Salut - 07/03/2024 09:30 h. - Núria Peláez
El 6,8% dels adolescents que han passat la COVID presenten símptomes persistents
Segons dades de l’Enquesta d’hàbits de salut a alumnes de quart de l’ESO que elabora la Diputació de Barcelona, la prevalença és superior entre les noies (8,6%) que entre els nois (5,3%), i el percentatge es duplica (11,6%) entre els que han passat la COVID més d’una vegada. Dos terços dels afectats declaren patir cansament, i prop de la meitat (44%) dificultats per respirar o mal de cap.Segons dades de l’Enquesta d’hàbits de salut a alumnes de quart de l’ESO que elabora la Diputació de Barcelona, la prevalença és superior entre les noies (8,6%) que entre els nois (5,3%), i el percentatge es duplica (11,6%) entre els que han passat la COVID més d’una vegada. Dos terços dels afectats declaren patir cansament, i prop de la meitat (44%) dificultats per respirar o mal de cap.
Tot i la creença generalitzada que la COVID és especialment lleu entre els més joves, en aquest col·lectiu també es troben seqüeles de la infecció, tot i que en el nostre entorn no hi ha encara massa estudis. Segons l’Enquesta d’hàbits de salut a alumnes de quart de l’ESO elaborada per la Diputació de Barcelona durant el primer trimestre del curs 2023-2024 (tres anys i mig després de l’inici de la pandèmia), el 6,8% dels adolescents de les comarques de Barcelona que han passat la COVID presenten símptomes persistents. Aquest percentatge, similar al de cursos anteriors, és molt superior entre les noies (8,6%) que entre els nois (5,3%).
La reinfecció és un factor fortament associat amb la COVID persistent. Així, si entre els adolescents que han passat la COVID una vegada el 5,6% presenta símptomes persistents, el percentatge és mes del doble (11,6%) entre els que l’han passat més d’un cop.
En l’actual curs 2023-2024 han respost ja l’Enquesta d’hàbits de salut a alumnes de quart de l’ESO un total de 1954 adolescents de les comarques de Barcelona, dels quals 1.059 declaren haver passat un diagnòstic confirmat de COVID. D’aquests, el 6,8% declara presentar símptomes persistents relacionats amb l’esgotament i la dificultat per fer activitats necessàries per a la vida quotidiana: el 69% diu patir cansament, un 44% més dificultats per respirar, un 44% pateix mal de cap i un 36% més dificultat per concentrar-se i/o fer activitats mentals.
“La COVID persistent és una de les conseqüències encara no resoltes que tenim de la pandèmia -adverteix la diputada de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, Gemma Tarafa-. Abans de passar pàgina hem de ser conscients del potencial impacte sanitari, social, econòmic i de benestar que la COVID persistent pot tenir, especialment en la nostra població jove”. El problema, recorda la diputada, “s’ha d’abordar des d’una triple perspectiva: seguir monitoritzant l’evolució; donar resposta social, emocional i sanitària als i les adolescents afectades; i intentar reduir en la mesura que socialment sigui possible les infeccions i reinfeccions”.
17 anys i COVID persistent: l’experiència de la Laura
La Geno Velasco és la mare de la Laura, de 17 anys, que des dels 13 anys té COVID persistent. Tant la mare com la filla s’han reinfectat 6 vegades. “Abans de la pandèmia, la Laura ballava 3 hores al dia, feia esgrima, tocava el tambor... i ho va haver de deixar de fer tot. No va poder tornar a l’escola quan les escoles van reobrir. Tenia molt mal de cap, un dolor insuportable; cansament, dolors articulars....” enumera la mare. La primera infecció va reactivar a la nena el virus de l’Epstein-Barr, li va afectar al fetge, va patir síndrome Raynaud (intolerància al fred); després ha patit dolors de panxa problemes de pell, fatiga crònica amb dolor articular i problemes de tiroides, entre d’altres símptomes.
A més, les conseqüències s’han traslladat també a l’àmbit psicològic. “La Laura una nena amb altes capacitats i a nivell cognitiu ha quedat molt afectada -explica la seva mare-. Actualment té problemes cognitius i de concentració, es queda en blanc amb els exàmens. S’ha passat 3 anys sense poder llegir perquè li costava entendre-ho. Ha baixat molt el nivell acadèmic que tenia, necessita classes particulars i ajuda psicològica”. La Geno lluita ara perquè la Laura pugui fer les proves d’accés a la universitat de forma adaptada i denuncia “la invisibilitat de la malaltia per part de professionals, centres escolars i societat en general”.
Des de la pandèmia, la Diputació de Barcelona incorpora el COVID persistent en l’Enquesta d’hàbits de salut que elabora des de 2015 amb la participació d’estudiants de 4t d’ESO de 90 municipis de la demarcació. La percepció de l'estat de salut, així com els hàbits i les conductes relacionades amb la salut dels adolescents, ajuden a orientar les polítiques locals de salut.
Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 3 ”Salut i benestar”. Els disset ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la demarcació d’acord amb aquests ODS.
<< Tornar al llistat de notes de premsa
Desitgeu rebre les notes de premsa a la vostra adreça electrònica? Subscriviu-vos-hi
