Les persones


Arquitecte Josep Bori i Gensana (1866-1938)Retrat de Josep Bori Gensana, c.1910. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.23555)

Josep Bori i Gensana (1866-1938). Llicenciat en Arquitectura el 1891, el 1902 va reformar l’Escola d’Art de la Llotja de Barcelona. Va compaginar la seva vida professional al servei de la Diputació de Barcelona amb la docència a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. El 1890 va ingressar a l’Oficina de Construccions Civils de la Diputació, sota les ordres del seu cosí Camil Oliveras, el 1894 va obtenir la plaça d’arquitecte ajudant i quatre anys després va ser nomenat arquitecte interí de la província fins a l’any 1907, quan va aconseguir la plaça definitiva. A banda de l’obra realitzada a la Casa de Maternitat, també va participar en la reforma del Palau provincial de la Diputació, actual Palau de la Generalitat, de l’internat de l’Escola d’Agricultura de Barcelona, de la Casa de Caritat i de Can Tarrida, a Horta.

Josep Goday i Casals, c.1910. AHCOAC
Josep Goday i Casals (1882-1936). Va obtenir el títol d’arquitecte el 1905. El 1912 va formar part de la Junta de Museus de Barcelona en la qual va dirigir la Secció d’Art Modern. Va col·laborar, juntament amb Josep Puig i Cadafalch i Antoni de Falguera, a l’obra L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-1919). El 1914 va guanyar, amb l’arquitecte Jaume Torres Grau, el concurs per a la nova seu de la Casa de Correus i Telègrafs de Barcelona situada a la Via Laietana (plaça d’Antoni López), que no es va executar fins el 1926-1927. Va ser arquitecte municipal de l’Ajuntament de Barcelona i arquitecte en cap de la Comissió de Cultura del mateix, entre 1916 i 1936, càrrec des del qual va projectar nombrosos grups escolars de la ciutat com el de Baixeras (Via Laietana), Ramon Llull (Diagonal entre el carrer de Sardenya i el passeig de Carles I) o Milà-Fontanals-Lluïsa Cura (carrer dels Àngels). El 1919 va restaurar la casa de l’Ardiaca i el 1924 va participar en l’ampliació de la Casa de Maternitat. També en la remodelació del pati Manning i del pati de les Dones de la Casa de Caritat, entre 1926 i 1930, i la construcció del Pavelló Rosa, el Pavelló Blau i el Pavelló Hèlios a la Casa de Maternitat. Va participar en l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 amb la construcció del Pavelló de la Ciutat de Barcelona
Joan Rubió i Bellver, c. 1925. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB Q-42, exp. 13)

Arquitecte reusenc, entre 1892 i 1905 va treballar amb Antoni Gaudí, especialment a la Sagrada Família i la Colònia Güell. L’any 1915 va ser contractat per la Diputació de Barcelona. El 1922 va esdevenir arquitecte dels Serveis Generals i Beneficència de la Diputació. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va ser l’arquitecte oficial de la institució presidida pel comte de Montseny, càrrec que va perllongar durant l’etapa de la Segona República, entre 1931 i 1936. Va ser l’autor del projecte dels pavellons de Llevant, Central i Ponent a Mundet. Durant els primers anys de la dictadura franquista va continuar sent l’arquitecte de la Diputació de Barcelona fins a la seva jubilació el 1944. Durant la Dictadura de Primo de Rivera va habilitar, dins el recinte de l’Escola Industrial, l’edifici del Rellotge per a l’Escola d’Enginyers Industrials, va convertir l’Escola Superior d’Agricultura en la Residència d’Estudiants i va construir els quatre edificis de laboratoris sobre l’antic soterrani de Telers. També va restaurar la Casa dels Canonges, ampliar l’Escola del Treball i projectar l’Escola de Bells Oficis.

Manuel Baldrich visitant les obres de les Llars Mundet, 1957. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.17330)

Manuel Baldrich i Tibau (1911-1966), va obtenir el títol d’arquitecte el 1934 i va preparar un projecte de manicomi provincial el 1941, com a requisit per a cobrir la vacant d’arquitecte provincial. El 1948 va ser nomenat director de l’Oficina Técnica de la Comisión Provincial de Urbanismo, allà va elaborar diferents plans d’ordenació urbana i comarcal a Granollers (1950), Manresa (1950 i 1957), Terrassa (1951) o Vic (1953), entre altres. Juntament amb altres tècnics va elaborar el Plan de Ordenación General de la Provincia de Barcelona, que va ser aprovat el 1963. Entre els anys 1953 i 1960 va projectar el complex assistencial de les Llars Mundet, a Horta. El 1960 va viatjar als Estats Units, gràcies a una invitació cursada pel govern nord-americà restringida a vuit arquitectes espanyols, amb l’objectiu d’estudiar el desenvolupament urbà de les ciutats americanes. La seva obra és també notòria al recinte de l'Escola Industrial.