El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona celebra 110 anys com a referent en la restauració monumental

Comparteix

27/06/2024

Des del 1914 el Servei s’encarrega de donar suport als ajuntaments en la protecció i valoració del seu patrimoni arquitectònic, arqueològic i urbanístic, i en garanteix la seva conservació.

Enguany es compleixen cent deu anys de la fundació de l’aleshores anomenat Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, avui Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), i quaranta del Mètode SCCM de Restauració Monumental, denominat així en homenatge a l’antiga denominació del Servei, plasmat en una primera publicació de 1985 ampliada el 1999.

Des del 1914 el Servei s’encarrega de donar suport als ajuntaments en la protecció i valoració del seu patrimoni arquitectònic, arqueològic i urbanístic, i en garanteix la conservació per al gaudi de les generacions futures a través d’estudis previs, projectes i obres. El Mètode té en compte l’objecte de restauració, el monument, com a document històric, element arquitectònic, emblemàtic i significatiu i preveu quatre fases: coneixement, reflexió, intervenció i conservació preventiva.

La seu barcelonina del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va acollir ahir a la tarda l’acte central de la celebració que va ser conduït per la periodista Aurora Masip.

La trobada va estar encapçalada per el vicepresident quart i diputat delegat d’Infraestructures, Equipament i Patrimoni Arquitectònic, Marc Castells, juntament amb la Secretària del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) Gemma Ferré i el President de l’Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA), Josep Maria Boronat.

Durant la seva intervenció, Marc Castells, va recordar els inicis de l’SPAL gràcies al president Prat de la Riba i la Mancomunitat que va fer possible projectes com aquest, i com “gràcies a aquells primers arquitectes i historiadors es va iniciar aquest servei que compta amb un pressupost anual de 4 milions d’euros i que permet gaudir del nostre patrimoni i ser admirat per la resta del món gràcies a la conservació duta perquè el nostre futur té molt a veure amb el nostre passat”.

Cal recordar que l’SPAL inclou projectes com ara el Programa sectorial d’intervenció en edificis de valor patrimonial amb subvencions com la de l’any 2022 de 25 milions d’euros.

De la seva part Gemma Ferré va destacar la celebració del doble aniversari amb els 110 anys de l’SPAL i els 40 anys de l’aplicació del Mètode SCCM, “tots dos guies indiscutibles de les polítiques de restauració del nostre país aplicant rigor tècnic i profund pel patrimoni cultural”. I va afegir “el ferm compromís del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb la restauració, la conservació de la cultura i de la tradició, sempre acompanyats per la investigació i la difusió”.

La trobada es va estructurar en tres parts on es va explicar què és l’SPAL, què fa i com ho fa, precedides dels parlaments institucionals, d’una presentació, tancades per un col·loqui, un torn de paraula del públic i la cloenda.

La segona i tercera part van tractar sobre l’actualitat del Servei i la seva tasca, i sobre el Mètode SCCM. Tot seguit va tenir lloc una xerrada amb el cap de l’SPAL, l’arquitecte José Luis Sanz Botey i els caps de les dues seccions tècniques que en formen part, l’historiador de l’art David Galí i l’arquitecte Antoni Barcons Grau.

José Luis Sanz Botey va subratllar “com la restauració i la conservació són disciplines modernes iniciades a mitjan dels segle XIX, per tant relativament joves i resultants de les societats modernes”, i va afirmar que “en aquest mon digital que vivim ara on la intel·ligència artificial ha arribat per quedar-se la conservació i la restauració és més important que mai perquè és el reflex real de la història de la humanitat”.

Paral·lelament el Mètode es va explicar mitjançant una entrevista amb el seu autor, l’arquitecte Antoni González Moreno-Navarro, cap del Servei entre 1981 i 2008.

González Moreno-Navarro va fer una detallada explicació de les seves vivències plenes d’anècdotes com a cap del servei de l’SPAL i va afirmar que més enllà de la creació del Mètode, que el va crear ”per organitzar el servei, i que s’ha convertit en un Mètode referent sobretot entre els països de llengües llatines, el que realment té valor és la passió pel patrimoni que ha pogut encomanar als seguidors d’aquest Mètode”.

En el col·loqui final, hi van participar també els arquitectes Libe Fernández Torrontegui, Joan Casadevall Serra, Julià Esteban Chapapría i Marco Antonio Garcés Desmaison.

Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 8 "Treball digne i creixement econòmic" i número 11 “Ciutats i comunitats sostenibles”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.