Canonges, ampliar l’Escola del Treball i projectar l’Escola de Bells Oficis.

Josep Fontserè i DomènechJosep Fontserè i Domènech, Diari oficial exposició de 1888

Arquitecte, fill de l’arquitecte Josep Fontserè i Domènech i germà del mestre d’obres Eduard Fontserè.

Va reformar la casa Cordelles l’any 1857.

El 1870 va guanyar el concurs per al parc de la Ciutadella de Barcelona amb el lema «els jardins són a les ciutats el que els pulmons al cos humà». Va fer també el mercat del Born de Barcelona (1876), en col·laboració amb l’enginyer Josep M. Cornet.

Altres obres seves, també a Barcelona, són: la casa del marquès de Santa Isabel, al passeig de Gràcia; la d’Ignasi Girona, al passeig de Sant Joan, i la restauració del Cercle del Liceu (1886).

És autor del Mapa geomètric de la ciutat de Lleida i del Projecte d'Eixample (1865), que constitueix la primera aportació a l'urbanisme modern de la població. El seu prestigi li va proporcionar una sèrie de projectes de jardins particulars, com el de la Torre Melina (1875), al barri de les Corts de Barcelona, i el parc Samà (1881-1887).

La seva obra industrial està representada per la intervenció a la fàbrica de Can Ricart, al Poblenou de Barcelona,  l'edificació de la qual es va fer càrrec en morir l'arquitecte Josep Oriol Bernadet (1811-1860), autor del projecte del conjunt fabril.

Retrat de Jeroni Martorell i Terrats, c. 1910. AHCOAC. Autoria: Napoleón Fotògrafs. Retrat de Jeroni Martorell i Terrats, c. 1910. AHCOAC. Autoria: Napoleón Fotògrafs.

Arquitecte municipal de Granollers entre 1905 i 1907 i de Calella entre 1925 i 1951. Des de 1915 i fins a la seva mort va ser el director del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Al recinte de Can Batlló va construir l’Escola d’Adoberia, també anomenada Teneria. També va restaurar la Casa dels Canonges durant la dècada de 1920.