$community_name

L'escriptora Cristina Fernández Cubas ( Arenys de Mar, Maresme, 1945), ha estat guardonada pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport amb el Premio Nacional de narrativa 2016 per ' La habitación de Nona', un recull de contes publicat per Tusquets l'any passat que ja va guanyar el Premi de la Crítica.

El jurat ha destacat que 'La habitación de Nona' " condensa l'excel·lència del relat breu" i que l'autora "barreja amb mestria la quotidianitat i la fantasia, aconseguint l'essència i la vitalitat pròpies del millor d'aquest gènere literari". El premi està dotat amb 20.000 euros.

L'autora va estudiar dret i periodisme i va exercir de periodista en els seus inicis. Va publicar el seu primer llibre de contes el 1980, 'Mi hermana Elba', amb Tusquets, l'editorial amb qui ha publicat la majoria de les seves obres. Considerada una mestra del relat curt, que ha practicat sovint, també ha publicat dues novel·les ('El año de Gracia' i 'El columpio') i una obra de teatre ('Hermanas de sangre'). El 2013 va fer servir el pseudònim Fernanda Kubbs en la novel·la 'La puerta entreabierta'. ÉS l'autora d'un original llibre de memòries narrades, 'Cosas que ya no existen', (2001, Premi NH de Relat Publicat Cinc estrelles); i de l'assaig 'Emilia Pardo Bazán' (2001).

La seva novel·la 'El año de Gracia' va inspirar el compositor Albert Sardà l'òpera del mateix nom, estrenada a Alacant el setembre del 1992 al VII Festival de Música Contemporània, dirigida per Joan Lluis Bozzo.

El cantautor i poeta canadenc Leonard Cohen ha mort aquest dijous als 82 anys.

Cohen sempre ha estat reconegut tant com a poeta com per la seva música. El 2011 va rebre el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres. En el seu discurs a Oviedo, va abordar aquesta doble condició: "Sempre he tingut sentiments ambigus sobre els premis de poesia. La poesia ve d'un lloc que ningú controla i ningú conquereix. Així que em sento una mica com un xarlatà en acceptar un premi per una activitat que no domino". El nom de Cohen va sonar durant anys per al Nobel de Literatura. 

Va publicar el seu primer llibre de poemes el 1956, als 22 anys. Va seguir publicant com a poeta durant els anys seixanta, en què va començar a moure's pel món del pop. Va gravar el seu primer disc el 1968. En una ocasió va dir que es va decidir per la música perquè amb la poesia no es podia guanyar la vida.

Leonard Norman Cohen, nascut al Quebec el 1934, va viure la seva vellesa a Los Angeles. Allà va presentar el seu últim disc, You want it darker que consta de cançons que parlen del final de la vida i la preparació de la trobada amb Déu. Pocs dies abans, havia avisat el món que se sentia prop de la mort. "Estic preparat per morir", va dir en una entrevista amb el director de The New Yorker.

El Premi Planeta de Novel·la, el més ben dotat econòmicament de les lletres hispanes amb 601.000 euros per al guanyador i 150.250 euros per a la finalista, ha apostat enguany pel suspens. La trama guanyadora és ‘Todo esto te daré', de l'escriptora basca Dolores Redondo. El finalista és ‘El asesinato de Sócrates', del madrileny Marcos Chicot, també propens a escriure relats de suspens.

Pel que fa a ‘Todo esto te daré', presenta una història que arrenca amb  un suposat accident de tràfic porta a un famós escriptor a descobrir la doble vida d'Álvaro Muñiz de Dávila, i a aflorar, juntament amb un guàrdia civil retirat i un capellà amic del difunt, els més obscurs secrets d'una família d'antiga nissaga.

A la novel·la ‘El asesinato de Sócrates' el protagonista principal és Sòcrates, què segons l'opinió de l'autor és ‘ l filòsof més important de la humanitat'. L'altre protagonista és ‘La Grècia clàssica combinada amb personatges reals com Eurípides, Pericles o Aristòfanes'. L'acció arrenca l'any 437 abans de Crist. Segons l'oracle de Delfos, Sòcrates morirà a mans d'un home de "mirada clara". Querofont, amic i deixeble del filòsof, s'obsessiona amb Perseu: els seus ulls gairebé transparents oculten una "terrible veritat".

Bob Dylan és el premi Nobel de Literatura d'enguany. L'Acadèmia Sueca l'ha guardonat ‘per haver creat expressions poètiques noves en la gran tradició de la cançó americana'.

La literatura basada en la música, o viceversa, era el camí per a Robert Allen Zimmerman, que va canviar el seu nom pel de Bob Dylan, inspirant-se en el poeta Dylan Thomas i després de devorar tots els llibres que passaven per les seves mans. El salt a Nova York, impulsat per conèixer l'irrepetible cantant-activista Woody Guthrie, va suposar la introducció definitiva del músic en el gènere literari.

Des del mateix cor urbà de Nova York, Dylan va vehicular el seu revolucionari estil amarant-se dels sermons del blues i el folk i el corrent desinhibit i subterrani de la generació beat, amb Jack Kerouac, Neal Cassady o Allen Gingsberg al capdavant. També va tenir bona part de culpa la nòvia que tenia als seixanta, Suze Rotolo, que el va introduir en el poeta francès Arthur Rimbaud, un raig de llum per a la futura obra dylaniana.

El dramaturg i actor italià Dario Fo ha mort aquest dijous als 90 anys  Fo va néixer el 24 de març de 1926 en el petit municipi de Sangiano, província de Varese, al nord d'Itàlia, i, encara que va estudiar pintura i arquitectura, és principalment reconegut per la seva faceta de dramaturg, la qual cosa li va suposar el premi Nobel de Literatura de l'any 1997.

Durant la seva carrera va estar acompanyat per la seva esposa, l'actriu Franca Rame, qui va morir el 2013, amb la qual va conformar un binomi intel·lectual consagrat essencialment a un teatre polític i satíric amb el qual van narrar els problemes de la societat del seu temps.

Durant la seva llarga trajectòria Fo va publicar més de cent obres teatrals, que ell mateix interpretava i nombrosos llibres.

L'últim text que va publicar, el setembre passat, tractava sobre la figura del científic Charles Robert Darwin, 'Darwin ma siamo scimmie di parte di pare o di mare?' ('Darwin, som micos per part de pare o de mare?' i que contenia preguntes sobre l'origen de la vida i estava il·lustrat amb els seus dibuixos.

També en el llibre que va publicar poc abans de complir 90 anys, 'Dario i Dio' ('Darío i Déu', Ed.Guanda), en el qual dialoga amb la periodista Giuseppina Manin, el premi Nobel s'interrogava sobre la religió i l'espiritualitat des d'un punt de visa irònic i satíric, característiques que sempre han definit les seves obres.

El 1969 va estrenar una de les seves obres teatrals més aplaudides i influents, 'Mistero Buffo' (1969), en la qual aborda alguns passatges bíblics a l'estil dels joglars medievals.

El 1970 va presentar una altra de les seves obres mestres, 'Morte accidentale di un anarchico' (1970), en la qual rememora l'estranya mort del partisano Giuseppe Pinelli, que el 1969 es va precipitar des d'una finestra de la Prefectura de Policia de Milà, on estava detingut.

El seu activisme polític va ser especialment rellevant en els convulsos Anys de Plom, entre els setanta i els vuitanta, quan va crear l'organització 'Soccorso Rosso Militant' per proporcionar assistència legal als militants de l'esquerra empresonats.

En la dècada dels noranta va estrenar 'Il papa i la strega' (1990), obra en la qual representa un pontífex autor d'una encíclica inversemblant en la qual defensava l'alliberament de la droga, el control de la natalitat o el retorn de l'Església a la pobresa.

Els dards de Fo van en totes direccions, des de la defensa de la desobediència civil a 'Aquí no paga ningú' a la història alternativa del descobriment espanyol d'Amèrica en 'Isabel, tres caravel·les i un cascavell'.