Segur que tomba a Cornellà - Patrimoni cultural

L'exposició en xarxa mostra materials dels fons dels museus i arxius col·laboradors, relacionats amb la contestació social al règim franquista, iniciada els anys 60 pels moviments sindicals i les organitzacions clandestines d’esquerra.

A LES FÀBRIQUES I ALS TALLERS

Amb el Plan Nacional de Estabilización Económica de 1959, l’economia espanyola va experimentar un fort creixement que va anar transformant la societat. La classe treballadora, que va passar de ser majoritàriament agrària a ser industrial, es va anar polititzant per la negativa del règim a legalitzar els drets de vaga, de manifestació, de lliure associació sindical i la repressió policial amb la qual responia a les mobilitzacions.

L’únic sindicat autoritzat era la Organización Sindical Española (OSE), coneguda també com a Sindicato Vertical. Les antigues organitzacions eren a la clandestinitat i en procés de reorganització, però, tot i així, aprofitant les eleccions sindicals de 1966, Comissions Obreres va aconseguir penetrar en l’estructura del Sindicato Vertical. L’any següent serien declarades il·legals.

La crisi del petroli de 1973 va marcar el final de l’etapa d’expansió de l’economia espanyola, L’augment de la inflació i de l’atur va generar grans mobilitzacions, en què les dones, incorporades al món laboral, van tenir un paper molt actiu.

LA LLUITA VEÏNAL

L’aparició d’aquest moviment social va molt lligat a les conseqüències de l’emigració cap als centres industrials de Catalunya. La construcció de suburbis mancats de tota mena de serveis públics (clavegueram, escoles, transport, aigua, sanitat, etc.) i les males condicions de vida van fomentar els vincles de solidaritat entre el veïnat, que es mobilitzava per aconseguir millores.

Les comissions de barri van néixer gràcies al marc legal que donava la Ley de Asociaciones de 1964. Eren organitzacions forjades als barris populars per defensar les reivindicacions veïnals, comptaven amb el suport de l’oposició d’esquerres i del cristianisme de base i molt sovint van assumir l’activitat dels partits polítics il·legalitzats.

El pas de les comissions de barri a les associacions de veïns va tenir lloc el 1972 coincidint amb l’increment de les mobilitzacions. El moviment veïnal va aconseguir incidir en les decisions polítiques i va obrir el camí cap a l’assoliment de ciutats més democràtiques.

LA RECUPERACIÓ DEL MÓN ASSOCIATIU

Un cop acabada la Guerra Civil, Catalunya va veure desmantellades gairebé totes les seves associacions i només aquelles que estaven lligades a l’Església van sobreviure amb certa autonomia. No va ser fins al 1964 que una nova Ley de Asociaciones en va permetre la creació sense necessitat d’autorització governativa.

Les primeres mostres de cultura catalana tolerades pel franquisme van ser les activitats tradicionals vinculades al catalanisme popular com els esbarts, els castells o les agrupacions corals.

A la vegada, col·lectius molt diversos van engegar iniciatives per promoure la cultura i en van sorgir moviments com la Nova Cançó, editorials com Edicions 62 i revistes com Serra d’Or. El moviment escolta va reagrupar l’excursionisme desmantellat en la postguerra. 

També van irrompre noves organitzacions feministes. Les dones van tenir un gran protagonisme en les vagues laborals i les protestes veïnals, posant en evidència la contradicció amb el paper subsidiari que el règim els atribuïa.

EL 1970 es crea clandestinament a Barcelona el Movimiento Español de Liberación Homosexual, la primera associació moderna de defensa dels homosexuals a Espanya. A les acaballes del franquisme tot aquest teixit associatiu va treballar per la recuperació de les llibertats i la conservació de la cultura catalana en favor d’una nova societat que es volia democràtica.

LA GENT REPRESALIADA

A les acaballes del franquisme, el règim va optar per endurir la repressió en un últim intent per desactivar els moviments d’oposició, ja fossin polítics, sindicals, veïnals, culturals o estudiantils.

A part de la censura sistemàtica de tota mena d’expressions, es va crear el Tribunal de Orden Público, destinat a jutjar els delictes polítics i reprimir la dissidència.

D’altra banda, la Brigada Político Social del cos de policia era l’encarregada de perseguir tots els moviments d’oposició al règim. Es va fer tristament famosa pels seus mètodes brutals i la utilització sistemàtica de la tortura en llocs com la comissaria de la Via Laietana a Barcelona.

Molta gent compromesa amb l’antifranquisme va ser detinguda, torturada i empresonada i en algun cas assassinada. D’altres es van veure obligades a marxar a l’exili, on van continuar les seves activitats polítiques i de denúncia de la dictadura.

Type of exhibition

• Temàtica

Memòria en Xarxa és un projecte de la Xarxa de Museus Locals de l’Oficina de Patrimoni Cultural que organitza exposicions articulades a l’entorn de la recuperació de la memòria històrica i que assenyala els museus com a dipositaris de la seva memòria material i com a transmissors d’un llegat cultural comú.

Exposició organitzada per la Diputació de Barcelona en col·laboració amb el Memorial Democràtic  i el Museu d’Història de Cerdanyola.