$community_name

© ISGlobal

Butlletí: EspaiS@lut
Número de butlletí: #76 - Estiu 2018

 

Quins perills representa la calor per la salut i com els podem evitar?

Amb l’arribada de la calor ens comencen a arribar també consells i recomanacions per protegir la nostra salut. En què es basen aquestes recomanacions? Realment la calor pot tenir conseqüències negatives per la salut? Certament n’hi poden haver, malgrat que no cal crear alarmisme, sí que és bo tenir-ho present, seguir recomanacions que en molts casos són senzilles i de sentit comú, i plantejar accions preventives.

Mecanismes de termoregualció en el cos humà

Com és sabut, el cos humà ha de mantenir una temperatura interna constant al voltant dels 36.5ºC, independentment de la temperatura ambient. Per això, el cos compta amb diferents mecanismes de termoregulació. Un mecanisme per disminuir la calor corporal és desplaçar volums de sang de l’interior del cos cap a la pell, per així perdre calor interna amb l’ambient. Aquest mecanisme, òbviament, només funciona quan la temperatura ambient és més baixa que la del cos, o sigui de menys de 37ºC. Un altre mecanisme és la suor, que amb la seva evaporació ajuda a disminuir la temperatura corporal. Aquests, i molts d’altres (canvi del ritme respiratori, de la pressió arterial, de la viscositat de la sang, etc.) contribueixen a mantenir l’equilibri entre la temperatura interior i la que rebem de l’exterior. Tots aquests canvis són perfectament tolerats en persones joves i sanes, però en persones delicades poden suposar un estrès extra que pot conduir a problemes aguts de salut.

Quines persones estan en risc?

Les persones amb malalties cròniques, sobretot de tipus cardiovascular, respiratori, renal, mental o del sistema nerviós tenen més risc de patir aquestes conseqüències.

En el cas de les malalties mentals poden confluir diferents factors, com la incapacitat de cuidar-se per ells mateixos, el fet que la calor pot provocar brots de determinades malalties, i el fet que alguns medicaments interfereixen amb els mecanismes de termoregulació.

A part, la Gent Gran també tenen més risc ja que els mecanismes de termoregulació perden eficiència amb l’edat. Per exemple, les persones grans perden la sensació de set i triguen més a suar.

Les embarassades i els nadons són altres col·lectius en risc.

 

Conseqüències de la calor en la salut

La conseqüència més greu és l'anomenat cop de calor. Aquest es dona quan fallen els mecanismes de termoregulació i en conseqüència la temperatura corporal no deixa de pujar, excedint els 40ºC. Aquesta és una condició molt greu la qual, si no s’actua amb rapidesa, pot conduir a la mort o a deixar seqüeles permanents. Afortunadament, de cops de calor se’n registren molts pocs casos, sobretot de mortals, dels quals en molts estius no se’n registra cap.

De cops de calor n’hi ha de dos tipus:

• El primer es dóna en persones joves i sanes que fan exercici físic intens exposades al sol, i que malgrat començar a trobar-se malament continuen realitzant aquest esforç. Es donen sobretot en esportistes, per exemple en curses en dies molt calorosos, o en treballadors que fan la seva feina exposats al sol.
• L’altre tipus de cops de calor són els que es donen en gent gran i amb problemes de salut.

 

A part del cop de calor, com s’ha comentat anteriorment, la calor pot suposar un estrès extra en persones amb problemes de salut, i això pot provocar esdeveniments aguts com atacs de cor que poden conduir a morts prematures. En el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya es quantifica que la calor provoca una mitjana de 300 morts prematures cada any a Catalunya. Aquests augments de mortalitat es donen en major magnitud durant les onades de calor, amb dies consecutius de calor extrema. No obstant, fins a un 40% d’aquestes morts prematures es donen en dies no catalogats com a onada de calor, per tant cal ser prudent en totes les situacions de calor – no només en les extremes. L’estiu de 2003, molt calorós i un dels més recordats pels seus efectes en la salut, va registrar 8.000 morts addicionals a Espanya.

Mesures per contrarestar la calor

Des de 2004, Catalunya compta amb el Pla per prevenir els efectes de les onades de calor en la salut (POCS). Aquest pla, coordinat pel Departament de Salut de la Generalitat, compta amb la participació de diferents institucions i entitats. El pla inclou, entre altres accions, la predicció de situacions de risc, la coordinació dels recursos existents, la creació d’un cens de persones fràgils, la difusió de material informatiu, i la necessitat de tenir plans d’emergència per part d’ajuntaments residències de gent gran i centres sanitaris.

Com s’ha dit, les accions preventives que es poden dur a terme a nivell individual són senzilles. Evitar el sol en dies de molta calor, vestir adequadament, beure aigua regularment (fins i tot si no es té set), visitar i ajudar a gent malalta o que viu sola, etc. En cas que no es pugui refrescar la casa, els dies de molta calor pot ser convenient passar unes hores a llocs climatitzats com biblioteques o centres comercials.

A nivell de ciutat o municipi es pot actuar amb mesures per contrarestar la calor, sobretot en les grans ciutats, on es pot produir el fenomen de l’illa de calor urbana. Aquest es caracteritza pel fet que les ciutats tenen una temperatura més alta que els seus voltants, sobretot de nit, degut principalment al fet que l’asfalt i el material dels edificis acumulen calor que després alliberen. Mesures per reduir aquest efecte inclouen augmentar el verd urbà, incloent cobertes verdes, utilitzar materials amb alta reflectivitat per les cobertes dels edificis o per asfaltar els carrers, o pintar els edificis de blanc, com es fa en moltes àrees caloroses.

En conclusió, la calor pot incidir en la salut i cal que la població sigui conscient d’aquests riscos i apliqui mesures de prevenció simples. Al mateix temps, cal que les institucions implementin mesures preventives i també que estiguin preparades per situacions d’emergència, en les quals pot haver-hi augments importants de les necessitats d’assistència en una època -l’estiu- on pot ser difícil mobilitzar efectius. Els models climàtics prediuen un augment de la freqüència, intensitat i durada de les onades de calor. Per tant, hem d’estar el més preparats possible per fer-hi front.

Més informació a ciutatsquevolem.isglobal.org

Xavier Basagaña és investigador de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)