$community_name

El poeta i assagista polonès Adam Zagajewski ha estat guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2017. Adam Zagajewski (Lviv, actual Ucraïna, 21 de juny del 1945) és graduat en Filosofia i Psicologia per la Universitat Jagiellonica, a Cracòvia, i un dels més famosos poetes contemporanis polonesos, adscrit en l’anomenada Generació del 68 o de la Nova Onada, formada per autors decidits a comprometre’s políticament en les seves obres, Exiliat a Alemanya, París i els EUA successivament, el 2002 va tornar a Cracòvia, on resideix.

És coeditor de la revista literària ‘Zeszyty literackie’, que es publica a París, ha estat professor a la Universitat de Houston i en l’actualitat ho és a la de Chicago. En la dècada dels setanta es va unir al grup de dissidents de Cracòvia, Teraz (Ara). El 1972 va publicar el seu primer poemari, ‘Komunikat’, al qual va seguir la novel·la ‘Cieplo zimno’ (Calent i fred). Difonia a més les seves idees en la revista clandestina ‘Zapis’, un dels principals mitjans de l’oposició democràtica polonesa.

La crítica ha destacat així mateix la música i lluminositat que caracteritzen la seva veu literària. Entre els seus temes recurrents hi ha la nit, els somnis, el temps, l’eternitat, el silenci i la mort o, com s’ha dit, “la poètica de la imperfecció de la vida”. Per Zagajewski, a més, la poesia ha de conjugar “ironia i èxtasi” i el poeta és algú “conscient de la història”.

L’última obra publicada a Espanya és ‘Releer a Rilke’ (2017). Premi literari de la Fundació Ko.cielski (1975), Premi Tucholsky (1985), Premi de la llibertat del PEN Club francès (1987), Premi Internacional de literatura Neustadt 2004 i Lifetime Recognition Award del jurat del Premi Griffin Poetry el 2016, entre d’altres guardons, el 1999 va ser triat membre de l’Acadèmia d’Arts de Berlín i el 2012 va rebre el títol de doctor honoris causa per la Universitat Jagellonne de Cracòvia. Ha rebut, així mateix, la Medalla de bronze de la Creu Polonesa del Mèrit i la Creu d’Oficial de l’Ordre Polònia Restituta.

L’escriptor barceloní Juan Goytisolo va morir aquest diumenge als 86 anys a la ciutat marroquina de Marràqueix, amb la qual va tenir una vinculació única a la seva vida i on va residir les últimes dècades.

 

 L’autor de Campos de Níjar i Paisaje después de la batalla era practicant de la incorrecció política des que es va exiliar a París, el 1956. La seva obra va estar prohibida pel franquisme des del 1963. Un dels millors escriptors del món, segons deia el mexicà Carlos Fuentes, pont entre la cultura europea i islàmica, era llicenciat en Dret i sent assessor literari de l’editorial Gallimard va conèixer la novel·lista Monique Lange, amb qui es va casar el 1978. Autor de més de cinquanta títols, Goytisolo va conrear la novel·la, l’assaig, la literatura de viatges, els reportatges, el conte i les memòries. Va firmar títols com Fin de fiesta, Señas de identidad, Juan sin tierra, Disidencias, Makbara i Coto vedado, on parla obertament de la seua homosexualitat. Duelo en el paraíso, Reivindicación del conde don Julián, Crónicas sarracinas, Las virtudes del pájaro solitario o Carajicomedia deixen constància d’una obra que traspassa gèneres i fronteres.

 

Per aquestes va obtenir premis com el Nacional de Letras, el Formentor, l’Octavio Paz, el Juan Rulfo de Guadalajara (Mèxic) o el Rachid Mimumi de París a la tolerància i a la llibertat però, sobretot, el Cervantes (2014).

 

Els hereus de Goytisolo decidiran si es publica l’últim volum de les Obras completas, una antologia que va començar a gestar-se l’any 2000 i que ell sempre va anomenar “incompletes” perquè continuava escrivint.
  

L'escriptor i cineasta Ray Loriga (Madrid, 1967) ha guanyat la 20a edició del premi Alfaguara de novel·la amb l'obra 'Rendición'. D'entre els 665 presentats, el jurat ha escollit l'obra de Loriga perquè és "una paràbola de les nostres societats exposades a la mirada i a judici de tots" que aborda "l'autoritat i la manipulació col·lectiva". El jurat ha definit l'obra 'Rendición' com "una fàbula lluminosa" que aborda qüestions com el desterrament, la pèrdua, la paternitat i els afectes. "La trama sorprèn a cada pàgina fins a conduir-nos a un final impactant que ressona després de tancar el llibre", ha assegurat el jurat. El premi Alfaguara està dotat amb 175.000 dòlars i una escultura de Martín Chirino.

'Rendición' és la desena novel·la de Loriga, que va debutar el 1992 amb 'Lo peor de todo', que va anar seguida de 'Héroes' i 'Caídos del cielo'. Les seves obres, farcides de referències del rock i la contracultura, el van convertir ràpidament en un escriptor molt popular. Més tard va escriure 'Caídos del cielo, 'Tokyo ya no nos quiere', 'Ya sólo habla de amor' i 'Za Za, emperador de Ibiza'. A més, és autor dels llibres de relats 'Días extraños', 'Los oficiales' i 'El destino de Cordelia'.

El Premi Alfaguara de novel·la compta amb projecció internacional gràcies a l'edició simultània de les obres guanyadores a Espanya, Llatinoamèrica i els Estats Units.

Pilar Rahola ha estat premiada amb el 37è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la novel·la Rosa de cendra, una reconstrucció de la Setmana Tràgica a Barcelona el 1909, on reprèn la història de la família protagonista del seu darrer llibre, Mariona, a principis del segle XX.

Rahola ha fet un “petit homenatge” a la Barcelona de la Rosa de Foc, un temps “convuls” que a la novel·la culmina amb els fets de la Setmana Tràgica, i que la família de l’àvia Mariona viu “amb les contradiccions brutals” de l’època. L’escriptora ha senyalat el seu interès en continuar relatant aquest temps a través de la mirada de la gent normal, de personatges petits que creixen “devorats per l’èpica del moment”.

El Premi Ramon Llull va ser atorgat per primera vegada el 1981 amb els objectius de contribuir a estimular la creació literària en català i a impulsar-ne la difusió i amb una dotació econòmica de 60.000 euros per a l’obra guanyadora, és el guardó més reconegut de les lletres catalanes. Hi concorren tant obres de ficció (novel·les, narracions) com de no-ficció (assaigs, memòries, biografies, etc.) originals i inèdites.

 

La XXV edició del Premi Edebé de Literatura Infantil i Juvenil ja té guanyadors: Ricard Ruiz Garzón, amb la serva novel·la “La inmortal”, ha vençut a la modalitat d’infantil i Francisco Díaz Valladares, amb “Tras la sombra del brujo” s’ha imposat a la categoria de juvenil.

 

Aquest any es van presentar un total de 303 originals, dels quals 187 es van presentar en la modalitat infantil i 116 en l'apartat juvenil, escrits en castellà (258), català (30), gallec (10) i basc (5).

 

Segons paraules del jurat, el llibre de Ruiz Garzón és una història plena de tolerància, voluntat i motivació, que té com eixos principals els escacs i la immigració. A més a més, amaga un secret, el que farà que el lector no pugui deixar de llegir. Per l’altra banda, de l'obra de Francisco Díaz Valladares, realça la fantàstica descripció dels paisatges africans, que traslladaran el lector al continent veí. D’aquesta manera, podrà apreciar la rica naturalesa d’Àfrica però també els problemes que això comporta, ja que l’ésser humà sembla  decidit a explotar-la i acabar amb ella.

 

El premi Edebé, concedit per l'editorial del mateix nom, és el més ben dotat d'Espanya en la seva categoria, amb 30.000 euros per a l'obra juvenil i 25.000 per a l'obra infantil.

 

Ruiz Garzón i Díaz Valadares es sumeixen a un llistat ple de grans autors com Carlos Ruiz Zafón, Gabriel Janer Manila, Andreu Martín, Juan Madrid, Elia Barceló, César Mallorquí, Maite Carranza o Jordi Sierra i Fabra.