$community_name

Efectes de la COVID-19 en els serveis públics locals

 

Objectius i estructura

L’estudi que es presenta a continuació pretén determinar els efectes que la irrupció de la COVID-19 va tenir en els serveis locals analitzats en els Cercles de Comparació Intermunicipal. Per fer-ho, es quantificaran les variacions experimentades l’any 2020 i el 2021 pels indicadors dels diferents serveis respecte al període anterior a la pandèmia (2017-2019). A més, l’ampli abast que tenen els Cercles - amb 183 ens locals participants, recullen dades de 22 serveis municipals que representen prop del 65,0 % dels pressupostos municipals de despesa corrent i pertanyen a una pluralitat d’àmbits, com el territori, l’educació, la cultura, les polítiques socials o el comerç-, permetrà analitzar quines van ser les activitats més afectades per les restriccions establertes des de la declaració de l’Estat d’alarma. Alhora, es podrà respondre a la qüestió de quins aspectes de cada servei (activitat, resultats, recursos econòmics) s’han vist més alterats respecte dels darrers anys, i també a com els ens locals de la província han adaptat la prestació dels serveis als canals no presencials. A més, la informació de 2021 permetrà valorar fins a quin punt aquest any els serveis van començar a recuperar la situació anterior a la pandèmia i quins dels canvis observats en un primer moment (tant en els recursos com en l’organització i els resultats) es van consolidar en un context de normalització progressiva.

Pel que fa a l’estructura del document, en primer lloc es descriurà l’evolució dels indicadors seleccionats per a l’estudi segons la tipologia de serveis, amb l’objectiu d’identificar fins a quin punt els impactes de la COVID-19 varien en funció de l’àmbit sectorial i les condicions d’obertura. A continuació, s’analitzaran un conjunt d’indicadors comuns a tots els Cercles, relacionats amb l’organització i els recursos humans i econòmics necessaris per prestar els serveis. Seguidament, es farà un focus en la incorporació dels canals virtuals com a mecanismes per relacionar-se amb els usuaris i realitzar les activitats pròpies dels diferents àmbits arran de la pandèmia. I, finalment, s’abordarà l’afectació de la COVID-19 de manera detallada en els diferents àmbits analitzats en els Cercles de comparació intermunicipal, a partir d’una bateria ampliada d’indicadors de cada servei.

Metodologia

L’objecte d’anàlisi: els indicadors dels CCI

S’estimarà l’afectació de la COVID-19 a partir d’una selecció d’indicadors dels Cercles de comparació intermunicipal, amb les característiques següents:

• • Conté indicadors de tots els serveis analitzats en els Cercles, per donar una visió exhaustiva dels efectes en l’activitat dels ens locals.
  • Comprèn informació d’un conjunt de dimensions rellevants, les mateixes per a tots els Cercles, amb l’objectiu de definir una bateria d’indicadors comparables en els diferents serveis. Les dimensions emprades són:
    • Activitat i resultats
    • Despesa i finançament
    • Eficiència

    Els indicadors seleccionats cobreixen aquestes tres dimensions en el seu conjunt, no necessàriament per a cadascun dels Cercles per no incrementar excessivament el nombre de dades a analitzar.

• • Incorpora un nombre reduït d’indicadors amb relació al volum total de dades que es recullen en cada cercle, amb l’objectiu de facilitar l’anàlisi de les tendències experimentades a nivell global, més enllà dels elements específics de cada servei_[2]
  • Inclou indicadors que són essencials per caracteritzar l’estat i evolució dels serveis i/o perquè es té la hipòtesi que han experimentat variacions a causa de la pandèmia.

Tipus de disseny d’investigació i càlcul de la incidència

S’emprarà un disseny abans-després (reflexiu) per determinar l’afectació de la COVID-19 en els serveis locals analitzats. L’aplicació d’aquest mètode requereix disposar d’informació relativa a l’objecte d’estudi (els serveis locals analitzats en els CCI), tant abans com després del fenomen del qual es volen calcular els efectes (la COVID-19).

S’opta per un disseny reflexiu, malgrat les limitacions a la robustesa d’aquests mètodes (parteixen de l’assumpció que entre els dos moments d’anàlisi no varia res més que el fenomen estudiat), perquè:

• • No hi ha grup de comparació possible: tots els municipis de l’àmbit territorial dels Cercles han tingut incidència de la COVID-19 i, alhora, la majoria de les mesures establertes pels poders públics, especialment a la primera onada de la pandèmia, van ser homogènies i d’abast generalitzat (no variaven en funció de la situació epidemiològica del municipi). Per aquest motiu, no és possible definir un grup de municipis similars als estudiats en tot excepte en el fet que no hagin experimentat els efectes de la COVID-19.
  • Els efectes del fenomen analitzat (COVID-19) són immediats, fet pel qual és improbable que hi hagi factors externs que també hagin incidit en els valors dels indicadors i desvirtuïn el càlcul de la incidència.

Amb l’objectiu de reforçar la validesa interna del disseny d’investigació (principal debilitat associada als dissenys reflexius), les dades posteriors a la pandèmia (de 2020 i 2021) es compararan amb la mitjana del període 2017-2019, per evitar l’efecte d’esdeveniments puntuals que no són representatius de la situació del servei.

Exemple de càlcul de la incidència en un indicador:

 

 

 

«Es calcula el % de variació, no la diferència, per facilitar la comparació dels resultats entre indicadors que estan expressats en diverses unitats de mesura i/o compten amb rangs de valors diferents.

«Es prenen com a referència tres anys per:

• disposar d’una mitjana prou estable per compensar variacions per factors puntuals, però que no correspongui a una període massa llarg, que recolliria l’evolució del servei a mitjà termini més enllà d’un factor puntual.
• no excloure de la selecció indicadors creats en els darrers anys.
• no excloure valors de municipis incorporats recentment.

« S’utilitzen dos escenaris de referència post-pandèmia (2020 i 2021) per analitzar l’estat dels indicadors en aquests dos moments:

• El percentatge de variació de 2020 respecte al període 2017-2019 vol recollir els efectes més immediats de l’esclat de la COVID en els serveis públics locals.
• El percentatge de variació de 2021 respecte al període 2017-2019 reflecteix fins a quin punt el segon any de pandèmia els indicadors havien recuperat valors similars als d’abans de la crisi sanitària.

Resum dels resultats

Anàlisi per tipologia de serveis

Indicadors que van experimentat més/menys variació el 2020 segons l’àmbit sectorial dels serveis (en percentatge)

 

 

Indicadors que van experimentat més/menys variació el 2021 segons l’àmbit sectorial dels serveis (en percentatge)

• Els àmbits de Territori i sostenibilitat i Convivència i seguretat són els més estables respecte de l’etapa pre-COVID (mitjana 2017-2019). En ambdós casos, no hi ha cap indicador (ni el 2020 ni el 2021) que oscil·li més d’un 50,0 % (a l’alça o a la baixa), i aproximadament la meitat ho fan menys del 10,0 %.
• L’àmbit de la Cultura és el que concentrava més indicadors amb disminucions contundents (superiors al -50,0 %) en el primer any de la pandèmia, tant en Biblioteques com en Espais escènics i Museus locals. Amb tot, l’aixecament de les limitacions més dures va possibilitar que el 2021 ja no hi hagués cap percentatge de variació superior al 50 %. En canvi, el 2021, en Comerç, salut pública i consum i, concretament, el cercle de Fires locals és on trobem variacions més pronunciades respecte de l’etapa pre-COVID; així com en l’àmbit de Serveis a les persones.

 

Anàlisi d’indicadors transversals als diferents CCI

Variació dels indicadors comuns entre serveis (%) 2021

• Les hores de baixa del personal va ser l’indicador comú entre Cercles amb més variació respecte a la situació prèvia a la pandèmia. Els del pes de les dones i el finançament de l’ajuntament, els més estables.
• D’altra banda, quant a la dimensió econòmica, mentre que el 2020 no s’observava una pauta clara, el 2021 els serveis que incrementaven la despesa per habitant ja eren una clara majoria. El cercle amb un increment més destacat va ser Serveis socials.
• Arran de la pandèmia, s’han introduït 18 nous indicadors adreçats a mesurar l’adaptació dels serveis locals als canals telemàtics, en cercles dels àmbits de la Cultura, els Serveis a les persones i el Comerç, la salut pública i el consum; sectors en què el contacte personal era un aspecte clau de l’activitat i que, per tant, han hagut de reorientar part de la seva activitat per fer front a les restriccions.

L’adaptació dels serveis locals als canals no presencials durant la pandèmia

• Arran de la pandèmia, s’han introduït 18 nous indicadors adreçats a mesurar l’adaptació dels serveis locals als canals telemàtics, en cercles dels àmbits de la Cultura, els Serveis a les persones i el Comerç, la salut pública i el consum; sectors en què el contacte personal era un aspecte clau de l’activitat i que, per tant, han hagut de reorientar part de la seva activitat per fer front a les restriccions.
• A tall d’exemple, l’any 2020 el 10 % de les funcions dels espais escènics municipals van ser de caràcter no presencial, i cadascuna d’elles va tenir una mitjana de 453 visualitzacions, més del doble dels assistents a les funcions presencials. En ambdós casos, hi ha una elevada variabilitat entre municipis.
• En una línia similar, prop del 20 % de les activitats realitzades als museus locals es van dur a terme per canals no presencials, i van tenir un volum de visualitzacions quatre vegades més alt que els assistents a les activitats presencials, a causa de la capacitat gairebé il·limitada dels mitjans digitals, així com de les restriccions d’aforament i les reticències a assistir a actes presencials amb concentració de persones; causes que també es trobarien darrere dels resultats observats en el cas dels espais escènics.

Anàlisi detallada per serveis

En aquest apartat es presenten 21 fitxes corresponents als diferents Cercles de Comparació Intermunicipal, en què s’analitza amb més detall l’evolució experimentada per cadascun dels serveis, a partir d’una bateria d’indicadors ampliada i dels comentaris/reflexions que apunten els ens locals en els qüestionaris de recollida de dades.

Per facilitar la lectura d’aquest apartat, les fitxes es presenten ordenades segons l’àmbit sectorial dels serveis, d’acord amb la classificació presentada a l’apartat 4.1.:

Taula 8: Classificació dels serveis analitzats en els Cercles segons l’àmbit sectorial

• A tall d’exemple, s’observa una davallada notable en els principals indicadors d’ús i activitats de les biblioteques; especialment pronunciada en les visites presencials i els préstecs per habitant, així com les sessions d’activitats de dinamització cultural per cada 10.000 habitants. Aquests descensos contrasten amb l’estabilitat de la despesa per habitant. El 2021 els préstecs per habitant van recuperar els valors anteriors a la COVID-19 i la despesa per habitant també va repuntar, a diferència de les visites presencials.
• D’altra banda, es produeix un descens important en l’oferta i el volum d’assistents als espais escènics municipals en proporcions similars, fet que es tradueix en un percentatge estable d’assistents sobre l’aforament. El 2021, l’increment de l’oferta en major mesura que els assistents va fer que el percentatge d’assistents sobre l’aforament disminuís. La despesa per habitant va experimentar un retrocés el 2020, però l’any següent va tornar a situar-se en nivells similars a abans de la pandèmia, i en la banda dels ingressos disminueix el percentatge de cobertura del taquillatge sobre el caixet total per funció a causa de les restriccions d’aforament, així com el pes de les aportacions procedents de taxes, preus públics i patrocini en relació amb la despesa corrent. L’any 2021, la moderació del caixet no va ser suficient per incrementar el percentatge de cobertura, ja que el taquillatge per funció va seguir disminuint, i el pes de taxes, preus públics i patrocini va mostrar una tímida recuperació.