$community_name

Des dels episodis puntuals de contaminació ocorreguts en el món industrialitzat durant la primera meitat del segle XX deguts a les emissions de les indústries i les calefaccions, especialment aquells que van ocasionar la mort de gairebé 4.000 persones en poques setmanes, va quedar clar l'enorme impacte que té la contaminació atmosfèrica en la salut pública. Posteriorment, en les darreres dècades del segle passat es van anar afegint les emissions dels vehicles a motor, considerada actualment com a principal font de contaminació atmosfèrica a les ciutats i principal problema a resoldre.

Aquests esdeveniments van impulsar polítiques de control a Europa i EE UU orientades a reduir les emissions d'aquestes fonts de contaminació per protegir la salut de la població. Amb aquest objectiu l'OMS va publicar a l'any 1987 les Guies sobre la Qualitat de l'Aire, on es fixaven concentracions màximes recomanades dels principals contaminants atmosfèrics i que han estat objecte de diferents actualitzacions al llarg dels anys. Paral·lelament, durant els anys 90 la Unió Europea va començar un procés de desenvolupament legislatiu sobre la qualitat de l'aire publicant al 1996 la primera directiva reguladora dels valors límits de la majoria de contaminants atmosfèrics.

Des del punt de vista sanitari els contaminants amb més importància són els següents:

• Materia particulada (PM): barreja de substàncies solides i líquides suspeses en l'aire que es classifiquen segons el seu diàmetre en PM10 (inferior a 10 micròmetres), partícules fines o PM 2,5 (inferior a 2.5 micròmetres) i les partícules ultrafines PM 0,1 (de diàmetre inferior a 0,1 micròmetres). Són partícules amb capacitat d'introduir-se a les vies respiratòries i, en el cas de les mes petites, arribar des dels alvèols al torrent circulatori.
• Gasos: òxids de sofre (SOx), òxids de nitrogen (NOx), monòxid i diòxid de carboni (CO i CO2), compostos orgànics volàtils (COV), etc.
• Ozó troposfèric: contaminant secundari resultant de la reacció química entre els òxids de nitrogen i els COV amb l'oxigen de l'atmosfera en presència de llum.

En els darrers anys s'ha avançat molt en la comprensió dels efectes perjudicials de la contaminació atmosfèrica sobre la salut a curt i llarg termini gràcies al gran nombre d'estudis toxicològics i epidemiològics realitzats. Els dissenys epidemiològics que analitzen i relacionen les variacions en el temps de l'exposició i un indicador de salut de la població (mortalitat, ingressos hospitalaris, etc.) aporten coneixement sobre els efectes de la contaminació a curt termini. Pel que fa als efectes de l'exposició crònica, la informació prové principalment dels estudis de cohorts, dissenyats per valorar la relació entre l'exposició a la contaminació i l'esperança de vida o els riscos de desenvolupar determinades malalties en una determinada població objecte d'estudi al llarg del temps.

Aquests estudis han posat de manifest la varietat d'efectes de la contaminació sobre la salut de la població. A curt termini, des de molèsties menors com irritació ocular o símptomes respiratoris lleus, fins a efectes importants sobre la funcionalitat pulmonar i cardiovascular, com brots d'episodis d'asma o bronquitis en poblacions vulnerables o el desencadenament de crisis hipertensives, arítmies, infarts de miocardi i accidents vasculars cerebrals i finalment la mort com a conseqüència clínica més important. Aquestes repercussions comporten un increment paral·lel del nombre d'ingressos hospitalaris, consultes mèdiques i visites d'urgències als centres hospitalaris. En relació als efectes a mig i llarg termini, s'ha evidenciat la influència dels alts nivells de contaminació en la reducció de l'esperança de vida de la població, a causa de les morts prematures per malalties cardiovasculars i càncer de pulmó.

Avui sabem que no hi ha nivells segurs de contaminació atmosfèrica, que l'exposició crònica a contaminants pot ser més perjudicial per a la salut que l'exposició aguda i que millorar la qualitat de l'aire en una determinada zona es tradueix de seguida en una reducció de les taxes de mortalitat i morbiditat.

A aquestes conclusions s'ha pogut arribar gràcies a estudis que permeten valorar l'impacte de la contaminació de l'aire ambient en la salut pública i quantificar els beneficis potencials que es podrien obtenir amb l'aplicació de polítiques de reducció dels contaminants atmosfèrics.