18/05/2017 14:25 h.
Efectes del canvi climàtic al litoral i els ecosistemes costaners
Representants d’ens locals diversos van poder escoltar les conclusions del Tercer informe sobre canvi climàtic a Catalunya en aquest àmbit de boca dels seus propis autors.
El 4 de maig es va celebrar al Centre d’Estudis del Mar de Sitges una reunió monogràfica sobre litoral i canvi climàtic de la Comissió de municipis per un gestió integrada del litoral de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.
Aquesta reunió que s’emmarca en la col·laboració que s’ha iniciat entre la Xarxa i el Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) per difondre els resultats del Tercer Informe sobre canvi climàtic a Catalunya (TICCC).
La reunió va comptar amb la presència del doctor en biologia i catedràtic d’ecologia Joandomènec Ros, que va exposar les evidències científiques del canvi climàtic i com està afectant als ecosistemes marins i costaners. Va constatar que també comença a haver-hi evidències d’augment de temperatura en aigües costaneres d’1 ºC – que pot semblar poc però en un sistema amb tanta inèrcia i tant tancat com el mar Mediterrani és ja un valor important -, la modificació del pH de l’aigua marina, els riscos de modificació del sistema de circulació oceànica, la tropicalització de la biota, o la correlació entre episodis de mortaldat massiva de peixos i el canvi climàtic.
En conclusió, els impactes generals que els científics preveuen van des de la reducció de la biomassa total, la reducció de l’estructura tridimensional biogènica, la simplificació de les xarxes tròfiques, l’increment de la inestabilitat dels ecosistemes, la disminució de la capacitat de recuperació dels mateixos i la reducció de la producció total i de la disponible de peixos i espècies marines per als éssers humans.
En resum, una simplificació de les comunitats, per la qual cosa es pot afirmar que la Mediterrània està greument amenaçada pel canvi climàtic – tenint en compte que tot i que només suposa menys d’un 1% de la superficie dels oceans, hi són presents entre el 4 i 18% de les espècies marines, de les quals entre un 25 i 30% d’espècies endèmiques.
A la segona part, es va comptar amb la intervenció del doctor i catedràtic d’enginyeria civil i ambient Agustín Sánchez-Arcilla que va exposar les conclusions sobre els efectes del canvi climàtic en la dinàmica litoral, especialment pel que fa a la presència de sorra a les platges i la relació respecte el nivell del mar i el seu possible augment fruit del canvi climàtic.
Les evidències científiques respecte el canvi climàtic, en aquest cas, posen de manifest majors impactes com a conseqüència de les tempestes i l’augment del nivell del mar que poden generar més inundacions, erosió i danys en infraestructures.
Les estimacions d’augment del nivell del mar, en l’escenari més pessimista, parlen d’una pujada de fins a 180 centímetres. EI en el Tercer informe es recopilen els estudis que s’estan fent per veure com afectaria a Catalunya, on es constata que l’impacte més gran per inundacions es produirà en l’augment del nivell del mar fins el primer metre.
Especialment greu és el risc pel Delta de l’Ebre on ja s’estan fent actuacions per adaptar-se als possibles impactes futurs.
També es conclou que augmentaran els trams de platja amb vulnerabilitat alta o molt alta, amb especial menció del tram nord de la costa catalana. Igualment, els episodis d’inundació augmentaran tant en intensitat com en percentatge de costa afectada. Fins i tot mantenint la configuració costanera actual, serà necessari plantejar mesures d’actuació addicionals per a un percentatge important de platges que, d’altra manera, no compliran les funcions de protecció i d’ús turístic
L’impacte als ports de Catalunya s’ha avaluat en termes d’ultrapassament de les esculleres exteriors i s’observa un augment significatiu dels cabals d’ultrapassament, i un augment, també, del nombre de ports vulnerables, en els quals l’operativitat pot quedar afectada.
Les mesures per adaptar-se i atenuar aquests impactes hauran de ser d’impacte limitat i com a solucions basades en la natura, flexibles, de duració més gran que les actuals reposicions de sorra i adaptables.
A la part final de la sessió es va debatre entre els ens locals sobre les conclusions presentades i possibles línies d’intercanvi d’informació i treball a seguir per la Comissió.
L’edició i la difusió del TICCC ha estat possible gràcies a la col·laboració de: 
