$community_name

Des de la Xarxa de Biblioteques Municipals es continua treballant per construir un sistema de mediació cultural al voltant de la ficció digital a les biblioteques. Aquesta nova iniciativa, ficció en JOC és la continuació del Laboratori de ficció digital infantil i juvenil on els professionals de quinze biblioteques de la XBM sota la direcció de  l’investigador en literatura i ficció digital infantil i juvenil, Lucas Ramada, van constituir una comunitat de bibliotecaris per debatre com incorporar la ficció digital a les biblioteques.

Aquesta tardor, vint biblioteques participaran amb noves activitats formatives que es realitzaran en el context d’una nova comunitat d’aprenentatge un altre cop sota la direcció i dinamització de Lucas Ramada.  

Els objectius d’aquest projecte són:  

• Facilitar coneixements, habilitats, experiències als professionals de les biblioteques amb l’objectiu d’ajudar-los a desenvolupar la seva autonomia per dissenyar una programació estable entorn de la ficció digital al seu centre.
• Generalitzar el coneixement i procés viscut al Laboratori de ficció digital, capacitant nous bibliotecaris de la XBM com a mediadors culturals al voltant de la ficció digital.
• Dissenyar noves propostes de dinamització específiques en l’àmbit de biblioteca pública que serveixin com espai de contacte cultural amb el món del videojoc.
• Ajudar les biblioteques a construir una programació estable al voltant de la ficció digital.
• Constituir un grup de bibliotecaris que comparteixen el propòsit comú de continuar creant recursos que puguin ser emprats per a generalitzar el marc de referència establert i contribuir també a implementar un sistema de formació horitzontal entre els professionals de la XBM.

A partir de l’1 de novembre tindrà lloc la Quinzena CulturaMENT, una experiència pilot que programa una setantena d’activitats culturals adreçades exclusivament a persones grans amb malalties mentals i els seus familiars i cuidadors.

Aquesta experiència pilot impulsada per la Diputació de Barcelona es realitza juntament amb dotze municipis de la província amb voluntat d’estendre-la properament a la resta del territori. Moltes d’aquestes activitats es desenvoluparan a les biblioteques d’aquests municipis.

El diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles Garcia Cañizares, va presentar el passat 20 d’octubre a l’Institut del Teatre el projecte transformador CulturaMENT, La cultura i les arts al servei de la salut mental de les persones grans,  juntament amb els alcaldes i representants dels 12 municipis que hi participen en el projecte. En aquesta primera edició participen els municipis de Berga, Castellterçol, Igualada, Llinars del Vallès, Manresa, Montcada i Reixac, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Tordera, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.  

CulturaMENT té per objectiu donar eines als ajuntaments perquè desenvolupin les seves propostes culturals i les integrin en l’oferta d’activitats del municipi adreçades a malalts, familiars i cuidadors.

El programa és un dels 21 Projectes Transformadors elaborats per la Diputació de Barcelona amb la intenció de contribuir a la represa i dinamització econòmica, social i cultural a tot el territori de la província; i en aquest projecte concret, oferir propostes transformadores que prevegin actuacions culturals locals que fomentin el benestar de les persones grans que pateixen malalties mentals, com ara l’Alzheimer.

En un context de pandèmia epidemiològica, ha quedat palès com la cultura, amb els seus beneficis, ha ajudat i està ajudant a tota la ciutadania a gaudir d’una bona salut mental i a superar les situacions de crisi. Aquest projecte es basa en la cultura com a eina transformadora i en els beneficis de l’art comunitari i promou l’apoderament de les persones amb malalties mentals i les seves famílies i cuidadors. A més, gràcies al treball des del món local, aquest projecte pretén contribuir a la dinamització del sector cultural i els seus agents al territori.

Durant la primera quinzena de novembre les biblioteques municipals programaran:

• Biblioteca Municipal de Llinars del Vallès: Taller d’ArtTeràpia a càrrec de l’Institut d’Arteràpia Interdisciplinària de Barcelona
• Biblioteca del Casino de Manresa: Inauguració de l’exposició del taller fotogràfic “Tu, jo i l’objecte” (23 de novembre)
• Biblioteca Elisenda de Montcada de Montcada i Reixac: Tallers de motivació i estimulació narrativa, patrimoni, arts plàstiques i cor (10, 17 i 24 de novembre)
• Biblioteques de Santa Coloma de Gramenet: Préstec interbibliotecari a domicili
• Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès: Sessió lúdica de lectures i audiovisuals per a persones amb Alzheimer, a càrrec d’Àngels Cererols i Montse Bueno (9 de novembre)
• Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès: Sessió de conta-contes “L’Àvia que perdia les paraules”, a càrrec de Pere Martí
• Biblioteques de Vilanova i la Geltrú: Taller còmic col·lectiu participatiu, a càrrec d’Albel Carrasco i  Francesc de Diego
• Biblioteques de Vilanova i la Geltrú: Tertúlia literària sobre el llibre El que em queda de tu a càrrec de Pepa Aguar
• Biblioteques de Vilanova i la Geltrú: Taller de suport presencial
• Biblioteques de Vilanova i la Geltrú: Sessions de lectura en veu alta de textos adaptats

Més informació:

• CulturaMENT

Un any més, les biblioteques de la Diputació de Barcelona no han faltat a la seva cita a la Setmana del Llibre en Català per buscar i adquirir fons bibliogràfic en aquest gran aparador de la lectura en català. El 13 de setembre, representants de les biblioteques públiques es van desplaçar fins al Moll de la Fusta de Barcelona per gaudir d’aquesta 39a edició amb 226 expositors, entre llibreries, editorials i entitats, i d’un programa que inclou 256 activitats que s’allargarà fins aquest diumenge 19 de setembre.

Enguany 114 biblioteques públiques de tot Catalunya han estat beneficiàries d'una aportació econòmica per part de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i empreses col·laboradores per tal que aquests equipaments ampliïn el seu fons adquirint llibres a les casetes de les diferents editorials i llibreries presents a l’esdeveniment.

La capacitat total de compra de les biblioteques públiques en aquesta nova edició de la Setmana serà de més de 50.000€. Aquest pressupost permet adquirir les darreres novetats que s’exposen aquests dies.

Els professionals de les biblioteques públiques van poder gaudir del “taller de lectura en veu alta” amb David Anguera. Una iniciativa de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona que té l’objectiu de dinamitzar la lectura dins de la comunitat. El dia de les biblioteques a la Setmana va comptar també amb l’assistència del diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles Garcia Cañizares que va remarcar el paper que juga la Xarxa de Biblioteques Municipals a l’hora d’enfortir el vincle entre el que passa a La Setmana amb el territori. En aquest sentit, les biblioteques i bibliobusos de la XBM, han preparat aquests dies diferents aparadors amb una mostra de les novetats, llibres de fons i col·leccions que cada segell ha portat a la gran festa del llibre en català.

A part de la compra de llibres, la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació dinamitzarà la Setmana amb un munt d’activitats tant per al públic infantil i familiar com per al públic adult, amb l’objectiu de difondre la riquesa i vitalitat del llibre en català. Es poden consultar totes les activitats programades en aquest enllaç.

Cal recordar que a l’estand de la Llibreria de la corporació, que disposa dins de la Setmana, es poden adquirir les darreres novetats editades per la Diputació de Barcelona. El mòdul de la Llibreria de la Diputació ofereix més d’un centenar de títols a l’esdeveniment literari més important del país, a més de la presentació de tres llibres editats aquest 2021.

L'estand és també des d'on es lliurarà l'obsequi d'una bossa de la campanya “Cultura en moviment” a tots aquells visitants que es descarreguin la nova aplicació BibliotequesXBM i la mostrin al personal de la caseta. L’horari de l’estand de la Llibreria és de dilluns 13 a divendres 17, de 16.30h a 21.00h, dissabte 18, de 10.30h a 21.00h, i diumenge 19, de 10.30h a 14.00h.

La Setmana s’ha adaptat a la situació actual en relació a la COVID-19, i està instal·lada, com ja es va fer l’any passat, per complir amb tots els protocols sanitaris i de seguretat, al Moll de la Fusta de Barcelona.

La 39a edició de la Setmana del Llibre en Català se celebra des del passat dia 9 i fins al 19 de setembre al Moll de la Fusta. Consolidada ja com un dels esdeveniments sectorials més importants del país (per projecció, volum de negoci, participants, assistents, difusió, etc.), la Setmana ofereix en un sol espai l’oferta de llibres i de publicacions en català més gran a l’abast de tothom.

El 13 de juliol es posa en marxa el projecte Llegim el riu, una iniciativa de ciència ciutadana (recerca participativa) a l’entorn del riu Llobregat i dels seus afluents principals, Anoia i Cardener, per afavorir-ne el coneixement i la col·laboració de la ciutadania en la seva protecció.

Llegim el riu, impulsat i coordinat per la Gerència de Serveis de Biblioteques i la Gerència de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i que complementa el ja existent RiuNet, arrenca amb la participació de 15 municipis de l’àrea d’influència del riu Llobregat. El projecte s’inicia el 13 de juliol amb una sessió formativa en línia dels tàndems locals d’aquestes 15 localitats (formats per una persona tècnica de medi ambient i una altra de biblioteques). Aquestes parelles seran les que organitzaran els grups locals de voluntariat que participaran en les sortides de camp, previstes entre els mesos d’octubre i novembre. Durant el primer trimestre del 2022, previsiblement, es presentaran els resultats obtinguts i es faran propostes d’acció per ser incorporades en les polítiques públiques de gestió i conservació del patrimoni fluvial d’aquests entorns. El procés científic estarà tutelat i dirigit pel Grup de Recerca (FEHMlab) del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona.

Projecte transversal

Durant la presentació del projecte el passat 8 de juny, en què van participar en línia una seixantena de personal tècnic municipal de biblioteques i de medi ambient, la gerent de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Inma Pruna, va assenyalar el caràcter compartit de la iniciativa. Inma Pruna va recordar la Declaració d’emergència climàtica, aprovada pel ple de la Corporació al setembre de 2019, que subratllava la necessitat “d’impulsar iniciatives que considerin la preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals de forma transversal.” Inma Pruna va destacar que Llegim el riu “és una oportunitat d’arribar a la ciutadania a través d’aquests equipaments, com són les biblioteques, ben arrelats als nostres pobles i ciutats, i alhora una experiència de transversalitat interna en la mateixa Corporació però també en els ajuntaments.”

Per la seva banda, la gerent de Serveis de Biblioteques, Marta Cano, va assenyalar que “les biblioteques públiques són equipaments de proximitat compromeses amb el seu entorn i en aquest sentit ja fa anys que estem treballant en un model de biblioteca entès com un espai de descoberta, d’aprenentatge, un espai per a la ciutadania per compartir i per fomentar el pensament crític i la difusió del coneixement i la reflexió”. En aquest sentit va afegir: “Nosaltres apostem per aquest projecte perquè en aquests moments la defensa i el desenvolupament d’un entorn respectuós amb el medi ambient és un projecte cultural, educatiu i social compartit.”

Llegim el riu neix del plantejament de dues realitats: d’una banda, els sistemes aquàtics continentals són espais de gran valor ecològic i social que cal preservar; i de l’altra, els projectes de ciència ciutadana són una oportunitat per conscienciar activament la ciutadania. Així, doncs, la iniciativa vol complementar el projecte existent RiuNet impulsant espais d’innovació social creats a les biblioteques mitjançant comunitats de persones usuàries que treballen el mateix repte social vinculat a l’estat hidrològic i ecològic d’un riu. Llegim el riu és un projecte de recerca de ciència ciutadana centrat en el coneixement de la qualitat de l’aigua de diferents municipis de l’àrea d’influència del riu Llobregat i els seus afluents que ha de permetre la generació de noves dades, la recerca i la interpretació de la informació. Amb els resultats d’aquest procés científic ciutadà, es cocrearan amb la ciutadania recomanacions de polítiques públiques de gestió i conservació del patrimoni fluvial.  

El projecte és una oportunitat d’arribar a la ciutadania i alhora una experiència de transversalitat que ajudarà a preservar el nostre entorn natural per poder-lo gaudir més i millorar la qualitat dels nostres rius.

En aquesta iniciativa, també hi col·labora l’Associació Habitats, una entitat ambiental que impulsa el Projecte Rius, per tal de coordinar totes les propostes que actualment hi ha al territori.

Les biblioteques participants són:

• Biblioteca Josep Roca i Bros (Abrera)
• Biblioteca Pere Casaldàliga (Balsareny)
• Biblioteca (Gironella)
• Biblioteca Central (Igualada)
• Biblioteca Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat)
• Biblioteca del Casino (Manresa)
• Biblioteca (Martorell)
• Biblioteca Sant Valentí (Navarcles)
• Biblioteca (Pallejà)
• Biblioteca Valentí Almirall (El Papiol)
• Biblioteca Guillem de Berguedà (Puig Reig)
• Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat)
• Biblioteca Salvador Vives Casajuana (Sant Vicenç de Castellet)
• Biblioteca Pilarín Bayés (Santa Coloma de Cervelló)
• Biblioteca de Vilanova del Camí (Vilanova del Camí)

La Biblioteca Maria Àngels Torrents a Sant Pere de Riudebitlles, que forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, s’ha traslladat al Palau dels marquesos de Llió del municipi i aquesta setmana ja ha començat a donar servei.

La biblioteca quadruplica la seva superfície ubicada en un casal gòtic del segle XIV, situat al nucli històric de la població.

El passat 29 de juny va tenir lloc l’acte d’inauguració amb la participació del president delegat de l'Àrea de Cultura, Joan Carles Cañizares, que va reivindicar les biblioteques com "espais de cultura per la llibertat" i va destacar que "en aquests temps de pandèmia la cultura s’ha refermat com a bé de primera necessitat".

El projecte de restauració es va fer el 2015 per encàrrec de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona amb la intenció de recuperar l’equipament, amb un ús cultural no definit. L’any 2017, amb una fase de l’obra ja construïda, s’acorda el trasllat de la biblioteca a aquest equipament i s’adapta la distribució per poder acollir-la.

Els espais de la biblioteca es distribueixen per l’edifici existent, aprofitant la seva morfologia. L’accés es fa a través d’un vestíbul en planta baixa on s’hi poden fer exposicions, xerrades i altres activitats de petit format.

El vestíbul forma un balcó sobre el doble espai del semisoterrani, el qual es podrà utilitzar com a sala polivalent. El vestíbul i la sala podran funcionar independentment de les àrees de consulta de la  biblioteca, que es desenvolupen a les plantes primera i segona del casal.

A la planta primera es troba l’àrea d’adults amb un taulell d’atenció a l’ala més noble de l’edifici, donant façana al carrer Major. A la mateixa planta, però a l’ala posterior, connectada per una volta que passa per sobre del carrer de Baix, hi ha una zona informal de música i una sala de consulta, d’estudi o de formació. L’àrea infantil se situa a la planta segona, amb un racó espacialment separat per als petits lectors. El treball intern i els serveis higiènics també es troben a la planta segona.

La proposta presentada per l’estudi COLL-LECLERC, arquitectes, SLP, sota el lema Aplec Olesa, ha resultat guanyadora del concurs amb intervenció de jurat per a la selecció d’una proposta amb caràcter d’avantprojecte per a l’ampliació de la Biblioteca Santa Oliva d’Olesa de Montserrat, convocat pel Servei d'Equipaments i Espai Públic de la Diputació de Barcelona.

D’acord amb l’acta del jurat, es tracta d’una molt bona proposta que resol l’ampliació de la biblioteca actual, només creixent en planta baixa, sota una gran coberta verda, de manera que l’edifici s’integra perfectament amb l’entorn més proper.

També resol correctament la relació amb la resta d’usos existents a l’equipament i compleix tot el programa funcional de la biblioteca. Permet distribuir el total del fons general en una sola planta, on tots els espais tenen llum natural i gaudeixen de vistes a l’espai públic que l’envolta.

Totes les estratègies passives i actives que la proposta planteja permetran assolir un edifici de consum energètic quasi nul (nzeb). La nova gran coberta verda no només potenciarà l’eficiència energètica de l’equipament sinó que aportarà vegetació i biodiversitat a l’entorn, ajudarà a disminuir l’efecte d’illa de calor i millorarà la qualitat de l’aire. 

El diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles Garcia Cañizares, i l’alcalde de Sant Climent de Llobregat, Isidre Sierra, van inaugurar el 22 de maig la nova biblioteca Ca l’Altisent del municipi. Ubicat en una antiga construcció de principis del S. XX, l’equipament formarà part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona.

Durant l’acte d’inauguració, el diputat de Cultura, Joan Carles Garcia Cañizares, va afirmar que «les biblioteques són equipaments oberts a tothom i aquest equipament neix de la voluntat municipal i de la suma del conjunt de les institucions». A més, va afegir que amb la biblioteca Ca l’Altisent «recuperem patrimoni, amb l’afegit que va ser la casa d’un músic; recuperem un dels espais important per la vila i que aquest s’incorpori a  la xarxa de biblioteques de la Diputació. Hi tindrem mes de 6.000 documents i tot el catàleg de totes les biblioteques de Catalunya».

Finalment, el diputat va assegurar, que «en situacions de crisi, estirem de la cultura perquè ens ajuda a superar-les. La cultura és un bé de primera necessitat i prova és que durant la pandèmia ha augmentat un 300% la demanda a les biblioteques».

Per celebrar l’inici de l’activitat de la biblioteca es van organitzar jornades de portes obertes i a partir de dilluns 24 de maig l’equipament va obrir les seves portes en l’horari habitual.

La Biblioteca

La nova biblioteca de Sant Climent està situada en una antiga construcció de principis del segle XX originàriament destinada a casa d’estiueig de la família Altisent. La intervenció ha conservat el volum principal de l’edifici, ampliant la planta baixa per poder encabir el nou equipament municipal. 

La planta baixa i el primer pis es destinen a ús bibliotecari. La planta baixa acull tot el fons documental, els diferents espais de lectura i estudi, per adults i infants. A la primera planta s’habilita un espai polivalent, amb possibilitat d’accés en horaris flexibles diferents dels horaris d’obertura de la resta de la biblioteca. La superfície útil total de l’equipament és de 535.6 m2 distribuïts en aquestes dues plantes.

Cireres i banderes

Entre les principals característiques de la biblioteca climentona es troben els diferents fons monogràfics que posa a disposició de la població. Es podran consultar així documents relacionats amb el municipi, també un fons centrat en el conreu de la cirera –molt arrelat al municipi-i, a més, un fons especial divulgatiu sobre vexil·lologia ―la disciplina que tracta de les banderes, dels estendards i dels gallardets―, gràcies a l’acord assolit entre l’Ajuntament i l’Associació Catalana de Vexil·lologia.

Un nou equipament en un edifici històric

Ca l’Altisent era la finca d’estiueig de la família Altisent, residents a Barcelona. Va ser construïda entre 1925 i 1930 pel matrimoni format per Joan Altisent i Carme Balmas, dues personalitats amb una intensa activitat artística en el camp de la música i la pintura respectivament. A Ca l’Altisent hi passaven llargues temporades i van arribar a establir forts lligams amb la vil·la. L’any 2014 la casa passa a titularitat municipal després de la cessió de la família hereua com a contrapartida pel desenvolupament urbanístic en terrenys de la seva propietat. Durant els anys de la Guerra Civil la família es refugia a la seva casa d’estiueig de Sant Climent, i intensifiquen la seva vida social i cultural a la vila, establint forts lligams amb el poble que perduraria ja tota la seva vida. L’any 1958 són nomenats fills adoptius del poble.

Amb aquesta obertura, la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació compta ja amb 228 biblioteques i 10 bibliobusos a la província de Barcelona, un fons de més de 10 milions de documents i de 2,7 milions d’usuaris amb carnet.

Ja són un centenar de biblioteques de la Xarxa que disposen del servei d’autopréstec, una eina que modernitza i agilitza el servei de préstec ja que són els usuaris els que poden fer la gestió a través de les màquines d’autopréstec. Les darreres incorporacions de l’anomenada tecnologia RFID (sigla en anglès d’identificació per radiofreqüència) són la Biblioteca de Sant Climent de Llobregat i les biblioteques de Cornellà i Gavà.

El servei d'autopréstec permet a l'usuari:

• endur-se documents en préstec i retornar-los
• consultar l'estat del seu compte
• renovar els préstecs
• recollir les seves reserves de documents directament a la prestatgeria de reserves

El servei és possible gràcies a la identificació per radiofreqüència o RFID que és una tecnologia que permet transmetre dades sense fils, a través d'ones de ràdio. Així, els xips i els lectors RFID substitueixen les tecnologies de codis de barres i permeten endur-se o retornar diversos documents al mateix temps en una única operació. Els dispositius, de funcionament senzill, disposen de pantalles tàctils que indiquen els passos que cal seguir en les diferents transaccions que s'hi poden fer. A més, al final de cada procés imprimeixen un rebut amb el resum de les operacions fetes.

El 18 de març va entrar en funcionament el Catàleg Col·lectiu de les Biblioteques Públiques Atena, que unifica el fons de les 227 biblioteques i els 10 bibliobusos de la Xarxa de Biblioteques de Municipals de la Diputació de Barcelona amb els de les biblioteques públiques de Girona, Tarragona i Lleida.

En la presentació, el diputat de Cultura, Joan Carles Garcia Cañizares, va reivindicar el paper de les biblioteques com una eina imprescindible per a la recuperació de la societat després de la pandèmia i va destacar l'augment del 300% del servei de préstec digital durant el confinament.

Garcia Cañizares i la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, van presentar el passat 18 de març el nou catàleg Atena a la nova Biblioteca Municipal de Corró d’Avall, a les Franqueses del Vallès, l'única que es va inaugurar a Catalunya durant el 2020. 

El diputat va posar en valor el paper de la cultura com "l’eina que ens ha d’ajudar a recuperar-nos de la pandèmia" i va destacar que "les biblioteques han donat sempre servei des de primera línia en aquest temps de pandèmia, gràcies a la ingent tasca del seu personal".

El nou catàleg compartit Atena és un projecte impulsat per la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya que agrupa els fons dels catàlegs Aladí i Argus en una interfície comuna, que fa de passarel·la entre els dos catàlegs. Atena agrupa els registres d’una i altra banda, els fusiona i els mostra conjuntament.

D’aquesta manera els usuaris poden consultar, amb una sola cerca, el fons de qualsevol biblioteca o bibliobús del sistema de lectura pública de Catalunya i demanar documents de qualsevol biblioteca perquè els hi portin a la de la seva localitat. El nous sistema facilita l’accés a més de 1.200.000 títols diferents i a més de 15 milions de documents.

 

  La Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) de la Diputació de Barcelona està formada per 227 biblioteques i deu bibliobusos que donen servei al 98% de la població de Barcelona i amb un fons de més de 10 milions de documents. La XBM té més de 2,7 milions d’usuaris amb carnet.

La Diputació de Barcelona publica el nou Catàleg de serveis per al període de 2021-2023 amb tots els recursos econòmics, materials i tècnics que la corporació posa a disposició dels governs locals de la demarcació. En l’àmbit cultural, s'ofereixen fins a disset recursos, cinc dels quals són prestats directament per la Gerència de Serveis de Biblioteques.

Per primera vegada el Catàleg té una visió de mandat (2021-2023), quan fins ara era de periodicitat anual i, per tant, tindrà un caràcter més estable. Això facilitarà una millor planificació de mandat per part dels ajuntaments i també reduirà els costos que fins ara hi havia a l’hora de gestionar un nou Catàleg cada any.

Els recursos en l’àmbit de biblioteques responen a la voluntat de la Gerència d’oferir a tots els ciutadans uns serveis bibliotecaris de qualitat, així com l’accés a tota la ciutadania a la informació, el coneixement i la cultura. Entre els serveis en matèria de biblioteques trobem la digitalització i difusió dels fons locals i patrimonials, la catalogació dels fons especials de les biblioteques públiques, els estudis per a la creació o millora d’equipaments bibliotecaris, el projecte de mobiliari de biblioteques noves o en trasllat i les jornades i seminaris en l’àmbit de la lectura i la biblioteca pública.

Cercador de recursos

El Catàleg de serveis 2021 compta amb un únic cercador web, que permet obtenir catàlegs a mida segons diferents criteris com població, termini de sol·licitud, tipus de recurs o la matèria, com ara Cultura.

Cada recurs conté informació completa dels ens destinataris i dels requisits d’accés, els criteris de valoració i puntuació, els terminis de concessió i condicions d’execució i la justificació.

Relació de recursos per a les biblioteques

• Digitalització i difusió dels fons locals i patrimonials2021: de l’1 de febrer al 30 d’abril de 2021
• La catalogació dels fons especials de les biblioteques públiques: de l’1 de febrer al 30 d’abril de 2021
• Els estudis per a la creació o millora d’equipaments bibliotecaris: de l’1 de febrer al 30 de setembre de 2021
• El projecte de mobiliari de biblioteques noves o en trasllat: de l’1 de febrer al 30 de setembre de 2021
• Les jornades i seminaris en l`àmbit de la lectura i la biblioteca pública: de l’1 de febrer al 4 de març de 2021