12/12/2018 09:00 h.

Jornada anual del Cercle de comparació Intermunicipal de Serveis socials 2018

Comparteix

Meritxell Budó presenta les novetats del Catàleg de Serveis 2019 i els resultats de la 17a edició del Cercle de Comparació de Serveis Socials

La vicepresidenta segona i responsable de l’Àrea d’Atenció a les Persones, Meritxell Budó, ha presentat aquest matí, a tècnics municipals de Benestar Social, les novetats del Catàleg de Serveis 2019 i els resultats de l’informe anual del Cercle de Comparació Intermunicipal de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona.

Novetats Catàleg 2019

Entre les novetats, la vicepresidenta segona ha destacat un model de valoració de les subvencions a entitats que prioritza el treball en xarxa amb els ajuntaments i una nova forma de prestació del Programa d’Arranjament d’Habitatges en què cada ajuntament podrà contractar empreses d’obres del territori.

Durant la seva intervenció, Budó ha comentat que «A més a més de recursos, cal una reforma organitzativa per a la millora de l'eficiència i la qualitat dels Serveis Socials Bàsics i un model d'atenció amb valor per a la inclusió social».

La vicepresidenta segona també ha explicat que els municipis i la Diputació de Barcelona «estem fent un esforç per fer créixer els recursos dels Serveis Socials Bàsics que han passat de 14 euros per habitant a 60 euros en 5 anys».

Cercle de Comparació de Serveis Socials 2017

Aquesta era la trobada final de la dissetena edició del Cercle, una metodologia i mitjà per impulsar millores en els Serveis Socials Bàsics (SSB), des del punt de vista de l’eficàcia i de l’eficiència en la gestió.

En l’edició 2017 han participat 64 ens locals: 59 formen part de la demarcació de Barcelona (concentren el 83% de la població) i cinc són d’altres demarcacions (els ajuntaments d’Amposta, Lleida, Reus i Tarragona i el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa).

Els indicadors que comprèn el Cercle fan referència a quatre blocs de serveis: Serveis Socials Bàsics (SSB); Servei Bàsic d’Atenció  Social (SBAS); Serveis Socials d’Atenció Domiciliària (SSAD), i Centres Oberts (CO), ara en transició cap als Serveis d’Atenció Diürna per a infants i adolescents.

Cada ajuntament pot consultar el seu quadre d’indicadors, elaborar memòries de servei, i comparar-se amb tots aquells municipis que consideri i segons els criteris que defineixi, generant gràfics i anàlisi de dades a mida, a través de l’eina virtual Portal d’Informació Econòmica i de Serveis Locals (PIESL).

L’Informe de resultats del conjunt de municipis participants en d’aquesta darrera edició del Cercle fa una aproximació a com estan afrontant els Serveis Socials la sortida de la crisi, en un escenari complex, en el qual persisteixen situacions de precarietat socioeconòmica vinculades, fonamentalment, a la dualitat del mercat laboral i a les dificultats d’accés a l’habitatge.

Gairebé un 14% de la població de la demarcació de Barcelona és usuària de Serveis Socials, una xifra que després d’un fort creixement amb la crisi (de 2008 a 2013) es manté estable en els darrers 5 anys. 

En aquest context, els ens locals participants al Cercle han seguit reforçant l’esforç inversor en els Serveis Socials Bàsics: en els darrers 5 anys, hi ha hagut un increment de gairebé 14 euros per habitant en la despesa corrent dels Serveis Socials, que de mitjana suposa un 7% del conjunt del pressupost municipal de despesa corrent.

L’esforç econòmic s’ha centrat en la cobertura de necessitats bàsiques mitjançant Ajuts d’Urgència Social i d’un conjunt de serveis, projectes i actuacions orientats a pal·liar la vulnerabilitat econòmica de les famílies ateses. S’han destinat gairebé 15 euros per habitant entre aquests dos conceptes l’any 2017 i en cinc anys la despesa per Ajuts d’Urgència Social s’ha duplicat.

Des de 2016 i 2017 comença, també, un lleuger creixement de l’atenció social bàsica (fins a 22,4 euros habitant el 2017) i de l’atenció social domiciliària (fins a 20 euros per habitant), a més d’un creixement de les ratis de professionals – especialment en els municipis amb més vulnerabilitat social- i de les prestacions d’atenció a la infància i les famílies.

Aquest esforç ha permès reduir lleugerament el temps d’espera per a un primer accés a un professional dels Serveis Socials Bàsics, però encara se situa en 16,5 dies, de mitjana.

Es detecta una falta de personal de suport administratiu i de comandament. El 2017 hi havia una ràtio aproximada d’uns 1,75 administratius/ves per cada 15.000 habitants, i un 9% del personal de SSB era de comandament, pràcticament el mateix que 5 anys enrere, malgrat la millora gradual en la dotació d’efectius d’atenció directa en aquest període. S’apunta, també, a la necessitat d’incorporar altres figures de suport.

Per això, l’informe conclou que l’aposta financera ha d’anar acompanya de canvis en l’estructura organitzativa, amb un reforç de les funcions de comandament i de suport als equips professionals; revisió de processos i  funcions segons perfils i llocs de treball; i repensar el model de tractament individual, partint d’una segmentació de les situacions socials ateses en funció del grau de risc, l’evolució del cas, etc. També recomana un increment de noves formes d’atenció  que, d’acord amb l’experiència del propi sector, han revelat ser no només més eficients sinó, sobretot, igual o més efectives a l’hora de generar dinàmiques de canvi: informació i orientació grupals, treball grupal i comunitari, etc.

Durant la trobada, a més de presentar els resultats del Cercle, s’ha fet una reflexió estratègica sobre el sector dels Serveis Socials amb la ponència “Governança i creació de valor públic” de Marc Esteve, professor del Departament de direcció general i estratègia d'ESADE i professor titular de Gestió Pública Internacional a la School of Public Policy del University College London (UCL).

També hi ha hagut una taula rodona per debatre entorn d’un dels reptes socials més importants, “L’exclusió residencial i el seu impacte als serveis socials locals”, amb la participació d’Albert Sales, assessor a la Tinença d’Alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona; Joan Batlle, director de Programes Socials de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, i Albert Terrones, cap de la Secció d’Habitatge de l’Ajuntament de Mataró.