Càpsula Salut2030

Salut, justícia i participació

logo ODS 16

La transparència, l’accessibilitat i la participació en la presa de decisions locals millora la qualitat de vida de la població

L’estratègia “salut a totes les polítiques” promou una gestió local interdisciplinària i participativa

La pau, la seguretat, la justícia i la governabilitat efectiva i participativa són condicionants indispensables per a garantir societats saludables.

Perquè una població sigui pròspera i sostenible ha de ser sana. I per això cal, en primera instància, que els entorns de vida siguin segurs i pacífics. La salut i el benestar són l’objectiu essencial per a la vida individual i comunitària i, alhora, una condició indispensable per assolir altres objectius socials.

L’OMS defineix la violència com “l'ús deliberat de la força física o el poder, ja sigui en grau d'amenaça o efectiu, contra un mateix, contra una altra persona, grup o comunitat, que causi o tingui moltes probabilitats de causar lesions, la mort, danys psicològics, trastorns del desenvolupament o privacions”. Aquesta definició engloba la violència interpersonal (la violència infligida per una altra persona o per un grup reduït d'individus, inclosos membres de la família, parella íntima, coneguts o desconeguts), la conducta suïcida i les formes de violència col·lectiva com el conflicte armat.

La violència és un problema de salut pública que afecta milers de milions de persones cada any, a través de morts, lesions i impactes perjudicials sobre els sistemes neurològic, cardiovascular, immunològic i altres. Els comportaments d'alt risc com el sexe insegur, el consum nociu d'alcohol i drogues i el tabaquisme són més freqüents entre les víctimes, i contribueixen a desenvolupar malalties cròniques i a la mortalitat prematura. Les persones maltractades durant la infància tenen més probabilitats de patir violència interpersonal a mesura que creixen i d'intentar suïcidar-se.

Cada dia, desenes de milers de persones al món requereixen algun tipus d'atenció mèdica d'emergència, mèdica legal o d'altres tipus a causa de la violència.

Font: OMS - World Health Organization Violence Prevention Unit: Approach, objectives and activities, 2022-2026 (Traducció i adaptació: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública).

Com altres problemes de salut, la violència no es distribueix de manera uniforme entre els diversos grups de població o entre barris o poblacions, però en les seves diferents formes està present en totes les comunitats i cal treballar per posar fi o reduir-ne significativament els nivells, així com les taxes de mortalitat relacionades, en tots els entorns (fita 16.1).

A Catalunya, segons els resultats de l’Enquesta de Condicions de vida 2020, un 18,2% de la població enquestada (el 17,6% dels homes i el 18,8% de les dones) declara que l’àrea on viu és objecte de delictes, violència o vandalisme, ja sigui a la pròpia llar o a l’àmbit local (encara que no sigui necessàriament l’experiència personal), per tant, que viu en un entorn insegur.

Concretament, a Catalunya, l’any 2020 hi va haver 42 homicidis, 17 defuncions en dones i 25 defuncions en homes. D’aquests 42, 37 (13 dones i 24 homes) van ser als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona, excepte Barcelona ciutat, segons dades del Sistema d’Indicadors de Salut Local de la Diputació de Barcelona.

Font: Evolució de la mortalitat a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Mortalitat

Les estadístiques policials de Catalunya indiquen que el nombre total de fets penals contra les persones (tant els que van acabar amb la mort com les temptatives), i per a totes les tipologies, registrats el 2021 va incrementar respecte al 2020, amb l’aixecament de les restriccions de la pandèmia, tot i mantenir-se una tendència oscil·latòria des del 2016.

Font: Balanç de seguretat i activitat policial 2021. Policia de Catalunya. Mossos d’Esquadra. Generalitat de Catalunya. Departament d’Interior.

Font: Balanç de seguretat i activitat policial 2021. Policia de Catalunya. Mossos d’Esquadra. Generalitat de Catalunya. Departament d’Interior.

El suïcidi és un subtipus de violència personal contra la pròpia persona, amb una taxa de mortalitat més elevada que la dels homicidis.

Segons dades de l’Idescat, a Catalunya, l’any 2020 es van produir 556 morts per suïcidi (142 dones i 414 homes). Un 69,8% d’aquests (un total de 388, 102 dones i 286 homes) es va produir a la província de Barcelona. I d’aquests, 342 (88 dones i 254 homes) als municipis de més 10.000 habitants, excepte Barcelona ciutat (segons dades del Sistema d’Indicadors de Salut Local de la Diputació de Barcelona).

L’any 2020 els suïcidis van ser la primera causa de mort a Catalunya en la població jove (dones de 15 a 34 anys i homes de 15 a 44 anys), per davant dels accidents de trànsit [Anàlisi de la mortalitat a Catalunya 2020]

Amb aquestes xifres, cal prevenir la violència interpersonal en totes les seves formes i en tots els entorns: el maltractament infantil, la violència juvenil, la violència de parella, la violació o agressió sexual, l’abús de persones grans, la violència en entorns com escoles, llocs de treball,... amb especial èmfasi en acabar amb l'abús, l'explotació, el tràfic i tots els tipus de violència contra els infants (fita 16.2).

Les estadístiques policials de Catalunya també posen de relleu un increment encara més acusat dels fets penals ocorreguts contra menors d’edat l’any 2021 respecte l’any anterior.

Font: Balanç de seguretat i activitat policial 2021. Policia de Catalunya. Mossos d’Esquadra. Generalitat de Catalunya. Departament d’Interior.

L'Enquesta de seguretat pública de Catalunya (ESPC) del Departament d’Interior, és un instrument complementari a l’estadística policial, que obté dades de les experiències de victimització i les opinions en matèria de seguretat i policia d’una mostra aleatòria i representativa de la població de 16 anys o més resident a Catalunya. Aquestes enquestes registren també fets no denunciats i permeten recollir dades de caràcter subjectiu sobre els sentiments, les percepcions i les valoracions de la població en matèria de seguretat interior que no apareixen a l'estadística policial. Per aquest motiu poden fluctuar les xifres entre ambdues fonts de dades, però s’observa una tendència a l’alça de les experiències de victimització des del 2017.

Font: Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d’Interior.

L’Informe de resultats del 2021 del Cercle de Comparació Intermunicipal de Policia Local de la Diputació de Barcelona també posa de relleu l’augment de la conflictivitat dels últims anys (des del 2017) en matèria de seguretat, exceptuant l’any 2020, en què es va registrar una davallada, probablement a causa de la menor circulació de persones. Així, l’any 2021, als 72 municipis del CCI es van registrar 53,1 delictes per cada 1000 habitants. L’any 2020 el nombre de delictes es va reduir un 14,2% respecte la mitjana pre-COVID i el 2021 es va recuperar parcialment, tot i que encara un 4,8% per sota dels valors del període 2017-2019.

La grandària del municipi és una variable representativa; els municipis de més de 50.000 habitants sempre han estat els que registren un major nivell de conflictivitat, seguits dels de 20.001 a 50.000 habitants, i els que han presentat menys delictes, amb una diferència clara, han estat els de fins a 20.000 habitants.

Font: Cercle de Comparació Intermunicipal de Policies Locals. Informe de resultats 2021. Diputació de Barcelona. Servei de Programació.

Per la seva banda, segons els resultats del Dibaròmetre - l’enquesta sobre la percepció ciutadana del municipi, els serveis i l’administració dels ajuntaments de la província de Barcelona - per al conjunt de municipis de la província de Barcelona, un 17,7% de la població afirma que la seguretat és el problema més greu del seu municipi i la valoren amb una nota mitjana de 5,6 (dades actualitzades a 28/10/2022).

Concretament per a la població adolescent, L’Enquesta d’hàbits relacionats amb la salut que es realitza des de la Diputació de Barcelona als alumnes de 4t d’ESO de la província, inclou una pregunta específica relativa al fet d’haver patit assetjament sexual alguna vegada (entès com qualsevol conducta verbal o física amb contingut sexual que sigui ofensiva i no desitjada). A partir dels resultats obtinguts en l’enquesta 2015-2016 i en la 2018-2019, es va concloure que gairebé la meitat (44,5%) de les noies de 4t ESO declaraven el 2018-2019 haver patit assetjament, més del doble que al 2015-2016 (18,9%). [Acoso sexual en chicas de 4º de ESO de la provincia de Barcelona: Prevalencia, tendencia y asociaciones. Diputació de Barcelona, 2020].

Els diferents subtipus de violència tenen en comú factors de risc, causes que l'originen i conseqüències que se’n deriven. Per això cal un abordatge des d'una estratègia preventiva i integral.

La violència és un problema important de salut pública prevenible i evitable.

Els alts nivells de violència i inseguretat tenen conseqüències destructives per al desenvolupament d’una societat, afecten el seu creixement econòmic i redunden sovint en greuges entre comunitats que poden estendre's al llarg de generacions. La violència sexual, els delictes, l'explotació i la tortura també son fenòmens generalitzats on existeixen conflictes o no hi ha estat de dret, i en casos així, cal prendre mesures per a protegir als sectors que corren més riscos i garantir la igualtat d’accés a la justícia per a totes les persones (fita 16.3).

El consum d’alcohol i altres drogues té una relació directa amb la violència, més enllà dels efectes perjudicials per a la salut del seu consum. A nivell mundial, s'estima que l'alcohol és el responsable del 26% i del 16% dels anys de vida perduts per homicidi per homes i dones, respectivament (41% i 32% als països industrialitzats). I a Europa, el 16% dels casos d’abús infantil es produeixen sota els efectes de l'alcohol [Alcohol and the sustainable development goals - IOGT International, 2016]. A Catalunya, entre un 25% i un 40% dels incidents de violència en la parella ocorren sota la influència de l’alcohol i en un 10-30% dels casos, la parella agredida també havia begut. I entre el 40% i el 80% de les persones ateses en serveis de drogodependències exerceixen o reben violència en la relació de parella [L'atenció a les dones en situació de violència masclista i consum problemàtic de substàncies i/o problemes de salut mental des dels recursos especialitzats (VM, XAD i SM) – Agència de Salut Pública de Catalunya, 2020].

La violència de l’alcohol té un gran impacte en la salut física, mental i sexual de la població.

El volum de denúncies per drogues i armes a la província de Barcelona va experimentar un lleuger increment amb l’inici de la pandèmia (5,39), i el 2021 va mostrar el mateix comportament (5,86). A la taula següent es reflecteix fins a quin punt les diferències entre municipis en aquest indicador venen determinades per alguna de les quatre variables d’entorn analitzades en el marc del CCI de Policies Locals.

Font: Cercle de Comparació Intermunicipal de Policies Locals. Informe de resultats 2021. Diputació de Barcelona. Servei de Programació.

En aquest context, cal reduir de forma significativa el tràfic il·lícit de finances i d’armes, enfortir la recuperació i devolució de béns robats i lluitar contra totes les formes de delinqüència organitzada (fita 16.4).

Les societats justes, pacífiques i segures també requereixen polítiques i mesures anticorrupció eficaces. L’Informe de resultats del 7è Baròmetre d’Antifrau sobre ’La corrupció a Catalunya: percepcions i actituds ciutadanes’, un estudi que recull dades sobre la percepció de la corrupció a Catalunya, els nivells de transparència i integritat en les Administracions Públiques catalanes i les actituds i comportaments de la ciutadania, evidencien que augmenta la percepció de corrupció de la ciutadania a Catalunya i se situa en un 80,2% les persones enquestades que creuen que hi ha molta o bastanta corrupció. La tendència, que havia anat a la baixa des de 2014, enguany torna a enfilar-se a xifres de fa deu anys.

El cost de la corrupció no és només econòmic, sinó polític i moral. Devalua la democràcia i els principis d’igualtat d’oportunitats, redueix la confiança entre persones i les exigències d’ètica, i acaba afectant a la convivència i la qualitat de vida de les persones en les comunitats. Per a garantir entorns i comunitats saludables, per tant, és indispensable reduir substancialment totes les formes de corrupció i suborn(fita 16.5).

Perquè la població gaudeixi de nivells de seguretat, justícia i entorns pacífics i saludables, cal disposar d’institucions eficaces, responsables i transparents a tots els nivells (fita 16.6).

Els resultats del 7è Baròmetre d’Antifrau sobre ’La corrupció a Catalunya: percepcions i actituds ciutadanes’ denoten l’escassa confiança en el personal al servei de l’administració a nivell de Catalunya. Només un 35,3% de la població enquestada considera que el personal de l’administració és molt o bastant honest. El 56,3%, poc o gens.

Dels resultats del Dibaròmetre se’n desprenen conclusions similars per a la població del conjunt de la província de Barcelona, que qualifica amb una nota mitjana de 6 la gestió del propi ajuntament i amb un 6,5 l’Oficina d’Atenció Ciutadana. I davant de la pregunta pel nivell de transparència en el funcionament municipal (molt, bastant, poc o gens), la resposta majoritària és “poc”, amb un 33,6% de les respostes.

I és que per revertir aquesta percepció cal garantir l’accés públic a la informació (fita 16.10), inclosa la informació de salut pública no subjecta a la protecció de dades personals, i garantir l’adopció de decisions inclusives, participatives i representatives que responguin a les necessitats a tots els nivells (fita 16.7).

A nivell de participació ciutadana, els resultats del Dibaròmetre proporcionen resultats una mica més satisfactoris, ja que entre la població del conjunt de la província de Barcelona, davant la pregunta de si l'ajuntament afavoreix molt, bastant, poc o gens la participació ciutadana, la resposta majoritària és “bastant”, amb un 36,4% de les respostes. Malgrat tot, cal seguir treballant per enfortir la cultura participativa i el paper de la ciutadania en la presa de decisions locals.

La gestió de la salut no queda al marge d’aquesta necessitat i requereix d’estratègies i instruments de participació per garantir que s’ajusti a les necessitats de la població. Com a model, el Pla de Salut de Catalunya 2021-2025 incorpora, en l’estratègia 4, la cultura de salut i participació de la ciutadania i el lideratge i participació dels professionals, com a palanques de canvi transversals i transformadores: la presa de decisions compartides, la qualitat de vida i l’empoderament de les persones (el dret a decidir), i la participació i integració del coneixement i l’expertesa dels professionals en la planificació de la salut. En definitiva,

La participació ciutadana i dels professionals, a nivell individual i col·lectiu, és un motor de canvi de la gestió de la salut.

Aquesta necessitat d’implicar la ciutadania en la gestió de la salut té el seu trasllat a nivell local, en els processos associats a l’elaboració i desplegament dels plans locals de salut. La participació real i efectiva de la ciutadania i dels principals agents de salut del territori és una garantia de sostenibilitat i d’eficàcia dels plans locals de salut, tal com es promou des de la Diputació de Barcelona, a través del suport en l’elaboració de Plans locals de salut.

És fonamental incorporar la perspectiva de salut en la planificació i gestió dels pobles i ciutats, amb la participació de la ciutadania i dels diferents agents locals, per garantir entorns i condicions de vida justes, pacífiques i saludables.

L’Agenda 2030, a través de l’ODS 16, constitueix un bon compromís per a construir societats justes i saludables, a través de la reducció de totes les formes de violència, els conflictes i la inseguretat.

L’ODS 16 “Promoure societats pacífiques i inclusives per aconseguir un desenvolupament sostenible” es centra en reduir totes les formes de violència i les taxes de mortalitat associada (fita 16.1); posar fi a totes les formes de violència contra els infants (fita 16.2); garantir la igualtat d’accés a la justícia per a totes les persones (fita 16.3); lluitar contra totes les formes de delinqüència organitzada (fita 16.4); reduir totes les formes de corrupció i suborn (fita 16.5); crear institucions eficaces, responsables i transparents (fita 16.6); garantir l’adopció de decisions inclusives, participatives i representatives que responguin a les necessitats a tots els nivells (fita 16.7); ampliar i enfortir la participació dels països en desenvolupament en la governança mundial (fita 16.8); proporcionar l’accés a una identitat jurídica per a totes les persones, en particular mitjançant el registre de naixements (fita 16.9); garantir l’accés públic a la informació i protegir les llibertats fonamentals (fita 16.10).

Els indicadors

En aquest marc de relació de la justícia social amb la salut, des de la Diputació de Barcelona presentem 8 fonts de dades i indicadors que permeten mesurar la violència, la seguretat i el comportament de les institucions com a determinants socials de la salut de la població de la província de Barcelona i el grau d’assoliment de l’ODS 16:

Recurs disponible per al conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona consistent en una eina interactiva disponible en línia que permet consultar els principals indicadors de salut local.

Font: Quadre de comandament d’indicadors de salut pública local. Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública (Accés restringit als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona)

Concretament, els indicadors associats a l’ODS 16 són els del bloc de mortalitat, en relació amb els homicidis i suïcidis (fita 16.1):

Mortalitat (fites 16.1 i 16.2):

  • Principals causes de mortalitat, CIM-10-MC (taxes per 10.000 habitants, aplicant el filtre de mortalitat evitable susceptible d’intervenció per polítiques sanitàries intersectorials)

Eina interactiva de gestió i benchmarking dels serveis municipals, disponible en línia a través del Portal d'Informació Econòmica i de Serveis Locals (aplicatiu QVS_INFODADES), que permet mesurar, comparar i avaluar resultats mitjançant indicadors comuns consensuats, formar un grup de treball per intercanviar experiències i impulsar la millora contínua dels serveis municipals, a través d’un conjunt d’indicadors per a l’anàlisi dels serveis d’igualtat dels municipis. Al CCI de Serveis d’Igualtat hi ha 95 indicadors disponibles i al CCI de Policia Local 65 indicadors que poden mesurar la contribució municipal a l’ODS 16 (fites 16.1, 16.2 i 16.3)

Font: Portal d’Informació Econòmica i de Serveis Locals. Diputació de Barcelona. Servei de Programació (Accés restringit als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona)

Hi poden participar els responsables de la gestió dels serveis municipals dels ajuntaments, consells comarcals o mancomunitats d’entre 10.000 i 300.000 habitants (13 municipis participants en la primera edició del CCI de Serveis d’Igualtat 2021 i 72 ens participants en el CCI de Policia Local 2021).

El Programa Hermes (sistema d'informació estadística local amb informació socioeconòmica pels 311 municipis de la província de Barcelona) inclou un indicador de seguretat ciutadana dins el bloc de Qualitat de vida.

Concretament, l’indicador més directament relacionat amb l’ODS 16:

Qualitat de vida. Seguretat ciutadana (fita 16.3):

  • Policies locals per mil habitants

Visor interactiu que permet consultar els resultats de l’enquesta de percepció de la ciutadania de la província de Barcelona sobre el seu municipi, els serveis i l’administració l’ajuntament, per a facilitar la presa de decisions tant de la Diputació de Barcelona com dels propis ens locals.

Concretament, els resultats que es presenten relacionats amb l’ODS 16 són:

  • Percepció del municipi, en termes d’identificació de problemes i seguretat (fita 16.3)
  • Gestió municipal, en termes de transparència, bon govern i participació ciutadana (fites 16.6, 16.7 i 16.10)

Recull d’indicadors bàsics de salut que faciliten dades de mortalitat, morbiditat, d’estils de vida i d’ús de recursos i serveis útils per a una primera aproximació al diagnòstic comunitari. Les dades es presenten per ABS, sense desagregació municipal, però aporten informació d’interès d’un context molt ajustat al municip.

Concretament, els indicador disponibles (de l’àmbit mortalitat) per a l’ODS 16:

  • Nombre de defuncions per suïcidi (fita 16.1)

Font: Visor 2030-Indicadors locals ODS. Servei d'Agenda 2030 i Participació (Diba)

El VISOR2030 de la Diputació de Barcelona posa a disposició dels ens locals i la ciutadania 4 indicadors de base municipal per a mesurar el grau d’assoliment de l’ODS 16 als municipis i comarques de la província:

  • Participació a les eleccions municipals (fita 16.7)
  • Índex d’actualització dels portals de transparència municipal (fita 16.6)
  • Informació actualitzada dels canals de participació ciutadana (fita 16.7)

Es presenten les taules de dades i les visualitzacions gràfiques dels resultats de cada indicador. També s’ofereix un índex sintètic que permet conèixer i comparar el grau d’assoliment de cada municipi en relació amb l’ODS (el 16, en aquest cas) a partir de l’agregació dels resultats dels 3 indicadors, així com la representació geogràfica.

Sistema integrat per dos conjunts d’indicadors anuals per fer el seguiment i l'avaluació del grau de compliment dels ODS a Catalunya:

Proporcionen dades a nivell de Catalunya que poden servir com a referència del context, però no estan desagregades a nivell municipal o provincial. Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 16:

  • Taxa de mortalitat per homicidi (fita 16.1)
  • Proporció de la població que se sent segura en caminar sola a la seva zona de residència (fita 16.1)
  • Població que declara que l'àrea on viu és objecte de delictes, violència o vandalisme per situació de pobresa (fita 16.2)
  • Despesa pública total en Administració de justícia (fita 16.3)
  • Proporció de detinguts que no han estat condemnats en el conjunt de la població reclusa total (fita 16.3)
  • Proporcions de places a les institucions nacionals i locals, entre les quals: a) les assemblees legislatives, b) l'administració pública i c) el poder judicial, en comparació amb la distribució nacional, desglossades per sexe, edat, persones amb discapacitat i grups de població (fita 16.7)

Marc d’indicadors estadístics per al seguiment dels objectius i fites de l’Agenda 2030 que forma part del Pla nacional estadístic de l’INE. La plataforma inclou 374 subindicadors corresponents a 148 indicadors dels ODS i es va ampliant.

Conté dades dels indicadors de pobresa a nivell nacional, que poden servir com a referència del context, però no estan desagregades a nivell municipal o provincial.

Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 16:

  • Nombre de víctimes d’homicidis intencionals per cada 100.000 habitants, desglossat per sexe i edat (fita 16.1)
  • Proporció de la població que ha sofert a) violència física, b) violència psicològica y c) violència sexual en els últims 12 mesos (fita 16.1)
  • Proporció de la població que se sent segura al caminar sola la seva zona de residència després de la posta de sol (fita 16.1)
  • Percentatge de nens de 1 a 17 anys que han patit algun càstig físic o agressió psicològica pels cuidadors en el mes anterior (fita 16.2)
  • Nombre de víctimes del tracte de persones per cada 100.000 habitants, desglossat per sexe, edat i tipus d’explotació (fita 16.2)
  • Percentatge de dones i homes joves d’entre 18 i 29 anys que van patir violència sexual abans dels 18 anys (16.2)
  • Proporció de detinguts condemnats en el conjunt de la població reclusa total (fita 16.3)
  • Proporció de persones que han tingut almenys un contacte amb un funcionari públic i que han pagat un suborn a un funcionari públic, o a les quals un funcionari públic els ha demanat un suborn, durant els darrers 12 mesos (fita 16.5)
  • Proporció de la població que se sent satisfeta amb la seva darrera experiència dels serveis públics (fita 16.6)
  • Proporció de places a les institucions nacionals i locals, entre elles: a) les assemblees legislatives, b) l'administració pública i c) el poder judicial, en comparació amb la distribució nacional, desglossades per sexe, edat, persones amb discapacitat i grups de població (fita 16.7)
  • Proporció de la població que considera que la presa de decisions és inclusiva i respon a les seves necessitats, desglossada per sexe, edat, discapacitat i grup de població (fita 16.7)
  • Proporció de nens menors de 5 anys el naixement dels quals s'ha registrat davant d'una autoritat civil, desglossat per edat (fita 16.9)
  • Nombre de casos verificats d'assassinat, segrest, desaparició forçada, detenció arbitrària i tortura de periodistes, membres associats dels mitjans de comunicació, sindicalistes i defensors dels drets humans, en els darrers 12 mesos (fita 16.10)
  • Nombre de països que adopten i apliquen garanties constitucionals, legals o normatives per a l'accés públic a la informació (fita 16.10)

Els reptes que tenim

Perquè una població sigui pròspera i sostenible ha de ser sana. I per això cal, en primera instància, que els entorns de vida siguin segurs i pacífics. La salut i el benestar són l’objectiu essencial per a la vida individual i comunitària i, alhora, una condició indispensable per assolir altres objectius socials.

Per això, la salut ha de ser present en la formulació de polítiques públiques en l’àmbit local. En primer lloc cal conèixer quin és l’estat de salut de les persones del municipi i quins són els seus determinants i, a continuació, fer avaluació de l’impacte en la salut de la població abans de prendre decisions en qualsevol àmbit de la política municipal. Això requereix una nova forma de governança amb un lideratge conjunt entorn a la salut dins el consistori, i amb tots els agents socials del municipi, que garanteixi la inclusió de tota la població en la presa de decisions.

A partir d’institucions compromeses amb les polítiques públiques saludables podem construir comunitats saludables.

Una bona eina per a incorporar la participació de la ciutadania, dels professionals i de la resta d’agents socials dels municipis en la presa de decisions que fomentin la salut de la població i entorns de vida saludables són els plans locals de salut.

Cal elaborar els plans locals de salut des de la perspectiva de la salut comunitària i la participació ciutadana, per identificar els actius de salut i les propostes de millora que la població considera que es poden portar a terme amb l’objectiu de millorar la salut i el benestar de les persones.

Per això, la Diputació de Barcelona promou una metodologia participativa per abordar les diferents fases del procés d’elaboració d’un pla local de salut, amb el treball transversal i intersectorial i la participació de la ciutadania com a eixos fonamentals.

Font: Diputació de Barcelona. Secció d’informació i Anàlisi en Salut Pública. Guia metodològica per a l'elaboració d'un Pla Local de Salut.

Els plans locals de salut requereixen un treball comunitari i participatiu perquè tota la ciutadania es senti implicada en la presa de decisions que han de revertir en una comunitat més saludable.

Les societats justes, pacífiques i participatives són més saludables.

 


Més informació: Espai web Càpsula Salut2030