$community_name

L'escriptor de Nicaragua Sergio Ramírez ha estat reconegut amb el Premi Cervantes 2017 és la primera ocasió en els més de 40 anys de la seva història que aquest guardó, el més important en llengua castellana, viatja a Centreamèrica per reconèixer un autor que converteix la realitat en una obra d'art.

El jurat l'ha premiat «per conjuminar en la seva obra la narració i la poesia i el rigor de l'observador i l'actor, així com per reflectir la vitalitat de la vida quotidiana convertint la realitat en una obra d'art, tot això amb especial altura literària i en pluralitat de gèneres, com el conte, la novel·la i el columnisme periodístic».

Els seus 75 anys, Ramírez és un dels narradors més significatius d'Amèrica Llatina amb la seva barreja ficció i realitat en la seva producció literària, que compta amb novel·la, assaig i contes, amb alt contingut polític.
Durant els seus primers anys, l'escriptor va tenir participació directa amb la política, encapçalant el "Grupo de los Doce", format per intel·lectuals, sacerdots i societat civil i en lluita contra el règim de Somoza. Després del triomf electoral del Front Sandinista va ser escollit vicepresident de Nicaragua. Després de l'any 1996, va abandonar la política per dedicar-se exclusivament a l'escriptura

Entre els seus relats destaquen El reino animal, Perdón y olvido, Catalina y Catalina, Flores oscuras o La viuda Carlota y otros cuentos; i entre les novel·les, Margarita, está linda la mar, Sombras nada más, Mil y una muertes, La fugitiva o Sara. Alguns dels seus títols assagístics són Oficios compartidos, Tambor olvidado o La manzana de oro. També ha escrit títols de tema gastronòmic, com Lo que sabe el paladar: diccionario de los alimentos de Nicaragua o A la mesa con Rubén Darío.

Fernando Aramburu (Sant Sebastià, 1959) és el guanyador del Premio Nacional de Narrativa per Patria (Tusquets). El guardó, concedit pel ministeri de Cultura, està dotat amb 20.000 euros.

 

El jurat del premi destaca de Patria la profunditat psicològica dels personatges, la tensió narrativa i la integració dels punts de vista". També "la voluntat d'escriure una novel·la globals sobre uns anys convulsos al País basc".

La novel·la ha guanyat també el premio Francisco Umbral al llibre de l'any, el Premi de la Crítica de Narrativa i la cadena HBO en farà na sèrie de televisió, que serà la primera producció espanyola del canal.

 

Fernando Aramburu és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa i des del 1985 resideix a Alemanya, on va impartir classes d'espanyol.És autor de les novel·les Fuegos con limón (1996), Los ojos vacíos (2000), El trompetista del Utopía (2003), que va ser adaptada al cine per Félix Viscarret amb el títol Bajo las estrellas; Bami sin sombra (2005), Viaje con Clara por Alemania (2010), Años lentos (2012), pel qual va obtenir el premi Tusquets, La Gran Marivián (2013), Ávidas pretensiones (2014), pel qual va ser guardonat amb el premi Biblioteca Breve; Las letras entornadas (2015) i Patria.

 

Com a poeta ha publicat diversos poemaris bilingües, en espanyol i eusquera, com Ave Sombra (Itzal Hegazti, 1981) o Bruma y conciencia (Lambroa eta kontzientzia, 1993).

L'escriptor Javier Sierra busca el Sant Grial amb "El fuego invisible", novel·la guanyadora de la 66 edició del Premi Planeta, dotat amb 601.000 euros. La novel·la està protagonitzada per un jove professor, establert a Dublín i nét d'un famós escriptor mort, que passa uns dies a Espanya mentre es veu embolicat en una misteriosa trama que té com a objectiu trobar el veritable origen d'un objecte capaç tant d'atraure poderosos enemics com de crear mons nous.

En nom del jurat, Juan Eslava Galán ha remarcat que l'obra guanyadora compta amb "una acció trepidant a molts escenaris espanyols" i l'autor demostra una "tremenda erudició".

La finalista d'aquest destacat guardó ha estat Cristina López Barrio, per la novel·la "Niebla en Tánger", protagonitzada per una advocada, com la mateixa autora, avorrida del seu matrimoni, que té una aventura amb un desconegut molt misteriós. Aquest fet la porta a la ciutat marroquina de Tànger, a través del llibre que l’amant estava llegint, i allà s’adona de les similituds entre la narració del llibre i la realitat. Segons Eslava Galán, la novel·la, “plena d’emoció”, demostra un “gran coneixement de l’ofici literari”.

Kazuo Ishiguro ha estat guardonat amb el premi Nobel de Literatura 2017.Segons l'Acadèmia Sueca, Kazuo Ishiguro "ha descobert l'abisme sota el nostre il·lusori sentit de connexió amb el món a través de novel·les de gran força emocional".

Ishiguro va néixer el 8 de novembre de 1954 a Nagasaki (Japó), però sent un nen es va traslladar a Anglaterra amb la seva família. El seu pare, oceanògraf de professió, va començar a treballar en plataformes petrolíferes del Mar del Nord quan ell tenia sis anys, sent ciutadà britànic a tots els efectes. Es va graduar a la Universitat de Kent el 1978, fent després un postgrau de Literatura Creativa a la Universitat d'Ànglia de l'Est.

Encara que diverses de les seves novel·les estan ambientades en el passat, com per exemple "Un artista del món flotant" (1986), on l'acció se situa a la seva ciutat natal en els anys posteriors al bombardeig atòmic de la mateixa de 1945, ha cobrat rellevància com a escriptor de ciència ficció. A "No em deixis mai" (2005; portada al cinema en 2010) la història transcorre en un món alternatiu, similar però diferent, al nostre, durant els darrers anys 90 del segle XX.

Les seves novel·les estan escrites en primera persona i els narradors amb freqüència mostren el fracàs humà. La tècnica d’Ishiguro permet que aquests personatges mostrin les seves imperfeccions de manera implícita al llarg de la narració, creant així un patetisme que permet al lector observar els defectes del narrador al mateix temps que simpatitza amb ell.

Abans de rebre el Nobel, ha estat mereixedor de nombrosos premis, entre ells el Booker (1989) per “El que resta del dia”, així com l'Ordre de les Arts i les Lletres per part del Ministeri de Cultura de la República francesa.

 

Antonio García Teijeiro ha obtingut el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil 2017 per la seva obra “Poemar o mar” escrita en llengua gallega.

El Jurat ha decidit premiar l'autor i la seva obra “per ser un llibre carregat d'emoció, amb una brillant elecció lèxica, on el mar és el gran protagonista, poblat de criatures que transiten per originals i suggerents composicions poètiques”.

El guardó el concedeix el Ministerio d'Educación, Cultura y Deporte per a distingir una obra d'autor espanyol, escrita en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat i editada a Espanya durant el passat any 2016. La dotació econòmica del premi és de 20.000 euros.

Antonio Manuel García Teijeiro (Vigo, 1952) és un dels grans poetes i narradors de la literatura infantil i juvenil gallega. Crític i especialista en literatura infantil i juvenil, imparteix cursos d'animació a la lectura, creació literària, tallers de poesia, conferències i ha participat en diverses jornades didàctiques i literàries promogudes per diferents institucions

“Poemar o mar” és un llibre de poemes que forma part d'una trilogia composta a més per “En la cuna del mar” i “Palabras do mar”.. Aquestes tres obres tenen el mar com a gran protagonista. Xan López Domínguez il·lustra l'obra per la qual García Teijeiro ha estat mereixedor d'aquest premi.