$community_name

03/02/2023 09:10 h.

Justícia climàtica

El passat mes de desembre va cloure el cicle de seminari d'accions locals per l'adaptació al canvi climàtic 2022 organitzat per la Xarxa, la Diputació de Barcelona i l'AMB. La sessió va estar dedicada a la Justícia climàtica i social.

Durant la primera jornada del Seminari s’han compartit estudis, metodologies i projectes que inclouen la perspectiva de la justícia social en les polítiques i actuacions d’adaptació al canvi climàtic. S’ha comptat amb la participació de Mar Satorras i Elena Domene, de l’Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), les qui han compartit eines per ajudar als municipis a dissenyar polítiques d’adaptació incorporant la vessant de justícia i tenint en compte les vulnerabilitats socials i econòmiques.

També hi ha participat la Susana Toboso Chavero,  investigadora post doctoral a l’ICTA-UAB, qui ha compartit els estudis realitzats en habitatges industrials de dues localitats del Vallès, en els quals s’hi han realitzat mesures d’adaptació orientades a l’autosuficiència d’aigua, d’energia i d’aliments, i com s’ha implicat al veïnat a través de les diferents accions.

Seguidament, aportant una mirada reflexiva i crítica, s’ha comptat amb la participació de la Filka Sekulova, investigadora post doctoral a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i membre del Laboratori de Justícia Ambiental Urbana de l’ICTA-UAB, qui ha compartit les principals conclusions d’un estudi realitzat amb altres investigadores que assenyalen deu eixos a l’entorn de la sostenibilitat que, de retruc, poden ser causants de processos d’exclusió social i econòmica.

Finalment, el Rubèn Suriñach, membre de l’equip de la Xarxa d'Economia Solidària, ha presentat la iniciativa ‘Futurs imPOSSIBLES’ una eina d’anàlisi per identificar d’escenaris de futur davant la crisi eco-social.

 

La segona jornada del Seminari ha posat en focus en com des de l’àmbit de la cooperació al desenvolupament i de l’educació per la ciutadania global (ECG) es pot contribuir a la justícia social i climàtica, promovent accions per aconseguir una ciutadania crítica, compromesa i corresponsable.

Han intervingut en la sessió la Lali Carrillo, cap de la Secció de Suport Municipal i Estratègies de l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament de la Diputació de Barcelona, qui ha explicat com es dona suport programes que impulsen els ajuntaments, l’Anna Aubert, tècnica de participació ciutadana de l’Ajuntament de Cardedeu, qui ha compartit iniciatives que s’impulsen des del municipi en clau de justícia social i climàtica i, finalment, la Carolina Pasqual, tècnica de projectes de l’Assemblea de Cooperació per la Pau (ACPP Catalunya), que ha presentat el projecte educatiu ‘Escoles for Future’ que s’emmarca en la crisi climàtica.

 

Consulta la documentació i recupera les ponències aquí.

 Relat del seminari i decàleg "Justícia climàtica i social"  a partir pàgina 95

 

Com podem afavorir la justícia social i climàtica?

1. Integrar la perspectiva social, econòmica i ambiental tant en el procés de planificació de l’adaptació com en el seguiment, l’avaluació i l’aprenentatge de les actuacions.
2. Garantir un accés equitatiu als beneficis de les actuacions d’adaptació i reduir la vulnerabilitat dels riscos climàtics, també en relació a l’accés a salut i al benestar de la població.
3. Utilitzar bases de dades municipals ja existents, creuar-les i comparar-les amb altres dades obertes i de qualitat per tal de d’identificar segments de població que puguin ser vulnerables. Per exemple fent servir indicadors censals.
4. Treballar per disposar de dades d’escala local i poder prendre decisions a partir d’una resolució espacial útil del territori i la població. Les entrevistes qualitatives i quantitatives a determinats segments de població són una eina vàlida per guiar la presa de decisions.
5. Teixir col·laboracions entre el sector públic, l’àmbit de la recerca i les entitats del teixit social i de l’Economia Social i Solidària per a millorar l’anàlisi, informar i crear polítiques justes de canvi climàtic que incloguin la vessant ambiental i el factor social.
6. Incloure i reforçar l’empoderament de la ciutadania en la presa de decisions que afectin a les seves comunitats a través de processos participatius que no siguin limitants. Proposar estratègies i solucions a través de la participació de la ciutadania
7. Identificar les desigualtats materials, culturals i demogràfiques de la població per evitar que puguin incrementar-se com a conseqüència d’una mesura d’adaptació. Tenir en compte fenòmens com ara els processos de gentrificació verda o l’exclusió ètnica o social a l’hora d’implementar una actuació.
8. Vetllar perquè la proliferació d’espais verds urbans es porti a terme sota coalicions polítiques, socials i estructurals que evitin l’especulació del sòl i el creixement econòmic de les ciutat.
9. Complementar les polítiques d’adaptació amb actuacions des de l’àmbit de la cooperació al desenvolupament i l’educació per la ciutadania global, per reforçar l’apoderament de les persones a favor de la transformació ecològica.